Com influeix “El joc del calamar” en la conducta dels menors

És difícil trobar algú que no hagi vist ni llegit sobre la sèrie del moment i l'alarma que aquesta ha generat: “El joc del calamar”. A la premsa trobem titulars com: “El joc del calamar' es cola al pati del col·legi: realment és un problema?” o “Què faig si el meu fill em demana veure 'El joc del calamar'?”.

La sèrie d'èxit tracta sobre un grup de persones endeutades que se sotmeten a un joc mortal per guanyar diners. “El joc del calamar” ha cridat l'atenció dels adults, i encara que està recomanada per a majors de 16 anys, els nens i adolescents també estan mostrant un gran interès en la sèrie. Els nens canten les melodies de la sèrie i juguen a reproduir-ne les seqüències. Aquesta situació està succeint als patis de l'escola, i en espais de joc dels nens. Molts, sense haver vist la sèrie i sense saber que el joc de moda està basat en una sèrie.

“El joc del calamar” té una estètica atractiva amb colors cridaners i fa ús de jocs infantils amb dinàmiques senzilles, pròpies de qualsevol pati d’escola. Els personatges de la sèrie sud-coreana participen en jocs infantils amb l'objectiu d'aconseguir 33 milions d'euros, però els que perden ho paguen amb la pròpia vida, escenes que són explícites a la sèrie. Són molts els pares i educadors que expliquen com els nens estan recreant les escenes violentes de la sèrie a les seves activitats de joc diàries.

Per què els nens reprodueixen les conductes violentes en el joc?

La majoria de la conducta humana s'aprèn per observació. Aquesta és la base de la teoria de l’aprenentatge social (Bandura, 1969). Una persona pot aprendre una conducta simplement observant un model (real o mitjançant pantalles). Per generar-se l'aprenentatge mitjançant l'observació directa (en viu) o indirecta (per exemple, pantalles), calen algunes condicions:

1. Atenció: cal que l'observador atengui i percebi els aspectes rellevants de la conducta del model. Algunes de les característiques de la sèrie, com ara el color, la fotografia o l'estètica, són factors cridaners que ajuden a generar atenció cap a la sèrie, i per tant possibilita que els nens mostrin interès en els personatges i el comportament d'aquests.

2. Retenció: cal tenir habilitats per imitar i reproduir la conducta observada i dur-la a terme en un altre moment. És a dir, es poden reproduir en un pati les accions observades a la sèrie, o observades en el joc d'altres nens. Els jocs infantils que apareixen a “El jeugo del calamar” són coneguts per la gran majoria de les persones, per la qual cosa la capacitat per recordar els comportaments dels personatges és ràpida i fàcil.

En algunes ocasions, un model pot cridar l'atenció del nen, pot tenir l'habilitat per retenir aquesta informació però no portar-la a terme, és a dir, puc veure companys de joc jugar al joc del calamar, em crida l'atenció i puc recordar i retenir mentalment el joc, però mai jugar a aquest. La motivació serà un factor important que influirà que el menor reprodueixi aquest comportament. Si un nen exposat a la sèrie o veure com els amics juguen al joc del calamar, reprodueixi aquest comportament o no, és qüestió de la voluntat del menor participar en aquest joc.

El component social, és a dir, realitzar activitat en grup, i el fet que es tracti de jocs habituals en el dia a dia dels nens, pot generar la motivació perquè s'integrin com a joc els comportaments observats a la sèrie, de la mateixa manera que succeirià amb altres aprenentatges generats per observació.

A “El joc del calamar” apareixen molts ingredients que predisposen que les persones, i en concret els menors, puguin generar i reproduir els comportaments observats a la sèrie. Com a cuidadors, docents i societat, haurem de valorar si exposem els nostres menors a aquests models de comportament. Un cop exposats, l'aprenentatge dels mateixos és una conseqüència inherent i la seva reproducció dependrà de factors difícils de predir.

Tenint en compte la influència que l'aprenentatge observacional té en els aprenentatges i el que és inevitable, en molts casos, de la visualització dels nens a aquest contingut, seria important generar espais que permetin la reflexió conjunta amb els menors des del propi nucli familiar i els contextos educatius. Donaria la possibilitat d'abordar temàtiques a què els menors estan exposats, i així detectar possibles senyals d'alarma.