Prevenció de l'exposició dels nens a les radiacions ionitzants a les pràctiques mèdiques
La radiació és una forma denergia que viatja en ones o partícules a través de lespai o de diferents mitjans. Forma part del nostre entorn quotidià i apareix en diverses formes que tenen un impacte directe a les nostres vides. Des de la llum que emet el sol – una forma de radiació electromagnètica – fins a tecnologies comunes, com les ones de ràdio utilitzades per a la comunicació.
A l'àmbit mèdic, la radiació és un element fonamental per al tractament de molts pacients, com els raigs X i la radioteràpia. No obstant això, aquest tipus de radiació, anomenada ionitzant, encara que té aplicacions útils, també pot ser perillosa quan es troba en nivells alts, podent arribar a danyar les cèl·lules i l'ADN, augmentant el risc de malalties com el càncer.
Actualment, l'ús de la radiació amb finalitats mèdiques és la font d'exposició més gran a la radiació creada per l'ésser humà. Els avenços en les tecnologies que utilitzen radiació ionitzant han generat un augment cada cop més gran del nombre d'aplicacions clíniques en el diagnòstic i el tractament de les malalties humanes. Això ha portat a un ús excessiu d'aquestes tecnologies a tot el món, cosa que ha tingut un impacte positiu a la població pediàtrica.
Això no obstant, la manca de coneixement sobre aquests avenços tecnològics podria provocar una exposició innecessària de nens i nenes a aquest tipus de radiació. És possible prendre mesures per reduir la dosi de redacció que reben els nens sense que això afecti els beneficis diagnòstics de la prova.
Aspectes importants a l'hora de fer proves d'imatge en nens
Tot i que el risc associat a l'exposició a la radiació resultant de les proves de radiodiagnòstic sol ser baix i els beneficis considerables, cal tenir en compte quatre aspectes importants a l'hora de fer proves d'imatge en nens:
-
Els nens són més vulnerables que els adults a alguns tipus de càncer radioinduïts. La susceptibilitat dels nens al càncer radioinduït ha estat un assumpte d'interès durant més de mig segle. Les revisions recents de les investigacions suggereixen que, en general, els nens podrien ser entre dues i tres vegades més sensibles a la radiació que no pas els adults.
-
Els nens tenen una esperança de vida més gran, cosa que implica un període temporal més gran per manifestar problemes de salut radioinduïts a llarg termini.
-
El càncer radioinduït podria presentar un període de latència llarg, que varia segons el tipus de malignitat i la dosi rebuda.
-
En l'obtenció d'imatges diagnòstiques en nens petits i nadons, una fallada en l'ajust dels paràmetres o configuració de l'exposició pot donar com a resultat una dosi molt més gran del necessari. Aquestes dosis més altes del requerit que, per tant, comporten més riscos, es poden reduir considerablement sense afectar la qualitat de la imatge, cosa que es coneix com a optimització de la protecció.
L'ús d'imatges diagnòstiques amb radiació és crucial per diagnosticar i tractar malalties pediàtriques, però planteja riscos que cal minimitzar mitjançant una protecció radiològica adequada, seleccionant proves adequades i ajustant la dosi en funció de la mida i les necessitats del nen.
Radiologia pediàtrica convencional
La radiografia convencional i la radiografia digital ofereixen beneficis considerables en comparació de la radiografia analògica, així com un registre durador i accessible i la possibilitat de manipular les imatges. Tot i això, també hi ha el risc d'incrementar la dosi del pacient involuntàriament.
Tomografia computeritzada
En una tomografia computaritzada (TC), els raigs X travessen una part del cos i arriben a uns detectors que giren juntament amb la font de raigs X. Mentre el pacient es mou a taula dins de la màquina, es creen imatges de l'interior del cos cos que es veuen en un monitor. La tomografia computeritzada és molt útil per a la visualització de diferents parts del cervell, el pit, l'abdomen, la pelvis i els ossos.
Les possibilitats de reduir la dosi de radiació innecessària a les TC pediàtriques inclouen els paràmetres d'exposició segons la mida del nen (mida individual/edat) i el seu quadre clínic, prestant especial atenció als nivells de referència diagnòstics. La majoria dels equips de TC tenen tecnologia automàtica de reducció de dosis que ajuda a optimitzar la dosi, també per als nens.
Radiografia dental
La radiografia intraoral interproximal i l'ortopantomografia són eines que els odontòlegs i els ortodoncistes utilitzen des de fa molts anys. Tot i això, la presència actual de tomografies computaritzades de feix cònic (CBCT per les sigles en anglès de Cone Beam Computed Tomography) i les tomografies computaritzades multitall emprades per a l'avaluació de la dentadura i les malalties orals o maxil·lofacials, han suscitat debat respecte de la seva justificació i optimització. En qualsevol cas, les proves radiològiques dels canins superiors no solen ser necessàries abans dels deu anys.
Fluoroscòpia diagnòstica
La fluoroscòpia és un tipus de radiografia que permet veure el cos en moviment gairebé en temps real, gràcies a un detector especial i monitors. S'usa tant per diagnosticar com per guiar tractaments, com col·locar catèters o realitzar altres procediments al cor, cervell o diferents parts del cos.
Aquest mètode utilitza més radiació que una radiografia comuna, com la de tòrax, depenent del procediment, el temps que duri i la mida del pacient. Així i tot, és una eina important, fins i tot en nens, on es fa servir per a estudis com l'examen de la bufeta, el tracte digestiu o el còlon amb mitjans de contrast. La quantitat de radiació varia segons la prova, la qualitat d'imatge requerida, la mida del pacient i les característiques de l'equip.
Medicina nuclear
Les intervencions guiades per fluoroscòpia poden donar com a resultat una exposició més gran a radiacions per als pacients i el personal que en altres proves diagnòstiques d'imatge, però eviten molts dels riscos inherents a altres procediments quirúrgics pediàtrics més complexos. Les intervencions complexes poden requerir dosis de radiació més altes i la justificació ha de ser avaluada de forma individual.
Els procediments d'imatges proporcionen informació molt important que permet als proveïdors d'atenció mèdica prendre decisions informades sobre la cura d'un nen (fins i tot si és normal) i poden salvar vides. Els riscos de radiació pels procediments de diagnòstic per imatges són petits. Quan es justifica una investigació, el risc de no sotmetre's a un procediment de radiació és molt més gran que el risc de radiació del procediment en si.
