La diabetis mal controlada durant l'embaràs és un factor que predisposa a què el nadó pugui patir alguns problemes, alguns d'ells greus. En alguns casos la mare pot ser mare amb diabetis abans de la gestació, en aquest cas sol conèixer-se aquesta condició, però en altres casos la diabetis pot esdevenir només durant l'embaràs i passar desapercebuda.
Aquests riscos poden minimitzar-se amb la detecció i control adequat de la diabetis durant la gestació. És per això que, dins el control normal de totes les embarassades, s'hi inclou de rutina una prova de detecció de la diabetis gestacional, ja que és unes complicacions metabòliques que amb més freqüència poden ocórrer al llarg de l’embaràs.
Les gestants amb aquests antecedents tenen més risc de presentar una diabetis durant la gestació:
Sobrepès
Antecedents familiars de diabetis tipus 2 (diabetis de l'adult)
Edat materna més avançada
Deficiència de vitamina D
Diabetis gestacional en l'embaràs anterior
La més utilitzada en el nostre sistema sanitari és el test d'O'Sullivan, que es realitza durant el segon trimestre de l'embaràs, entre les setmanes 24 i 28. És una prova que requereix dos passos. Primer l'embarassada ingereix 50 grams de glucosa en forma de gel, i una hora després es mesuren els seus nivells en sang.
En persones sanes, sense diabetis, el cos metabolitza i emmagatzema la glucosa en els dipòsits naturals de l'organisme. En persones diabètiques, per contra, el seu nivell roman anormalment elevat a la sang quan es determina una hora després. En el cas que els nivells de glucosa siguin iguals o superiors a 140 mg/dL es considera la prova positiva. En aquest cas cal fer un test més específic, la corba de glucèmia, per discernir si l'embarassada pateix o no diabetis gestacional.
És una prova similar, però s'administren 100 g de glucosa i es determinen els seus nivells abans de la ingesta, al cap d'una hora, de dues hores i de tres hores. Si dos o més d'aquests valors són superiors a 105, 190, 165 i 145 mg/dL, respectivament, s'obté el diagnòstic definitiu de diabetis gestacional.
En primer lloc, els fetus de mares amb diabetis durant la gestació presenten major risc de malformacions congènites cardíaques, cerebrals, renals, gastrointestinals i esquelètiques. També en ells és més freqüent el retard del creixement intrauterí i el part prematur.
Entre una quarta part i un terç dels nounats fills de mare amb diabetis són macrosòmics, això és, amb un pes elevat per a la seva edat gestacional. Aquesta condició augmenta les probabilitats de parts complicats, per la difícil progressió del fetus durant el treball de part, així com la freqüència amb què el part pot acabar en cesària.
Algunes de les complicacions més freqüents són: asfíxia durant el part, fractures de clavícula, paràlisi braquial (d'un dels braços o de tots dos, per estirament o ruptura dels nervis que els mouen)... Els fills de mare amb diabetis també poden presentar creixement augmentat del múscul cardíac, en el que s’anomena miocardiopatia hipertròfica.
Una complicació molt freqüent és la hipoglucèmia, és a dir, que el nounat tingui nivells de glucosa en sang per sota del normal. En aquest cas poden presentar des de manifestacions lleus, amb tremolor, irritabilitat, hipotonia, succió feble... o més greus, com convulsions o inestabilitat respiratòria. La hipoglucèmia, si no produeix símptomes o si produeix manifestacions lleus, es tracta amb control de l’alimentació. Si no millora amb aquesta, o si d'entrada presenta manifestacions greus, requereix l'aportació de sèrum glucosat mitjançant una via intravenosa.
A banda de les alteracions en els nivells de glucosa en sang, també es produeix amb freqüència un descens transitori en els nivells d'altres substàncies en sang, com calci (hipocalcèmia) i magnesi (hipomagnesèmia) que poden produir manifestacions similars a la hipoglucèmia.
Finalment, poden presentar immaduresa pulmonar, que produeix dificultat respiratòria en néixer, i en les primeres hores i dies de vida, poliglobúlia (concentració anormalment elevada de glòbuls vermells en sang) i icterícia, per l'elevació dels nivells de bilirubina en sang.
Aquestes complicacions són més freqüents en els fills de mare amb diabetis pregestacional abans de l’embaràs i en aquelles dones en mal control dels nivells de glucosa.
Recordeu que aquests riscos es minimitzen gràcies a la detecció i el control adequat de la diabetis durant l'embaràs i amb la cura dels factors de risc com l'obesitat, pel qual es recomana un estil de vida saludable.
S'estima que entre un 6 i un 12% de les embarassades desenvoluparan diabetis gestacional. Què implica per a la dona gestant? I pel futur nadó? Es pot prevenir?
Contacta amb nosaltres si tens qualsevol suggeriment respecte al contingut de
l'Escola de Salut. Et donarem resposta tan aviat com sigui possible.
