Skip to main content

Com abordar l'assetjament escolar (bullying) a l’aula?

niños-cotilleando-clase

L'assetjament entre iguals és un problema important per a infants i adolescents de tot el món. Fa més de vint anys que l'Assemblea Mundial de la Salut va declarar en la seva resolució (WHA 49.25/1996) que la violència era una qüestió de salut pública mundial. 

Introducció

Durant la infància i l'adolescència, l'assetjament, especialment en l'entorn escolar, i el ciberassetjament que pot traspassar els límits de l'escola, és la forma de violència més freqüent entre iguals.

La majoria d'investigadors coincideixen en definir l'assetjament escolar com:

Una sèrie de comportaments agressius i intencionals que es produeixen de manera repetida i al llarg del temps contra una víctima que no es pot defensar fàcilment. 

És rellevant destacar que hi ha una intenció de fer mal a l'altre i que existeix un desequilibri de poder entre l'agressor i la víctima. Aquest desequilibri pot derivar-se de la força física, l'estatus social o la mida del grup (quan un grup actua contra una persona) i també prové de conèixer característiques de la víctima (aspecte físic, problemes d'aprenentatge, orientació sexual, origen ètnic...) que es faran servir per assetjar-lo. 

El bullying també s’entén com un fenomen grupal que es produeix en un context social i implica una transacció entre els individus i el seu entorn. 

L'assetjament escolar inclou diferents comportaments:

  • Agressions físiques (puntades de peu, empentes, cops, trencar objectes de la víctima...)
  • Agressions verbals (insults, amenaces, fer befa...)
  • Agressions indirectes o relacionals (aïllar socialment o fer el buit, parlar malament a altres persones, difondre rumors...)
  • Assetjament sexual (molestar sexualment a una altra persona)
  • Ciberassetjament (fer servir les xarxes socials per amenaçar, enviar missatges, crear perfils falsos de la víctima, publicar fotos sense permís, etc.).

En qualsevol situació d'assetjament participa un assetjador o "bully" i una víctima que pateix l'assetjament. Hi ha una tercera forma d'implicació que és la víctima-assetjador que fa bullying i també en rep d'altres persones.

Perquè els nens i adolescents assetgen als seus companys?

És important entendre perquè es produeix l’assetjament entre iguals per poder identificar solucions efectives que ens ajudin a abordar-ho.

S’han utilitzat diversos models teòrics per explicar el fenomen del bullying. Alguns consideren aspectes més sistèmics (família, sistema socioecològic, socialització entre iguals...) i altres donen prevalença a aspectes individuals (genètica, psicopatologia del desenvolupament, control de recursos...) però cap d’ells pot donar resposta o explicar de manera exhaustiva perquè es produeix. La integració de perspectives teòriques diverses pot donar una visió més ajustada del problema i generar intervencions potents basades en l’evidència. 

Per exemple, la teoria del control de recursos suggereix que l’agressió té una funció adaptativa i serviria per aconseguir un major estatus social dins del grup. Alguns estudis han identificat dos grups d’assetjadors amb característiques ben diferents.

  • Un primer grup, farien servir estratègies prosocials, com la cooperació, amb estratègies coercitives, com l'agressió, per controlar els companys o accedir a privilegis. Aquests joves tenen bones habilitats socials que els permeten relacionar-se adequadament amb els altres, però tenen la capacitat de fer servir l'agressió sense sentir-se malament quan volen assolir els seus propòsits. 
  • Un segon grup que comet bullying són generalment més inadaptats i acostumen a tenir problemes de conducta i salut mental. Aquests últims agredeixen d'una manera més impulsiva i excessivament reactiva i poden ser alhora víctimes d'altres.

La teoria social-ecològica és un marc ampli que considera les influències de la família, l’escola, els companys i la comunitat com a elements que es relacionen amb les característiques dels individus per donar lloc a la conducta d’assetjament escolar. 

Per exemple, les famílies poden modelar o tolerar les conductes d’assetjament. Els companys poden contribuir reforçant la conducta dels agressors o protegint la víctima. Els professors poden permetre l’assetjament a les seves aules mitjançant pràctiques pobres de supervisió o donant respostes ineficaces i les escoles podrien facilitar l’assetjament al no supervisar espais físics on es puguin produir o mitjançant polítiques laxes o permissives.

Per què els nens i adolescents acaben sent víctimes d'assetjament?

Els nens i adolescents que són percebuts com a "diferents" en el grup, tenen un risc major de ser victimitzats. Algunes de les troballes de les últimes investigacions sobre els factors que influeixen en l'assetjament infantojuvenil són les següents:

  • Els nois tenen més probabilitat de patir assetjament físic directe mentre que les noies tenen més probabilitats de patir-ho de manera verbal i indirecta. 
  • L'aparença física és el motiu més habitual d'assetjament escolar i les noies ho pateixen més que els nois. També la insatisfacció corporal i el sobrepès estan relacionats amb el bullying. 
  • Tenir una discapacitat física, dificultats d'aprenentatge, l'ètnia de procedència, la nacionalitat o el color de la pell també són motius freqüents d'assetjament.
  • El risc de patir ciberassetjament augmenta amb l’edat i és més freqüent a partir dels dotze anys.

Els nens i joves que pateixen assetjament escolar, acostumen a tenir una baixa acceptació entre els seus companys, més dificultats per relacionar-se i tenen pocs o cap amic. També presenten en major grau problemes d'ansietat o depressió i baixa autoestima. Sabem que tenir amics forts podrien protegir les víctimes dels "bullies" però, habitualment, els nens assetjats acostumen a sortir amb altres companys victimitzats.

Quines són les conseqüències de patir assetjament en la infància o l'adolescència?

Les conseqüències de patir bullying en la infància i l'adolescència es relacionen amb la freqüència, la intensitat i la gravetat de les agressions. 

En l'àmbit educatiu patir bullying té un efecte negatiu en la socialització i en el sentiment de pertinença del nen a l'escola. Augmenta la probabilitat d'absentisme i abandonament dels estudis després de la primària. També afecta el rendiment acadèmic.

L'assetjament infantojuvenil té unes conseqüències clares en la salut física i mental de les víctimes. Les associacions entre l'assetjament i les idees i conductes suïcides està fortament reconeguda en la literatura. Aquests infants presenten ansietat, depressió i baixa autoestima i molts d'aquests problemes es mantenen en l'edat adulta. Alguns dels joves que han patit assetjament presenten un menor nombre de relacions socials quan es fan grans, més dificultats econòmiques i una menor qualitat de vida percebuda.

Els assetjadors també tenen més risc de patir dificultats posteriorment. S'ha trobat una associació amb majors adversitats a la vida en l'edat adulta i un major risc de delinqüència. També es considera un factor de risc per a patir símptomes psicòtics.

Què podem fer per prevenir-ho i abordar-ho a l'escola?

Les intervencions a l'escola redueixen significativament l'assetjament escolar entre els nens i els adolescents. En tenim de diferents tipus:

Els enfocaments que impliquen tota l'escola, amb elevada participació de tots els estaments ofereixen bons resultats. Per exemple, el Programa de Prevenció del Bullying d'Olweus (OBPP) té com objectiu reduir l'assetjament i millorar les relacions entre els nens en edat escolar.

L'aprenentatge cooperatiu, on els professors augmenten les oportunitats d'interaccions positives entre companys per mitjà d'activitats estructurades d'aprenentatge, és un enfocament alternatiu que ha demostrat reduir l'assetjament escolar i millorar els problemes emocionals associats.

Quan intervenim sobre l'assetjament escolar, cal aconseguir que els espectadors passius s'impliquin. Les respostes dels companys que són testimonis de les agressions són crucials per inhibir o alimentar l'assetjament escolar. En aquesta línia estarien el reconegut Programa Antiassetjament KIVA, desenvolupat a Finlàndia, o el Programa NoTrap Italià. Els joves realitzen activitats online i presencials relacionades amb l’empatia, la resolució de problemes i el bullying, incloent els comportament positius dels espectadors. 

Aquests programes han de ser intensius i de llarga durada, implicar als pares i fer servir pràctiques disciplinàries amb els assetjadors. El suport dels pares i dels companys és protector. Millorar les normes i les respostes contra l'assetjament escolar a les aules i que els professors verbalitzin clarament la seva posició en contra també ajuda molt.

Actualment no està clar quins programes de prevenció del bullying funcionen millor o quins són els ingredients més efectius d’aquests programes. Per tant és necessari seguir investigant i dissenyant eines més eficaces i que tinguin en consideració els diferents grups d’edat.

L’any 2019, la UNESCO van designar el primer dia de novembre de cada any com a Dia Internacional contra la Violència i l’Assetjament a l'Escola, inclòs el ciberassetjament, per reconèixer que la violència a l'entorn escolar atenta contra els drets dels nens i dels adolescents, la seva salut i el seu benestar.

Aquesta informació és de caràcter divulgatiu i no substitueix la tasca dels equips professionals de la salut. Si necessites ajuda, posa't en contacte amb el teu professional de referència.
Publicació:  25/01/2023 Última modificació:  17/08/2023
user
Inma Estefanía Muñoz
Veure més

Psicòloga Especialista en Psicología Clínica

Àrea de Salut Mental
Hannah J. Thomas, Jason P. Connor, James G. Scott. (2017) Why do children and adolescents bully their peers? A critical review of key theoretical frameworks. Social Psychiatry and Psychiatric Epidemiology. Christina Salmivalli, Lydia Laninga-Wijnen, Sarah T. Malamut, Claire F. Garandeau (2021) Bullying Prevention in Adolescence: Solutions and New Challenges from the Past Decade. JOURNAL OF RESEARCH ON ADOLESCENCE, 31(4), 1023–1046. Richard Armitage (2021). Bullying in children: impact on child health. BMJ Paediatrics Open 2021;5:e000939. Van Ryzin MJ, Roseth CJ (2018). Aprenentatge cooperatiu a l'escola secundària: un mitjà per millorar les relacions entre iguals i reduir la victimització, l'assetjament escolar i els resultats relacionats. J Educ Psychol 2018; 110;1192-201. Ersilia Menesini & Christina Salmivalli (2017) Bullying in schools: the state of knowledge and effective interventions, Psychology, Health & Medicine, 22:sup1, 240-253 Guia para padres del programa KIVA. KivaProgram [Data de consulta:01/11/2022) Artículo Unesco: El rol de los y las docentes para prevenir y abordar la violencia escolar. https://www.unesco.org/es/articles/el-rol-de-las-y-los-docentes-para-pre... (Data de consulta: 27/10/2022) Artículo Unesco: Against school violence and bullying. https://www.unesco.org/es/days/againts-school-violence-and-bullying [Data de consulta: 02/11/2022]