La diabetis gestacional és un tipus de diabetis que es detecta per primera vegada en l'embaràs (s’estima que entre un 6 i un 12% ho pateixen) i es tradueix per una disminució de la tolerància als hidrats de carboni que comença o es diagnostica durant l’embaràs.
Una de les conseqüències directes més freqüents és l’augment de pes del nadó i major probabilitat que desenvolupi diabetis tipus 2 o obesitat en la seva infància i fins i tot en la fase adulta.
En cas d’aparèixer, la diabetis gestacional es diagnostica entre les setmanes 24 i 28 de l’embaràs.
Es desconeixen les causes exactes que provoquen aquests tipus de diabetis, però una de les causes més acceptades entre els experts és per causes hormonals. Concretament, es creu que les mateixes hormones que regulen diferents processos de l’embaràs podrien provocar un augment de la resistència perifèrica de la insulina, afectant la seva funció i provocant que augmentin els nivells de sucre en sang.
Hi ha algunes situacions que predisposen a algunes dones a desenvolupar aquest tipus de diabetis:
Edat de més de 35 anys.
Antecedents familiars de primer grau de diabetis mellitus.
Antecedents de diabetis gestacional o macrosomia en embarassos anteriors.
Obesitat (Índex de Massa Corporal IMC igual o superior a 30 kg/m²)
Grups ètnics de risc (afroamericanes, asiàtiques, hispanes i hispanoamericanes).
Aquestes pacients no presenten símptomes i només es confirma la diabetis a través del diagnòstic per part del professional.
No obstant això, pot augmentar la morbiditat materna i fetal: estats hipertensius de l’embaràs, macrosomia fetal i distòcia d’espatlles en el part.
El tractament de qualsevol mena de diabetis es basa a intentar mantenir el nivell de sucre en sang fins a arribar als rangs normals. Es faran controls de glucèmia capil·lar: abans d’esmorzar i una hora després dels àpats principals. En el cas de la diabetis gestacional també es realitzarà un seguiment de l’estat de salut del nadó.
El tractament es basarà en:
Seguir una alimentació saludable, que sigui moderada en greixos i proteïnes, rica en fruites, verdures i carbohidrats complexos i baixa en aliments amb elevats nivells de sucre. Cal evitar els sucres d’absorció ràpida. Cal fraccionar la dieta en sis àpats. L’aportació calòrica de la dieta estarà relacionada amb l'IMC.
Fer exercici físic moderat cada dia. Per exemple: caminar o fer preferiblement exercicis de braços.
En alguns casos la dona haurà d'injectar-se insulina, quan els nivells de sucre en sang no siguin normals. La insulina no perjudica el fetus ni a la mare.
La majoria d'embarassades aconsegueixen controlar els nivells de sucre, però tenen major risc de patir estats hipertensius de l’embaràs. La majoria de nadons neixen sense cap problema de salut important, encara que sí que solen néixer amb més pes i són més propensos a tenir hipoglucèmia (baix nivell de sucre en sang) els primers dies.
Després del part, els nivells de sucre solen tornar a la normalitat, encara que es recomanen controls de seguiment amb el metge. S'han de fer una prova de sobrecàrrega oral a la glucosa entre les 6 – 8 setmanes postpart si no hi ha lactància. En els altres casos es farà quan acabi la lactància materna.
Cal informar del risc de diabetis mellitus tipus 2, síndrome metabòlica i malaltia cardiovascular en un termini més o menys llarg per controlar els factors de risc (principalment el pes) i animar a seguir un estil de vida saludable. De fet, moltes dones amb diabetis gestacional desenvolupen diabetis al cap de 5 a 10 anys després del part.
Experiència en el part normal, tractament dels problemes materns i fetals més rars i complexos, i atenció de tot el procés de gestació.
Coneix-nos
La diabetis mal controlada durant l'embaràs és un factor que predisposa que el nadó pugui patir alguns problemes, alguns d'ells greus. Aprèn què és i com evitar-la.
Contacta amb nosaltres si tens qualsevol suggeriment respecte al contingut de
l'Escola de Salut. Et donarem resposta tan aviat com sigui possible.
