Consells per al nen amb asma que practica esport

Exercici estructurat en nens amb asma

La realització d'un exercici estructurat, si bé no cura l'asma ni modifica la seva evolució per se, ajuda a conèixer millor els límits de la mateixa i de les crisis associades a l'exercici. Aquestes, en cas d'aparèixer, ho fan per a treballs molt més intensos.

És interessant apuntar que també s'ha evidenciat que disminueix la teràpia de rescat i facilita l'adherència al tractament habitual, permet una major tolerància a l'exercici, millora la condició física del pacient, permet un coneixement de l'esquema corporal i facilita la socialització sobretot dels nens que saben que pateixen una malaltia crònica. Tot això ens porta a un millor coneixement de l'asma i a un establiment d'unes dosis de medicament més ajustades.

Objectius de l'exercici estructurat en nens amb asma

• Millorar la condició física global del pacient.

• Millorar la condició de la musculatura respiratòria.

• Facilitar i permetre el correcte desenvolupament físic i psíquic del nen.

• Facilitar el coneixement dels límits de l'asma d'esforç.

• Col·laborar en la millor adherència al tractament farmacològic.

• Disminuir les dosis de medicació de rescat.

• Millorar la qualitat psicoafectiva del pacient i millorar la seva qualitat de vida i de relació.

• Disminuir l'absentisme escolar.

• Incentivar un canvi en un estil de vida (si cal).

Activitats recomanades

Un asmàtic pot realitzar qualsevol activitat física o esportiva, sempre que controli els seus períodes d'asma i realitzi les mesures terapèutiques correctes.

En principi es recomana, que mentre no es conegui l'esport, les limitacions de la malaltia i de la condició de l'individu, no es realitzin treballs físics d'una durada superior als 3 minuts quan la intensitat de la feina sigui alta (> 80% de l' màxim). Sí que pot treballar a altes intensitats en menys temps (fins a 30 segons) o bé de llarga durada però intensitat baixa.

L'objectiu és evitar ventilacions elevades durant un temps proper o superior als cinc minuts. Cal vigilar el joc d'equip en els nens ja que el treball d'alta intensitat i la durada és difícilment modulada i poden realitzar diversos esprints en un temps similar, ocasionant o facilitant l'aparició de les crisis.

Precaucions en el nen asmàtic que practica esport

Cal tractar i fer un seguiment de l'asma del nen a través d'un especialista. S'ha de prendre la medicació abans de l'activitat física (al vestidor abans de canviar-se) quan així s'indiqui i realitzar les mesures higièniques preventives de la crisi, és a dir: realitzar un escalfament prolongat i progressiu de no menys de 15 minuts, que sempre que sigui possible que l'exercici sigui a intervals i no realitzar exercicis màxims en intensitat, quan es prevegi una durada llarga. Altres precaucions a tenir en compte:

• Evitar realitzar una activitat física intensa quan l'asma basal no està controlat o si es té una infecció respiratòria. D'aquesta manera mai s'ha de fer un exercici intens si es noten xiulets o es té tos important.

• Evitar sempre que sigui possible un ambient fred i sec. En cas de no poder, per necessitats de competició o laborals, usar una màscara com les dels cirurgians (de quiròfan), o els pintors.

• Evitar fer exercicis molt intensos o de molta durada. Sobretot, mentre no s'hagi assolit una condició física acceptable i no es coneguin els límits personals de l'exercici.

• Evitar l'exercici en ambients contaminats o amb fum.

Medicació a tenir en compte

La millor prevenció és un bon tractament i un bon coneixement de l'estat de la malaltia. Els asmàtics tracten la seva malaltia, amb medicació antiinflamatòria i broncodilatadora. La millor via d'administració és la inhalatòria i si no s'està segur de la seva correcta administració, ha d'usar-se una càmera d'inhalació.

A continuació es descriuen les característiques dels principals medicaments en el tractament contra l'asma:

Els medicaments antiinflamatoris disminueixen la inflamació dels bronquis de manera que aquest es fa menys sensible a l'efecte dels diferents estímuls provocadors de les crisis d'asma.

• Corticoides: són els antiinflamatoris més eficaços i s'han d'administrar d'una forma regular perquè tinguin un efecte positiu i permanent. No solucionen una crisi d'asma d'esforç quan aquesta apareix.

• Antileucotriens: actuen com antiinflamatoris i tenen un paper adjuvant, sobretot en la prevenció de les crisis d'asma d'esforç quan s'usen amb les altres mesures preventives.

• Els no corticoides: són molt bons per prevenir l'asma d'esforç. S'administren també, i sobretot, en l'asma de caràcter al·lèrgic. Són de dos tipus: broncodilatadors i cromones.

• El cromoglicat sòdic (CS) o el nedocromil (NC) utilitzats de forma aïllada no són tan efectius com els Beta-2 agonistes en les mateixes condicions. Sembla que tenen una acció sobre el receptor nerviós associat al reflex de la tos. Actuen durant les dues primeres hores i és sovint dosi-depenent. La més efectiva és el doble de la usual presa 30 o 45 minuts abans de l'exercici. No hi ha una diferència significativa entre l'eficàcia de la pols seca, el nebulitzador o l'aerosol. La seva associació amb beta agonistes perllonga el període lliure de crisi d'antiinflamatori esteroide.

Els broncodilatadors beta 2 agonistes relaxen els músculs que envolten les vies aèries les dilatant-les quan estan controlades. Els beta 2 agonistes són la millor opció per prevenir l'asma d'esforç a més de ser els de primera utilització quan hi ha una crisi. Poden ser d'acció curta que apareix ràpidament en menys de 5 minuts però dura poc temps, menys de 6 hores; o d'acció llarga, que triga uns 5-15 minuts en actuar però dura més, unes 10-12h. L'utilitzar un o altre depèn del malalt i de la pauta que cregui convenient el seu especialista.

La teràpia anticol·linèrgica és la de menor importància en el tractament d'asma induït per esforç. L'administració dels derivats de l'atropina com el bromur d'ipratropi ofereixen una activitat broncodilatadora que pot ser beneficiosa en aquells individus que no responen o no toleren els beta-2 agonistes. Manté una activitat sinèrgica amb el cromoglicat i el nedocromil, per la qual cosa pot ser utilitzat juntament amb aquest per potenciar la seva activitat.

Els antihistamínics bloquegen el broncoespasme en casos molt aïllats, per la qual cosa el seu ús per prevenir l'asma induït per esforç, no està indicat.