Catàstrofes naturals: com abordar amb els nostres fills les notícies i imatges que veuen
Davant d'una catàstrofe natural com l'ocorreguda per la gota freda o DANA del 2024 a diverses localitats d'Espanya, especialment catastròfiques a la província de València, tots els mitjans de comunicació ens mostren imatges i ens ofereixen dades de forma constant.
Ja sigui a través dels mitjans digitals, la ràdio, la televisió, o fins i tot a través de les converses que senten els nens, és gairebé impossible protegir-los de totes aquestes imatges i tota l'allau d'informació que reben.
Potser no és convenient deixar-los al marge del que està passant, però sí que cal ser conscients que aquesta informació, sobretot en nens de 3 a 7 anys, els pot generar una sèrie de preguntes i dubtes, que de no abordar-se de forma correcta , poden generar ansietat, temors i preocupacions.
Hem d'entendre que quan els nens petits veuen una vegada i una altra les imatges d'un riu que es desborda no entenen que és un riu que el veuen sis o quinze vegades; pensen que són sis rius diferents que s'estan desbordant constantment, i això els porta a una conclusió lògica: si això passa tantes vegades, pot passar a la meva ciutat? els carrers del meu poble poden quedar així d'inundats?
Aquest tipus de preguntes solen aparèixer a la ment dels nens davant l'allau d'imatges i informació davant d'una catàstrofe natural. Per això, és molt important intervenir i ajudar els nostres fills perquè puguin entendre el que estan veient.
És recomanable que ens asseiem amb ells i els ajudem a entendre tota aquella informació que els va arribant. Primer els plantejarem una pregunta, i és si han vist darrerament alguna cosa a la televisió o en un diari que els hagi cridat l'atenció; probablement ens diguin que sí, que han vist en algun mitjà imatges de carrers inundats i plens de cotxes amuntegats. Els anirem donant resposta a tots els seus dubtes i inquietuds, però procurant mai anar més enllà del que ens estan preguntant perquè aquesta informació els tranquil·litzarà; i quan donem aquesta informació hem de tenir clares dues coses: per una banda, és que sempre cal donar-los una seguretat que ells ara estan bé i que si passés alguna cosa algú ens protegirà i cuidarà però per altra banda, no podem fer-los falses promeses: no podem assegurar que ells no viuran mai una inundació.
En cas de dubte, o de cas de creure-ho necessari, consulteu amb un especialista.
Imatge de portada de Manuel Pérez García i Estefania Monerri Mínguez. - Generosament cedit pels seus autors, ciutadans de la vila de Catarroja., CC BY-SA 4.0, Enllaç
Aquesta informació és de caràcter divulgatiu i no substitueix la tasca dels equips professionals de la salut. Si necessites ajuda, posa't en contacte amb el teu professional de referència.
L'etapa de l'adolescència implica una diferenciació amb els rols paterns per buscar una identitat pròpia. De vegades aquesta cerca d'identitat xoca amb de ple amb valors o normes familiars, generant freqüentment conflictes entre pares i fills.
Freqüentment trobem dificultats per a una correcta comunicació. Podem millorar significativament la nostra comunicació amb els adolescents posant en práctica algunes senzilles estratègies.
Les tecnologies de la informació i comunicació (enendavant TIC) han implicat canvis qualitatius en el funcionament familiar, creant nous escenaris d’interacció i reorganitzant els patrons relacionals familiars actuals.
En aquest article s'ofereixen principis d'actuació i pautes per acompanyar adequadament els infants i els adolescents que han patit els efectes de la DANA.
En moments de crisi, com la catàstrofe de la DANA, és una oportunitat per ensenyar als infants la importància d’ajudar els altres i de treballar junts per superar les dificultats.