Totes les parelles discuteixen de tant en tant. Poden no estar d'acord sobre coses importants, com el treball, o sobre detalls sense importància, com què hi ha per sopar.
De vegades, els pares mantenen la calma quan no estan d'acord i es donen mútuament l'oportunitat de parlar i escoltar. Però també pot passar que, davant d'un desacord, l'ambient s'escalfi i que les coses es posin difícils.
Als fills els pot resultar fàcil treure conclusions precipitades quan senten discutir als seus pares. Poden creure que els seus pares s'han deixat d'estimar i/o que es divorciaran. Però la majoria de les vegades les discussions només són una forma de desfogar-se després d'un mal dia o quan s'està sota molt estrès.
És normal que els pares discuteixin a vegades
És normal que la gent tingui opinions, sentiments i enfocaments diferents de les coses. Els membres d'una família necessiten poder dir com se senten i què opinen, encara que sentin i opinin coses molt diferents. La majoria de les parelles discuteixen sobre coses sense importància. La major part del temps els pares es disculpen i fan les paus, s'obliden de la discussió i la família torna a la seva rutina habitual.
Si els fills es fixen en la manera com els seus pares resolen les seves diferències, poden aprendre a enfocar les seves discussions i a resoldre els seus conflictes d'una forma satisfactòria.
Quan les discussions van massa lluny
De vegades, els pares discuteixen amb massa crits, xiscles i insults, es falten el respecte i es diuen coses molt dures. De vegades, les discussions inclouen empentes, llançament d'objectes o cops. Encara que ningú pateixi lesions físiques, una discussió va massa lluny quan un dels pares utilitza amenaces per intentar controlar l'altre a través de la por.
No és acceptable que un pare amenaci amb lesionar a una altra persona, destrueixi les pertinences de la seva parella, amenaci d'abandonar la seva parella o amb denunciar-la als serveis socials.
En aquest tipus de situacions, les discussions hauran passat a convertir-se en baralles i la parella necessitarà l'ajuda d'un metge, terapeuta o un altre especialista per controlar i per controlar els seus enuigs.
Com reaccionen els fills
Quan un fill veu els seus pares alterats i fora de control és normal que es desorienti. La mesura en què li preocupin les discussions dels seus pares dependrà de la freqüència amb què ocorrin, la seva intensitat i/o el fet que es produeixin davant d'altres persones.
Si un fill presencia de forma repetida el descontrol mental i emocional dels seus pares, pot començar a presentar signes d'estrès, com tenir ganes de plorar, mal de panxa o de cap o problemes per agafar el son. Una cosa que li pot resultar especialment dur a un fill és que els seus pares discuteixin sobre ell, però els pares són els únics responsables dels seus actes i comportaments. Mai es pot culpar un fill per les discussions dels seus pares.
Com millorar les coses
Si els pares són conscients que discuteixen massa, s'haurien d'obrir els seus fills en moments de calma, parlar-ne i prendre cartes en l'assumpte per resoldre la situació. Si un dels membres de la parella perd tant el control que pot arribar a lesionar a altres membres de la família, l'altre membre de la parella hauria d'informar a altres persones per ajudar a tota la família i protegir els seus fills de les baralles.
Quan els membres d'una parella discuteixen massa o es barallen haurien de demanar ajuda a psicòlegs i terapeutes. Amb l'ajuda d'aquests professionals, les parelles poden aprendre a escoltar-se mútuament i a parlar dels seus sentiments i diferències sense necessitat de discutir d'una manera descontrolada. Encara que pot requerir esforç, temps i pràctica, els membres d'una família poden aprendre a conviure.
De totes maneres, cap família és perfecta. Fins i tot a la llar més feliç sorgeixen problemes i la gent discuteix. Les discussions succeeixen i no passa res; només formen part del procés d'aprendre a conviure. Si les persones exposen obertament el que els preocupa i parlen sobre això, podran arribar a acords o negociar solucions, tothom se sentirà millor i la vida tornarà a la normalitat.
Aquesta informació és de caràcter divulgatiu i no substitueix la tasca dels equips professionals de la salut. Si necessites ajuda, posa't en contacte amb el teu professional de referència.
Els avis són un pilar molt important a les famílies actuals. A més d’oferir una ajuda molt important als pares, el vincle que es crea entre avis i néts és molt ric i aporta valors essencials al petit.
L'actitud sexista encara està molt patent entre els més joves. Per prevenir actituds discriminatòries i casos greus de maltractaments en un futur és bàsica l'educació per a la igualtat des de la primera infància i ser un model positiu de conducta.
La convivència entre diferents cultures i l'imparable avanç tecnològic plantegen nous reptes als quals la societat ha de fer front. Tolerància i respecte haurien de ser els valors guia en un món global.
Que un nen sigui burla per part dels seus companys pot fàcilment generar en ell el fet de sentir-se acomplexat. Per evitar-ho, cal fomentar l'autoestima, autonomia i seguretat en ells, mira en aquest article com. I per evitar que el teu fill es burli d'altres nens és vital l'educació i predicar amb l'exemple.
Enregistrament del seminari web sobre com podem fomentar la resiliència a l'adolescència, una competència essencial per prevenir problemes de salut mental i promoure el benestar emocional en els joves; i presentació del programa Henka de l´Hospital Sant Joan de Déu de Barcelona.
Enregistrament del seminari web sobre els efectes emocionals que ha tingut la crisis del coronavirus sobre el benestar emocional i la salut mental dels menors.
