Skip to main content
Nen saltant a la piscina

El tall de digestió, un risc real o infundat?

Nen saltant a la piscina

Amb l'arribada de les vacances i el bon temps comença també l'època de les capbussades que tant gaudeixen els infants. Però, de la mateixa manera que van fer els nostres pares, la majoria de nosaltres també prediquem això que després de dinar, cal esperar dues hores sense banyar-se. No obstant això, encara que hi ha quelcom de cert en el saber popular, resulta poc precisa.

 

El que popularment es coneix com a tall de digestió, no existeix com a tal. El que realment es pateix en una situació d'aquestes és el que coneixem com una hidrocució o un xoc tèrmic diferencial.

 

En aquest sentit, la principal recomanació és que no entrem a l'aigua si hem pres molt el sol o si la nostra temperatura corporal és molt elevada. Aquesta síndrome no afecta la digestió. No obstant això, el procés de digerir els aliments sí que pot estar-hi implicat.

 

En el moment de capbussar-nos a l'aigua, el cos humà es prepara per adaptar-se a l'ambient subaquàtic amb reflexos involuntaris i normals. D'aquesta manera, es redueix la despesa energètica i s'allarga el temps necessari per prendre oxigen de l'exterior.

 

Quina relació hi ha entre el menjar i el bany?

S'anomena tall de digestió perquè tots els símptomes que dona aquesta hidrocució o síndrome termodiferencial, són similars als que s'experimenten amb una indigestió després de menjar alguna cosa que t'ha assentat malament. Els nens que es trobin malament poden presentar vòmits, mal de cap, marejos... Aquest conjunt de símptomes dona lloc a allò que popularment es coneix com a tall de digestió. 

 

És important recordar que la digestió no es talla en cap cas. El problema es troba en les diferències de temperatura del cos humà respecte de la temperatura de l'aigua. 

 

Es pot produir un ofegament per un tall de digestió?

L'ofegament és la segona causa de mort a Europa de lesions no intencionades, només superat pels accidents de trànsit. A Espanya, segons dades de la Federació de Salvament i Socorrisme, l'any passat van morir 422 persones en espais aquàtics per ofegaments no intencionals i la revisió de les dades dels últims anys mostra una tendència en ascens. Es tracta només d'imprudència o de no estar prou pendents dels infants quan estan dins l'aigua? 

 

En primer lloc, un dels factors que més influeix en aquest tipus d'accidents és l'edat del menor. En el cas dels nens i nenes més petits que encara no saben nadar és, sobretot, per una falta de supervisió. 

 

Per altra banda, el xoc tèrmic que denominem tall de digestió també pot arribar a provocar l'ofegament d'un nen. Els mecanismes pels quals es produeix es desencadenen en entrar en contacte sobtadament a l'aigua tan freda que es produeix com una paràlisi del centre respiratori que fa que el nen no pugui respirar.

 

En aquests casos, els pulmons no s'omplen d'aigua, és a dir, la persona no ha deixat de respirar perquè hagi entrat aigua, sinó perquè ha deixat de respirar sobtadament. 

 

Com podem evitar-ho? 

El risc de patir la síndrome d'hidrocució és baix i depèn de factors personals i ambientals. No obstant això, pots evitar que li passi al teu fill seguint algunes recomanacions: 

 

  • Introduir-se a l’aigua a poc a poc perquè el cos es vagi acostumant. Si el problema és que quan hi ha aquesta gran diferència de temperatura és intentar reduir-la al màxim. La millor manera d'aconseguir-ho pot ser entrar a l'aigua a poc a poc, començant pels canells i després el clatell. 

  • Procurar no entrar a l'aigua després d'estar prenent moltes hores el sol, ja que el cos estarà molt calent. 

  • Esperar una estona després d'un menjar molt copiós. Ara ja sabem que aquesta no és la causa i que no es produeix cap tall de digestió, però tots sabem que després de menjar ens agafa nyonya i son. Això fa que estiguem menys reactius i, per tant, amb menys capacitat de reacció davant d'algun incident. 

  • Evitar imprudències com beure alcohol, jugar a prop de la piscina, tirar-se de cop d'un trampolí...

 

Una vegada que ja tinguem el cos adaptat a la temperatura del nostre cos a la de l'aigua, evitarem accidents. 

Aquesta informació és de caràcter divulgatiu i no substitueix la tasca dels equips professionals de la salut. Si necessites ajuda, posa't en contacte amb el teu professional de referència.
Publicació:  01/07/2024 Última modificació:  09/07/2024
piscina · seguretat · sistema digestiu · estiu
Carles Luaces Cubells
Carles Luaces Cubells
Veure més

Cap del Servei d'Urgències Pediàtriques

Urgències Pediàtriques

Continguts relacionats

Com poden alguns nens superar la por a l’aigua?
Article

Com poden alguns nens superar la por a l’aigua?

Per superar la por a entrar a l’aigua, els nens han d’anar guanyant confiança progressivament. D’aquesta manera aniran perdent la por i podran gaudir de l’aigua com a una experiència divertida.

Flotadors, maniguets i altres inflables: consells de seguretat en nens petits
Article

Flotadors, maniguets i altres inflables: consells de seguretat en nens petits

Quan arriba la temporada de bany, augmenta el risc d'accidents, principalment els ofegaments. Per això, és prudent seguir unes recomanacions de seguretat a l'aigua.

Les piscines a l'estiu, un lloc ideal per a la infecció per fongs
Article

Les piscines a l'estiu, un lloc ideal per a la infecció per fongs

Et recomanem uns senzills consells perquè el teu fill pugui anar preparat a la piscina sense por de la infecció per fongs, una infecció habitual en aquesta època de l'any.

Els nens i els banys a l’aigua: consells de salut per a un estiu més segur
Article

Els nens i els banys a l’aigua: consells de salut per a un estiu més segur

Amb l'estiu, una de les opcions més desitjables per als nens és refrescar-se, ja sigui a les piscines, al mar o als rius. Segur que no falten les ganes de passar-ho bé, però caldrà prendre algunes mesures de seguretat per evitar ofegaments.

Activitats relacionades