Característiques de la comunicació familiar en l'adolescència

Forma part del període adolescent que aquests posin a prova la relació amb els pares, desafiant les regles familiars preexistents i exigint més llibertat i autonomia. És habitual que tant pares com fills se sentin frustrats pels canvis en la seva forma de comunicar-se, però aquest és un procés que requereix temps i ajustos constants.
 

Molts pares senten als seus fills adolescents distants o tremendament reactius i se senten confosos davant la seva conducta, sense saber com actuar. L'etapa de l'adolescència implica una diferenciació amb els rols paterns a la recerca d'una identitat pròpia. En ocasions aquesta recerca d'identitat xoca de ple amb valors o normes familiars, generant freqüentment conflictes entre pares i fills. 
 

L'expressió de l'afecte també és un aspecte canviant,  podent evitar activament mostres d'afecte normals en la infància i que ara consideren vergonyoses.
 

En aquesta etapa es fa especialment necessari que els pares intentin posar-se al lloc dels fills, intentant conèixer i comprendre aquesta etapa de desenvolupament amb l'objectiu de poder donar significat a conductes inherents a l'adolescència i que en un primer moment poden donar la sensació de ser transgressores, provocadores o conflictives.  
 

Algunes actituds habituals amb l'arribada de l'adolescència i que solen ser motiu de preocupació per a la majoria dels pares són:
 

• Sentir que l'adolescent es nega o es tanca davant els intents de comunicació per part dels pares: molts pares viuen amb ansietat el silenci dels seus fills. Es preocupen especialment si creuen que hi ha algun problema que l'adolescent es nega a compartir.
   
  • Com actuar? La comunicació és un procés de doble vía. És aconsellable que nosaltres com a pares també compartim les nostres inquietuds amb els nostres fills per servir de model. Un altre aspecte clau és que tal vegada nostres fills sentin que estem poc disponibles o se sentin interrogats per les nostres preguntes. Recomanem tenir paciència, mostrar disponibilitat, curiositat real i utilitzar el modelatge.
     
• Sentir que l'adolescent mai està disponible: pot donar la impressió que sempre té altres plans, está connectat amb els seus amics i la família passa a ocupar un segon lloc. Per als pares és molt difícil assumir també el nou rol o paper amb el qual l'adolescent intenta investir-nos. Poden passar de relacions molt aferrades en la infància a una marcada distància en l'adolesència. Això no implica renunciar a realitzar activitats agradables amb ells.   
   
  • ​Com actuar? Es recomana mostrar interès per les seves aficions i interessos i no oblidar-nos de proposar activitats que puguem realitzar conjuntament. Pel que fa a l'ús d'aparells tecnològics, practicar amb l'exemple i tenir clar que prohibir és augmentar el desig.
     
• Sentir que l'adolescent sempre està de mal humor i que salta a la mínima: L'adolescència és una etapa de múltiples canvis no sols socials, sinó també físics, biològics i neurològics que fan que alguns adolescents estiguin especialment sensibles o reactius emocionalment. És aconsellable no prendre'ns això com una cosa personal, encara que això no significa que hàgim de tolerar conductes agressives o reaccions molt desproporcionades.
   
  • Com actuar? Tractar de mantenir la calma i no desbordar-nos davant comentaris del tipus “t'odio”, “m'estàs amargant la vida” o “tant de bo no fossis el meu pare/mare”. Si davant comentaris d'aquest tipus aprenem a mantenir-nos serens i ferms, ajudarem el nostre fill a autoregular-se i li ensenyarem una manera diferent de respondre en situacions d'elevada càrrega emocional.
     
• Sentir que cada negociació és una batalla a vida o mort: en la seva cerca d'autonomia i identitat és habitual que l'adolescent comenci a qüestionar les regles i normes familiars establertes.
   
  • Com actuar? L'adolescent pot o no rebel·lar-se sistemàticament, però l'habitual és que aquest desafiament a l'autoritat paterna es faci per a evidenciar el canvi d'etapa. És molt important saber triar les batalles que volem lluitar. Que un adolescent estigui castigat les vint-i-quatre hores del dia no és eficaç i estar tot el dia “de morros” tampoc ens ajudarà a millorar la nostra manera de comunicar-nos. Per a evitar-ho, pactar una sèrie de normes inamovibles i establir les conseqüències per la seva transgressió pot ser una bona base i, a partir d'aquí, estar oberts a la negociació. 
     
• Sentir que no podem evitar que cometin errors: És fonamental que els pares aprenguem a anar tolerant les decisions que prenguin, malgrat sentir que s'estan equivocant, amb l'objectiu que puguin convertir-se en persones autònomes i autoregulades. 
   
  • Com actuar? Deixar que els adolescents experimentin per si mateixos les conseqüències de les seves decisions i aprenguin a tolerar la frustració és una manera de convertir-los en persones competents i amb capacitat per a gestionar i resoldre conflictes.
     

Per a més informació sobre la comunicació familiar, consulteu el 12è Informe FAROS «Una mirada a la salut mental dels adolescents - Claus per comprendre'ls i acompanyar-los».

Image by lookstudio on Freepik