Els nens i els banys a l’aigua: consells de salut per a un estiu més segur

Arriba l'estiu i, amb ell, les ganes de descansar i d'aprofitar les oportunitats d'oci que ens ofereix el bon temps. Una de les opcions més desitjables per als nens són els banys a les piscines, a la platja o al riu.

Aquestes opciones ofereixen una oportunitat per a ells de passar-ho bé i de fer activitat física a l'aire lliure al mateix temps. Però, d'altra banda, comporta alguns riscos que cal conèixer per prevenir certes conseqüències en la salut dels nens.

Són freqüents els ofegaments?

L’ofegament és una de les 10 principals causes de mort en nens i joves en quasi totes les regions del món. A Europa, suposen la segona causa de mort accidental entre els 0 i els 19 anys.

Les taxes de defunció varien segons l’edat i el gènere, esent més freqüent en nens menors de 4 anys i en els adolescents d’entre 15 i 19 anys. Aquests accidents són deguts fonamentalment a la manca de precaució dels pares, dels propis joves i de les autoritats.

Per què es produeixen els ofegaments?

En menors de 5 anys es produeixen sobretot a les piscines particulars o de comunitats privades, on s’ha demostrat que es pot arribar a disminuir les morts per ofegament fins a un 95% amb una simple tanca reglamentària, obligatòries a les piscines públiques.

Una circumstància habitual és quan les famílies arriben als llocs d’estiueig, i mentre els pares traslladen l’equipatge a la vivenda, els nens es dediquen a explorar els voltants on pot haver una piscina no protegida i ofegar-se.

En nens més grans, els ofegaments acostumen a succeïr a pantans, llacs, mar, rius o canals, on tenen lloc esports i jocs relacionats amb aigua. 

En l’adolescent, el 25% dels casos de morts per ofegament s’associa a consum d’alcohol o drogues.

A les platges, la falta i ignorància de senyalització o vigilància també augmenten el risc.

Quan s’ha d’aprendre a nedar?

Les classes de natació i ensenyar a sobreviure a l’aigua poden disminuir la taxa d’ofegament en nens. Existeixen estudis que afirmen que iniciar les classes entre els 1 i 4 anys disminueix el número d’ofegaments. No obstant, la decisió ha de ser individualitzada.

S’ha de tenir en compte la freqüència d’exposició a l’aigua, la maduresa emocional, limitacions físiques i altres qüestions de salut com les infeccions.

Quines estratègies són efectives per prevenir els ofegaments?

L’estratègia essencial és supervisió dels nens petits, entenent com a tal que el menor estigui a una distància d’una braçada del cuidador.

• Presència d’un socorrista a llocs públics. Malgrat la presència d’un d’ells, no deixar de vigilar als nens i evitar situacions que puguin distreure com parlar per telèfon.
• Mai deixar sol al nen o sota la vigilància d’un altre menor quan estigui a la banyera, piscina, spa o aprop de qualsevol boca de reg.
• Tancar el perímetre complet de les piscines. La tanca ha de ser suficientment alta per evitar que el nen pugui enfilar-se o saltar-la i la distància entre la vora inferior i el terra ha de ser inferior a 10 cm per impedir que els nens es colin per sota. El mànec de la porta ha d’estar a 134 cm o més, per tal d’evitar que els més petits la pugui obrir.
• Qualsevol piscina particular o comunitària hauria d’estar equipada amb dispositius de seguretat: tanca de protecció, alarmes a l’interior per detectar moviments, lona o estructura rígida que suporti el pes d’un adult per tapar la piscina en època d’hivern o tardor.
• Prohibir tirar-se de cap si la profunditat és inferior a 1,80 metres. Sempre és preferible que els nens es tirin a la piscina de peu.
• Iniciar clases de piscina entre els 1 i els 4 anys disminueix la taxa d’ofegament. No són una garantia per prevenir els ofegaments, però sí una estrategia més.
• Aconsellar als pares que han d’ensenyar als seus fills que mai nedin sense la supervisió d’un adult.
• Els nens no han de portar flotadors inflables (com els “manguitos”), pel risc que suposa si es desinflen. Són preferibles les armilles salvavides.
• Utilizar dispositius personals de flotació (armilla salvavides) quan es navega en qualsevol tipus d’embarcació recreativa.
• Entrenament en maniobres de reanimació, tant en pares com en adolescents i nens grans.
• Recomenar el buidament de qualsevol recipient d’aigua després de la seva utilització, com per exemple els cubells de fregar.
• Els adolescents han de coneixer el risc que suposa el consum d’alcohol o drogues quan es banyen o estan a prop de l’aigua.