L'enuig: com ajudar els nens a gestionar aquesta complexa emoció

L'enuig és una emoció bàsica que sentim tots. No obstant això, quan es perd el control, es torna destructiu. Com podem ajudar els més petits a gestionar aquesta emoció?

L’enuig pot suposar per als nens problemes amb la família i els companys, i pot repercutir en el rendiment escolar. Igual que altres emocions, l’enuig va acompanyat de canvis fisiològics. Tant la freqüència cardíaca com la pressió arterial poden augmentar. L’enuig pot ser degut tant a fets interns com externs. Un nen, per exemple, pot enutjar-se perquè sent que les notes escolars no són bones (intern), o bé perquè el seu germà l’ha empès (extern).

La manera natural d’expressar l’enuig consisteix a respondre de manera agressiva. És la resposta intuïtiva davant la percepció d’amenaces físiques o verbals. No obstant això, respondre agressivament a cada situació d’amenaça no és sa ni segur. La violència comporta problemes socials, dificultats amb la família, problemes amb la justícia i un dany físic o emocional. Per tant, és important ensenyar als nens, des de petits, formes saludables de controlar la ira.

Com es manifesta l’enuig segons les edats?

En la primera infància, els nens comencen a adquirir la capacitat de reprimir els impulsos d’agressió física (com empènyer, colpejar, pessigar, mossegar, cridar, etc.) quan estan enfadats. Els nens en edat preescolar aprenen a identificar els estats emocionals bàsics, en ells mateixos i en els altres, mitjançant l’ús de la paraula. No obstant això, és freqüent que alguns nens recorrin a conductes de violència física (llancen joguines, empenyen o colpegen els pares o companys), en part perquè encara s’estan acostumant a l’ús de la paraula per expressar els sentiments.

A mida que creixen, els nens adquireixen habilitats lingüístiques més complexes i comencen a desenvolupar la capacitat de posar-se al lloc de l’altre. Adquireixen empatia, i arriben a comprendre millor l’efecte dels actes i de les paraules en els altres. Amb els anys, ja haurien de saber expressar l’enuig amb el llenguatge i no físicament. No obstant això, els nens amb dificultats per parlar o per dominar els impulsos solen lluitar per controlar els sentiments d’enuig i poden respondre amb força física, crits o negant-se a obeir les normes escolars o familiars.

Els adolescents són estimulats per nous agents i preocupacions que poden provocar sentiments d’enuig i frustració, com la creixent necessitat d’independència i intimitat, a més de l’augment de les exigències acadèmiques, socials i laborals. Alguns joves expressen la frustració i ira negant-se a verbalitzar el que senten i pensen, mentre que altres reaccionen físicament, llançant objectes o donant cops de porta. Alguns adolescents tenen dificultats per gestionar els impulsos d’agressió física, i les seves reaccions poden arribar al límit de descarregar la ira contra els altres. La cultura de grup també guarda un paper fonamental en l’acceptació de l’agressió física o verbal com a resposta adequada als sentiments d’ira.

Què poden fer els pares?

La manera com els pares responen a les situacions emocionals influeix de manera significativa en l’aprenentatge del nen a gestionar les seves pròpies emocions. Els nens necessiten una guia per poder expressar i dominar les emocions i conductes correctament . Els nens que guanyen habilitat per dominar les emocions, (consultar el 6é Quadern FAROS Com educar les emocions? La intel·ligència emocional a la infància i l’adolescència) com l’enuig, poden suportar i repel·lir millor l’estrès.

Aquesta capacitat els servirà des de la infància fins a l’adultesa, i repercutirà en una salut física millor i en un rendiment acadèmic i laboral més alt. Redueix, a més, els problemes de conducta fomentant, alhora, l’autocontrol, la confiança en un mateix i les bones relacions amb els companys.

Els pares poden estimular l’adquisició d’habilitats eficaces per gestionar l’enuig de les següents maneres:

• Ajudant-los a desenvolupar l’empatia. Per exemple, li pots preguntar al teu fill: “Com penses que es pot sentir la Maria quan li crides i li treus la joguina?” o “Com et sentiries tu si el Pau et fes el mateix?”.

• Ensenyant-los que es pot admetre qualsevol sentiment, però no qualsevol comportament. És a dir, un mateix pot sentir-se frustrat, però no per això pot colpejar, picar de peus o agafar un altre per expressar el que sent.

• Cada situació que porta el teu fill a afrontar sentiments d’enuig és una oportunitat d’aprenentatge. Quan notis que el teu fill manté la calma davant d’una situació irritant, remarca-ho i felicita’l. En canvi, si notes que no controla bé l’enuig, apropa’t per ajudar-lo a resoldre el problema. Pregunta-li, per exemple, què podria fer la propera vegada que li passi alguna cosa que el faci enfadar. Ajuda’l a trobar opcions com avisar un adult o donar l’esquena, i després anima’l a que la propera vegada reaccioni triant una d’aquestes formes socialment acceptades.

• Ajudant-los a desenvolupar hàbits de control efectiu de l’estrès per evitar exabruptes d’ira. Demana’ls que pensin i participin regularment en activitats positives, com fer exercici, llegir, escoltar música, etc. que els mantinguin allunyats d’allò que els irrita.

• Aconsellant-los a fer inspiracions profundes abans de reaccionar agressivament quan estan enfadats.

Quan cal buscar l’ajuda d’un professional?

Aprendre a controlar els sentiments d’enuig és una part normal del creixement. Alguns nens adquireixen habilitats efectives per al control de la ira fàcilment, mentre que altres necessiten més pràctica.

Si el teu fill té dificultats per calmar-se quan està enfadat o pateix episodis freqüents en què no pot evitar agredir física o verbalment, és possible que necessiti la intervenció d’un professional en salut mental.

Un professional podrà avaluar les causes subjacents i els factors que activen l’enuig i la frustració, i ajudar el nen a adquirir habilitats específiques per al control de la ira. Podrà, també, donar suport i orientació als pares i als professors.