Causes, conseqüències i prevenció dels parts prematurs
Es considera que un nadó és prematur quan neix abans de les 37 setmanes completes de gestació. Diferents causes poden desencadenar un naixement prematur, entre elles l'embaràs múltiple, les anomalies congènites o l'estil de vida de la mare. Quines conseqüències comporta per a la futura vida del nen néixer de forma prematura?
Abans de respondre a aquesta pregunta, és interessant donar a conèixer les possibles causes que provoquen que cada any, només a Espanya, neixin uns 30.000 nadons prematurs.
Causes dels naixements prematurs
Es detallen a continuació els principals factors que, durant la gestació, incrementen el risc de part prematur:
Possibles malalties de la mare com diabetis, alguna cardiopatia o una nefropatia.
Patir insuficiència cervicouterina: és a dir, un coll uterí debilitat que comença a dilatar-se d'hora.
Anomalies congènites en l'úter.
Antecedents de part prematur.
Nutrició inadequada abans o durant l'embaràs.
Preeclàmpsia: manifestació d'hipertensió arterial i presència de proteïna en l'orina després de la setmana 20 de l'embaràs.
Ruptura prematura de membranes.
Tenir menys de 16 anys o més de 35.
Embarassos múltiples.
Manca de cures prenatals.
Consum de tabac o altres substàncies.
Quan es presenta un part prematur es considera que és un naixement d'alt risc, per això és molt probable que es derivi a la mare a un centre que compti amb una unitat de cures intensives neonatals (UCIN) i l'equip necessari per tenir cura del futur nadó durant els seus primers dies o setmanes de vida. Aquest és el cas de l'Hospital Sant Joan de Déu - Barcelona.
El nadó prematur necessitarà romandre en una incubadora la qual servirà per mantenir la temperatura adequada i per monitoritzar la respiració, la freqüència cardíaca i el nivell d'oxigen de la sang del nadó.
A més, és possible que se'ls hagi de subministrar l'alimentació a través d'una vena o amb una sonda fins que estiguin prou estables.
Característiques dels nadons prematurs
En haver nascut abans del previst, els nadons presenten diversos signes de prematuritat com:
Pes més baix.
Dificultats en la respiració: si es dona el cas, els solen col·locar una sonda a la tràquea i un respirador. Hi ha nadons que presenten problemes menys greus i reben pressió positiva contínua en la via aèria o bé oxigen extra.
Borrissol corporal.
Menys greix corporal.
To muscular baix.
Problemes per alimentar-se: encara no poden succionar o coordinar la deglució i la respiració.
Cartílag de l'orella suau i flexible.
Pell prima, llisa i brillant: moltes vegades transparent, que deixa veure les venes sota la pell.
En les nenes, clítoris engrandit.
En els nens, testicles sense descendir i escrot petit, llis i sense plecs.
A més, els nadons prematurs poden presentar símptomes d'anèmia, infecció neonatal, baix nivell de sucre en sang, icterícia o inflamació intestinal. És per això que són sotmesos a diverses proves com exàmens de sang -que registren nivells de glucosa, calci i bilirubina-, una radiografia del tòrax, una gasometria arterial per controlar els nivells d'oxigen a la sang i un monitoratge respiratori continu.
Els nadons prematurs solen estar setmanes o fins i tot mesos a l'hospital fins que la seva condició és estable. Tot i això, molts hospitals ja permeten que els pares puguin visitar-los durant les 24 hores i fins i tot participar en les seves cures, ja que estudis han considerat que la visita contínua dels pares presenta molts beneficis.
Seqüeles dels nadons prematurs
Molt s'ha avançat en el camp de la medicina per incrementar la supervivència dels nadons prematurs, encara que existeixen algunes seqüeles que poden romandre els primers anys de vida del nadó. Segons un estudi publicat a The Lancet, el 40% dels grans prematurs presenten problemes cognitius en diferents graus a l'edat de 5 anys.
Molts problemes afecten l'aprenentatge, a la memòria a curt termini i aspectes socials. És comú que a aquests nens els costi més concentrar-se i prestar atenció, i cada vegada hi ha més estudis que correlacionen la prematuritat amb el TDAH.
Com prevenir el part prematur
L'estil de vida de la mare té un paper destacat en la prevenció del part prematur. En general, és important seguir aquests 3 consells principals:
Comptar amb un bon estat de salut abans de quedar-te embarassada.
Rebre cures prenatals com més aviat millor durant l'embaràs.
Continuar la cura prenatal fins que el nadó neixi.
Si la mare segueix una sèrie d'hàbits de salut durant l'embaràs i rep les cures prenatals oportunes, reduirà les probabilitats que el seu fill neixi de forma prematura.
Aquesta informació és de caràcter divulgatiu i no substitueix la tasca dels equips professionals de la salut. Si necessites ajuda, posa't en contacte amb el teu professional de referència.
La prematuritat ocorre quan un bebè neix abans de les 37 setmanes de gestació, presentant riscos per a la salut a causa de la immaduresa dels seus òrgans. Es classifica en extrem, molt primerenc i moderat a tardà segons l'edat gestacional. Factors de risc inclouen antecedents de part prematur, embarassos múltiples, problemes de placenta i estil de vida de la mare. Els bebès prematurs poden tenir dificultats respiratòries, sota pes i altres problemes de desenvolupament. El diagnòstic es basa en la data d'última menstruació i ecografies. El tractament implica atenció en unitats especialitzades i teràpies com a oxigen, incubadores i alimentació especialitzada. El pronòstic millora amb atenció mèdica i suport adequat.
