La importància d’utilitzar els inhaladors d’asma correctament
L'asma és la malaltia crònica més freqüent en la infància, i l’ús d’un inhalador per a l’asma sovint és un primer pas cap a l’autonomia mèdica per a un nen que la pateix. Però el valor de la tecnologia depèn de com s’utilitza i tant els nens com els adults necessiten utilitzar els seus inhaladors correctament per poder-se’n beneficiar.
L’asma és una malaltia que provoca que les vies respiratòries s’inflamin o s’estrenyin. Quan es presenta un atac d’asma, els músculs que envolten les vies respiratòries es tensionen i el seu revestiment s’inflama, reduint la quantitat d’aire que pot passar per aquestes. En les persones amb vies respiratòries sensibles, els símptomes d’asma poden desencadenar-se per la inhalació de substàncies que van des de la reacció a la pols fins a l’aire fred.
Els inhaladors s’utilitzen per lliurar dos tipus diferents de medicaments rutinaris per a l’asma, i la idea és que els medicaments vagin directament a les vies respiratòries, on actuen. Un cop o dues vegades al dia, els nens poden prendre el que s’anomenen teràpies de control, els corticosteroides més inhalats que disminueixen la inflamació crònica dels pulmons i fan menys probable les exacerbacions.
Aleshores, quan senten que apareixen símptomes o es troben en una situació on els símptomes semblen probables, utilitzen els anomenats medicaments de rescat, broncodilatadors que relaxen la musculatura perquè l'aire es pugui moure a través d'aquests tubs.
Com s'han d'utilitzar els inhaladors
Un estudi publicat al Journal of Allergy and Clinical Immunology:In Practice, suggereix que molts pacients, tant adults com nens, no utilitzen correctament els seus inhaladors i poden no obtenir els beneficis complets dels medicaments.
El Dr. William C. Anderson, el primer autor de l'estudi i codirector de la clínica multidisciplinar de l'asma a l'Hospital de nens de Colorado, va dir que hi ha almenys set passos per utilitzar correctament un inhalador:
Agiteu l’inhalador durant tres o cinc segons.
Connecteu-lo al separador (una càmera entre l’inhalador i la boca del pacient que suspèn la droga i facilita la respiració).
Expireu completament, i col·loqueu la boquilla o màscara al voltant de la boca, formant una junta estanca.
Deixeu anar el medicament de l’inhalador prement el flascó cap avall.
Respireu lentament i profundament a través del separador, i manteniu la respiració durant 10 segons.
Finalment, expireu de nou.
Espereu un minut i repetiu el procés.
Si la segona bufada arriba massa ràpidament després de la primera, és que els passos no s’estan seguint correctament.
En l’estudi, els investigadors van utilitzar monitors de medicaments electrònics sobre els inhaladors que van registrar l'interval de temps entre la primera bufada i la segona. Aquest fet els va permetre seguir a 7.558 pacients per veure com utilitzaven els dispositius. El 48% dels pacients no va esperar els 30 segons que els investigadors consideraven que era el temps mínim absolut entre les inhalacions. Més del 50% va esperar menys de 15 segons.
"Aquest estudi demostra que els nostres pacients no estan prenent els medicaments de la manera que idealment hauria de ser", va dir el Dr. Anderson. "Fins i tot alguns metges no coneixen necessàriament tots els passos, i han de ser informats abans que puguin, al seu torn, informar als seus pacients”.
Supervisar l’ús dels inhaladors en nens
La Dra. Francine M. Ducharme, professora de pediatria i medicina social i preventiva a la Universitat de Montreal, ha estudiat l'eficàcia i la seguretat de la gestió de l'asma. Quan un tractament d’eficàcia coneguda no funciona en un nen, va dir, les quatre raons principals són la tècnica inadequada, l’adhesió subòptima al règim, altres problemes mèdics que coexisteixen o desencadenants ambientals (per exemple, potser el nen és profundament al·lèrgic al gat).
Els problemes de tècnica i d’adherència són els principals. No n'hi ha prou amb observar el nen una vegada, va dir. "Hem de tornar a comprovar la tècnica, els nens són molt creatius." Sovint utilitzen la tècnica correcta la primera vegada, i després troben maneres de moure-la". Sempre que un medicament no funciona o no té eficàcia, abans de pensar en augmentar els medicaments, cal revisar aquests quatre criteris".
Tothom, adult o nen, hauria d’utilitzar un espaiador, va dir, per assegurar-se que la droga s’inhala correctament als pulmons en lloc de dipositar-se a la boca. En un estudi de 2018 un gran percentatge de pares va dir que els nens de 8 anys o més eren parcialment responsables d’utilitzar els seus inhaladors i de saber si estaven buits. És convenient ensenyar als pares les tècniques d’inhalació adequades, i han de comprendre que tenen un paper important.
Els perills de no utilitzar correctament l’inhalador
El principal risc d’una mala tècnica en la inhalació és que l’asma infantil serà cada cop més greu i el nen perdrà l’oportunitat de jugar o participar en esports, sent fins i tot necessàries possibles visites a urgències. Els infants poden sentir-se frustrats perquè han intentat cuidar-se ells mateixos utilitzant els seus inhaladors, i no sembla que ajudi. Un altre risc és que, perquè sembla que no responen als medicaments que estan prenent (ja que els medicaments no es lliuren als pulmons en les dosis adequades), els metges poden prescriure medicaments més forts i més cars o règims més complexos.
El missatge més important, va dir el Dr. Szefler, és que "tenim medicaments molt eficaços disponibles, i la majoria de l'asma es pot controlar bé". Però controlar-la implica una comunicació i un ensenyament reeixits i una col·laboració completa amb pacients i pares. L'objectiu, va dir, és "treure el màxim profit dels medicaments per controlar la malaltia i evitar resultats adversos en la infància i la vida posterior".
Aquesta informació és de caràcter divulgatiu i no substitueix la tasca dels equips professionals de la salut. Si necessites ajuda, posa't en contacte amb el teu professional de referència.
En la majoria de famílies arriba un moment en què els més petits comencen a demanar insistentment una mascota, sovint a partir dels quatre anys. Si el teu fill ja ha pronunciat la frase "Vull un gos!", ha arribat l'hora d'analitzar tot el que suposa introduir un animal de companyia a casa.
Els asmàtics ben controlats i aquells que realitzen les mesures preventives de la crisi d'asma d'esforç molt difícilment patiran la crisi d'asma d'esforç o bé aquesta serà molt lleu.
És freqüent confondre els símptomes d'una infecció respiratòria amb els d'una al·lèrgia respiratòria, per la qual cosa cal observar l'inici i l'evolució dels mateixos per diferenciar-les.
L'asma és una de les malalties cròniques més freqüents en la infància. Aproximadament el 10% dels nens poden tenir asma en països com Espanya, per la qual cosa possiblement el teu fill no sigui l'únic nen de la seva classe que tingui aquest problema.
