L'assetjament entre iguals és un problema important per a infants i adolescents de tot el món. Fa més de vint anys que l'Assemblea Mundial de la Salut va declarar en la seva resolució (WHA 49.25/1996) que la violència era una qüestió de salut pública mundial.
Durant la infància i l'adolescència, l'assetjament, especialment en l'entorn escolar i el ciberassetjament que pot traspassar els límits de l'escola, és la forma de violència més freqüent entre iguals.
La majoria d'investigadors coincideixen en definir l'assetjament escolar com:
Una sèrie de comportaments agressius i intencionals que es produeixen de manera repetida i al llarg del temps contra una víctima que no es pot defensar fàcilment.
És rellevant destacar que hi ha una intenció de fer mal a l'altre i que existeix un desequilibri de poder entre l'agressor i la víctima. Aquest desequilibri pot derivar-se de la força física, l'estatus social o la mida del grup (quan un grup actua contra una persona) i també prové de conèixer característiques de la víctima (aspecte físic, problemes d'aprenentatge, origen ètnic, orientació sexual...) que es faran servir per assetjar-lo.
L'assetjament escolar inclou diferents comportaments:
Agressions físiques (puntades de peu, empentes, cops, trencar objectes de la víctima...)
Agressions verbals (insults, amenaces, fer befa...)
Agressions indirectes o relacionals (aïllar socialment o fer el buit, parlar malament a altres persones, difondre rumors...)
Assetjament sexual (molestar sexualment a una altra persona)
Ciberassetjament (fer servir les xarxes socials per amenaçar, enviar missatges, crear perfils falsos de la víctima, publicar fotos sense permís, etc.).
En qualsevol situació d'assetjament participa un assetjador o "bully" i una víctima que pateix l'assetjament. Hi ha una tercera forma d'implicació que és la víctima-assetjador que fa bullying i també en rep d'altres persones.
Per què els nens i adolescents assetgen als seus companys?
Els nens i adolescents que són percebuts com a "diferents" en el grup, tenen un risc major de ser victimitzats. Algunes de les troballes de les últimes investigacions sobre els factors que influeixen en l'assetjament infantojuvenil són les següents:
Els nois tenen més probabilitat de patir assetjament físic directe mentre que les noies tenen més probabilitats de patir-ho de manera verbal i indirecta.
L'aparença física és el motiu més habitual d'assetjament escolar i les noies ho pateixen més que els nois. També la insatisfacció corporal i el sobrepès estan relacionats amb el bullying.
Tenir una discapacitat física, dificultats d'aprenentatge, l'ètnia de procedència, la nacionalitat o el color de la pell també són motius freqüents d'assetjament.
Els nens més grans poden estar més exposats al ciberassetjament.
Els nens i joves que pateixen assetjament escolar acostumen a tenir una baixa acceptació entre els seus companys, més dificultats per relacionar-se i tenen pocs o cap amic. També presenten en major grau problemes d'ansietat o depressió i baixa autoestima. Els nens que són insegurs o submisos, o físicament febles, són víctimes "fàcils" pels assetjadors que no s'arrisquen a la confrontació o a perdre el suport dels altres companys. També sabem que tenir amics forts podrien protegir les víctimes dels "bullies" però que habitualment, els nens assetjats acostumen a sortir amb altres companys victimitzats.
Per què els nens i adolescents acaben sent víctimes d'assetjament?
Els nens i adolescents que són percebuts com a "diferents" en el grup, tenen un risc major de ser victimitzats. Algunes de les troballes de les últimes investigacions sobre els factors que influeixen en l'assetjament infantojuvenil són les següents:
Els nois tenen més probabilitat de patir assetjament físic directe mentre que les noies tenen més probabilitats de patir-ho de manera verbal i indirecta.
L'aparença física és el motiu més habitual d'assetjament escolar i les noies ho pateixen més que els nois. També la insatisfacció corporal i el sobrepès estan relacionats amb el bullying.
Tenir una discapacitat física, dificultats d'aprenentatge, l'ètnia de procedència, la nacionalitat o el color de la pell també són motius freqüents d'assetjament.
Els nens més grans poden estar més exposats al ciberassetjament.
Els nens i joves que pateixen assetjament escolar acostumen a tenir una baixa acceptació entre els seus companys, més dificultats per relacionar-se i tenen pocs o cap amic. També presenten en major grau problemes d'ansietat o depressió i baixa autoestima. Els nens que són insegurs o submisos, o físicament febles, són víctimes "fàcils" pels assetjadors que no s'arrisquen a la confrontació o a perdre el suport dels altres companys. També sabem que tenir amics forts podrien protegir les víctimes dels "bullies" però que habitualment, els nens assetjats acostumen a sortir amb altres companys victimitzats.
Quines són les conseqüències de patir assetjament en la infància o l'adolescència?
Les conseqüències de patir bullying en la infància i l'adolescència es relacionen amb la freqüència, la intensitat i la gravetat de les agressions.
En l'àmbit educatiu patir bullying té un efecte negatiu en la socialització i en el sentiment de pertinença del nen a l'escola. Augmenta la probabilitat d'absentisme i abandonament dels estudis després de la primària. També afecta el rendiment acadèmic.
L'assetjament infantojuvenil té unes conseqüències clares en la salut física i mental de les víctimes. Les associacions entre l'assetjament i les idees i conductes suïcides estan fortament reconegudes en la literatura. Aquests infants presenten ansietat, depressió i baixa autoestima i molts d'aquests problemes es mantenen en l'edat adulta. Alguns dels joves que han patit assetjament presenten un menor nombre de relacions socials quan es fan grans, més dificultats econòmiques i una menor qualitat de vida percebuda.
Els assetjadors també tenen més risc de patir dificultats posteriorment. S'ha trobat una associació amb majors adversitats en l'edat adulta i un major risc de delinqüència. També es considera un factor de risc per patir símptomes psicòtics.
Què podem fer per prevenir i abordar l’assetjament escolar?
A l’escola
Les intervencions a l'escola redueixen significativament l'assetjament escolar entre els nens i els adolescents..
Els enfocaments que impliquen tota l'escola, amb elevada participació de tots els estaments ofereixen bons resultats. Per exemple, el Programa de Prevenció del Bullying d'Olweus (OBPP)implica tota l'escola per reduir l'assetjament i millorar les relacions entre els nens en edat escolar.
L'aprenentatge cooperatiu, on els professors augmenten les oportunitats d'interaccions positives entre iguals per mitjà d'activitats estructurades d'aprenentatge, és un enfocament alternatiu que ha demostrat reduir l'assetjament escolar i millorar els problemes emocionals associats.
Quan intervenim sobre l'assetjament escolar, cal aconseguir que els espectadors passius s'impliquin. Les respostes dels companys que són testimonis de les agressions són crucials per inhibir o alimentar l'assetjament escolar. Un dels programes que adopta aquest enfocament és el Programa Antiassetjament KIVA, desenvolupat a Finlàndia. Treballa a millorar la consciència, l'empatia i l'autoeficàcia dels espectadors per donar suport als companys victimitzats.
Aquests programes han de ser intensius i de llarga durada, implicar als pares i fer servir pràctiques disciplinàries amb els assetjadors. El suport dels pares i dels companys és protector. Millorar les normes i les respostes contra l'assetjament escolar a les aules i que els professors verbalitzin clarament la seva posició al respecte també ajuda molt.
I com a pares:
Si el teu fill pateix bullying, és important que l'escoltis sense jutjar-lo i l'ofereixis el teu suport.
Pregúnta-li com ha anat a l'escola i no et quedis amb una resposta curta. Fes preguntes obertes que facilitin el diàleg i escolta les seves paraules però també el seu to de veu i les seves expressions facials.ciales.
Saber que el teu fill pateix assetjament et pot generar ira, por o culpa, però intenta no sobre reaccionar. Encoratja'l a parlar del tema i desculpabilitza'l.
Ajuda'l a pensar en com actuar en aquestes situacions. Penseu junts què vol aconseguir l'assetjador, com el fa sentir i en la mesura del possible intenta que es mostri indiferent.
Ensenya'l a dir NO i sortir de la situació. Ajuda'l a pensar com evitar aquelles situacions que poden propiciar l'assetjament (no estar sol, no sortir l'últim de la classe, acostar-se a altres companys o a algun adult...).
Atén les seves necessitats emocionals i proporciona-li ajuda professional si és necessari.
És molt important informar, com més aviat millor, a l'escola del que està passant. Intervenir per aturar l'assetjament ens interpel·la a tots.
Aquesta informació és de caràcter divulgatiu i no substitueix la tasca dels equips professionals de la salut. Si necessites ajuda, posa't en contacte amb el teu professional de referència.
Hannah J. Thomas, Jason P. Connor, James G. Scott. (2017) Why do children and adolescents bully their peers? A critical review of key theoretical frameworks. Social Psychiatry and Psychiatric Epidemiology.
Christina Salmivalli, Lydia Laninga-Wijnen, Sarah T. Malamut, Claire F. Garandeau (2021) Bullying Prevention in Adolescence: Solutions and New Challenges from the Past Decade. Journal of research on adolescence, 31(4), 1023–1046.
Richard Armitage (2021). Bullying in children: impact on child health. BMJ Paediatrics Open 2021;5:e000939.
Van Ryzin MJ, Roseth CJ (2018). Aprenentatge cooperatiu a l'escola secundària: un mitjà per millorar les relacions entre iguals i reduir la victimització, l'assetjament escolar i els resultats relacionats. J Educ Psychol 2018; 110;1192-201.
Ersilia Menesini & Christina Salmivalli (2017) Bullying in schools: the state of knowledge and effective interventions, Psychology, Health & Medicine, 22:sup1, 240-253
Guia para padres del programa KIVA. KivaProgram [Data de consulta:01/11/2022)
Per evitar que un nen pateixi ciberbullying, o assetjament a través d'Internet, cal prevenir certes conductes i conèixer davant quins senyals hem d'estar alerta per evitar possibles trastorns psicològics.
L'entorn escolar, des de les primeres etapes comporta reptes per a tots els alumnes. No obstant això, els reptes als quals s'enfronten els alumnes amb TEA són majors amb l'arribada de la secundària a causa de les pròpies particularitats del trastorn.
Endinsem-nos en el problema global de l'assetjament entre nens i adolescents, el seu impacte en la salut i benestar, i les estratègies efectives per a prevenir-ho a les escoles
El joc és un aspecte essencial del desenvolupament infantil. Les joguines són recursos molt útils per estimular el joc dels infants, però a l’hora d’escollir-les, s’ha de protegir la salut i la seguretat dels més petits tot seguint unes senzilles recomanacions.
Els nens caminen, gategen i corren per tota la casa, així que no és gens estrany que els més petits pateixin alguna vegada el contratemps de caure per les escales. La prevenció és el millor remei.
Quan arriba la temporada de bany, augmenta el risc d'accidents, principalment els ofegaments. Per això, és prudent seguir unes recomanacions de seguretat a l'aigua.
El que popularment es coneix com a tall de digestió, no existeix com a tal. El que realment es pateix en una situació d'aquestes és el que coneixem com una hidrocució o un xoc tèrmic diferencial.
Per fi han arribat les primeres nevades i els petits de la casa ja esperen amb candeletes anar a la muntanya a passar un dia a la neu. Consulta aquests consells per gaudir-ne al màxim i evitar riscos.
Durant els primers anys de vida molts pares col·loquen els fills en una trona a l'hora de menjar per a que aquests arribin a la mateixa alçada davant la taula que els seus pares. No obstant, sovint es produeixen accidents, sobretot caigudes i altres causes fàcilment evitables.
Els nens veuen persones desconegudes tots els dies a les botigues, al parc i en els seus barris. La majoria d'elles són persones normals i agradables, però algunes poden no ser-ho. Aprèn com ensenyar al teu fill a identificar a aquelles persones i situacions que poden ser perilloses.
Els imants són un element present en moltes joguines infantils i altres tipus d'objectes. Encara que aparentment són inofensives, no totes aquestes joguines estan homologades i algunes poden provocar greus lesions en la salut del nen.
