Com poden alguns nens superar la por a l’aigua?

Per superar la por a entrar a l’aigua, els nens han d’anar guanyant confiança progressivament. D’aquesta manera aniran perdent la por i podran gaudir de l’aigua com a una experiència divertida.

Quan arriba l’estiu, les piscines i les platges s’omplen de famílies amb nens que desitgen jugar a l’aigua hores i hores. No obstant això, per a alguns menors, pensar en l’aigua ja els produeix esgarrifances. Per aconseguir que perdin la por, se’ls ha d’ajudar a adaptar-se a l’aigua de forma progressiva i no obligar-los mai a llençar-s’hi si no ho volen.

A continuació us proposem alguns consells per ajudar als nens a perdre la por a l’aigua:

• Proporciona’ls seguretat: per vèncer la por és necessari que el nen se senti segur dins l’aigua. Per això, els seus primers contactes s’han de realitzar sempre acompanyat d’un adult, ja que li servirà al nen com a punt de suport i protecció davant de qualsevol ensurt que pugui patir

• Adaptació progressiva: el contacte amb l’aigua s’ha de fer mica en mica. Enlloc de posar de cop al nen dins l’aigua, és més recomanable jugar amb ell al voltant de la piscina o a la vora de la platja (o fins i tot posant només els peus) per a que vagi agafant confiança amb l’entorn i noti les primeres sensacions.

• No obligar-lo: forçar-lo a banyar-se o castigar-lo per no posar-se a l’aigua és un mal mètode, només servirà per augmentar el rebuig del nen vers l’aigua i així incrementar la seva por.

• Ajudar-lo amb accessoris: flotadors, bombolles, xurros i altres complements són alguns dels instruments aquàtics que poden proporcionar al nen sentir-se més segur.  Cal ensenyar-los que amb aquests instruments podran seguir flotant. Prèviament cal revisar sempre que els productes compleixin les condicions de seguretat.

• L’aigua com a joc: a través del joc es pot aconseguir que els nens perdin la por a l’aigua i la percebin com una cosa divertida i no pas com una amenaça.

Què causa la por a l’aigua?

La majoria dels nens se senten atrets pel medi aquàtic i es diverteixen amb totes les opcions de diversió que ofereix l’aigua. A d’altres nens que senten més aviat pànic els pot suposar un problema a mig i llarg termini, ja que els impedirà aprendre a nedar i d’aquesta manera s’incrementaran els riscos i els perills de no saber desenvolupar-se correctament en el medi aquàtic.

El rebuig a l’aigua respon a les mateixes pors que davant l’aprenentatge de qualsevol habilitat. En alguns casos la por ve determinada per una inseguretat física, en altres per la por a amenaces psicològiques fonamentades en els seus propis temors, d’alguna experiència negativa o inclús d’alguna pràctica pedagògica no adequada a l’inici de l’aprenentatge de la natació.

Aprendre a gaudir de l’aigua des que són nadons

Si el nen aprèn a desenvolupar-se en el medi aquàtic des que és un nadó, és molt més probable que no tingui aversió al medi aquàtic. Quan són nadons és important que quan el posem a l’aigua, aquell moment es converteixi en una experiència agradable. T’expliquem com:

• Evita les temperatures molt altes o molt baixes.

• Si els banyes a una banyera, procura omplir-la a un nivell d’aigua adequat, de manera que el nadó se senti segur.

• Evita que dolls d’aigua li vagin directament al nen, ja que es podria espantar i inquietar. És preferible esbandir-lo de forma suau amb una esponja.

• Fes del bany un moment agradable i divertit. Cantar, posar música, jugar, etc. són maneres de fer del bany una experiència divertida.

• Sempre amb la presència d’un adult, se’ls pot animar a bussejar a la banyera sempre i quan hi hagi poca aigua. Si submergeixen el cap desde petits els estarem acostumant a contacte de l’aigua i s’inicien així amb la respiració aquàtica.