Sis consells per ajudar els nens a superar les seves pors i fòbies

Pors i Fòbies

La por és una emoció normal, sana i adaptativa. Consisteix en una resposta fisiològica, cognitiva i conductual d’alerta i defensa davant dels perills. És adaptativa quan respon a un estímul extern amenaçant identificable. Quan aquesta resposta apareix sense que existeixi tal perill, o la seva intensitat i/o freqüència són desproporcionades, parlem d’ansietat.

Al llarg del desenvolupament, hi ha pors que els infants transiten de manera normativa, com poden ser la por a dormir sol o estar a les fosques. 

Parlem de fòbia quan apareix por o ansietat de manera intensa per un objecte o una situació específica (animals, volar, agulles, etc.). En el cas dels infants, aquesta por també es pot expressar amb plor, rabietes o agafar-se a les figures d’aferrament. La por és tant gran que fa que el nen o nena eviti o es resisteixi activament a afrontar moments on hi hagi aquell objecte o situació. Així, que apareguin pors al llarg del desenvolupament dels nens i adolescents entre dins de l’esperable, però quan aquesta por s’allarga més de sis mesos i genera interferència en el dia a dia, és motiu per plantejar-nos si convé consultar a salut mental.

En general, que el teu fill/a expressi alguna por no és motiu de preocupació, al contrari, ens indica que els seus mecanismes de defensa són capaços de detectar els perills. Quan la por es torna desadaptativa, és quan es converteix en ansietat, per exemple quan no desapareixen amb el temps o si són tant intenses que interfereixen en el funcionament diari, repercutint en un gran malestar emocional.

Les pors més freqüents dels nens i nenes solen ser:

• Primera infància (0-2 anys): por a la pèrdua de la figura d’aferrament, sorolls forts, estranys, separació dels progenitors, ferides, animals i foscor.

• Etapa preescolar (3-5 anys): es mantenen pors a sorolls forts, animals i foscor, i apareixen pors al dany físic i persones disfressades. Van remeten les pors a pèrdues de les figures d’aferrament i als estranys.

• Etapa escolar (6-12 anys): es mantenen pors a la separació, animals, foscor i dany físic, i s’afegeixen pors en relació a escola i rendiment acadèmic, aspecte físic, relacions socials i la mort. Per altra banda, van disminuint les pors a sorolls forts i persones disfressades o éssers imaginaris.

• Adolescència (13-18 anys): remet la por a les tempestes, es mantenen pors als animals i dany físic, i segueixen en augment les pors en relació a socialització, aspecte físic, aprenentatges i la mort.

Consells per fer front a la por

Davant nens que es desvien d'aquests patrons, o que poden patir una fòbia important, pots seguir aquestes recomanacions:

1. És fonamental, primer de tot, no renyar-los ni obligar-los a canviar d'actitud. Si un petit té fòbies és important que no el facis sentir malament per això, i explicar-li que la por és normal en certes situacions. Per estranya que et sembli la seva por, mai no la ridiculitzis.

2. Comunica't amb ell i analitzeu junts la situació amb naturalitat.

3. A poc a poc, aneu afrontant les fòbies junts. Per exemple, si el petit té por dels gossos, no els evitis sempre quan us en creueu un pel carrer.

4. Raonar amb la por és pràcticament impossible. Ofereix-li suport i feu experiments –de manera progressiva- que li permetin comprovar si aquell estímul és perillós.

5. Ajuda'l que ell mateix avaluï el seu nivell de por i proporciona-li estratègies perquè, a poc a poc, vagi vencent-la (respirar profundament, pensar en coses agradables, recordar per què està fora de perill, etc.).

6. Si aquestes estratègies no funcionen, la fòbia aparenta estar fora de control o les reaccions són desmesurades, és el moment de demanar ajuda professional a un psicòleg clínic o psiquiatre.