Skip to main content

Sis consells per ajudar els nens a superar les seves pors i fòbies

nino-tapandose-ojos-manos

Les pors en nens són normals i adaptatius, però poden convertir-se en ansietat. Afrontar-los amb suport, comunicació i gradualitat és clau.

Pors i Fòbies

La por és una emoció normal, sana i adaptativa. Consisteix en una resposta fisiològica, cognitiva i conductual d’alerta i defensa davant dels perills. És adaptativa quan respon a un estímul extern amenaçant identificable. Quan aquesta resposta apareix sense que existeixi tal perill, o la seva intensitat i/o freqüència són desproporcionades, parlem d’ansietat.

Al llarg del desenvolupament, hi ha pors que els infants transiten de manera normativa, com poden ser la por a dormir sol o estar a les fosques. 

Parlem de fòbia quan apareix por o ansietat de manera intensa per un objecte o una situació específica (animals, volar, agulles, etc.). En el cas dels infants, aquesta por també es pot expressar amb plor, rabietes o agafar-se a les figures d’aferrament. La por és tant gran que fa que el nen o nena eviti o es resisteixi activament a afrontar moments on hi hagi aquell objecte o situació. Així, que apareguin pors al llarg del desenvolupament dels nens i adolescents entre dins de l’esperable, però quan aquesta por s’allarga més de sis mesos i genera interferència en el dia a dia, és motiu per plantejar-nos si convé consultar a salut mental.

En general, que el teu fill/a expressi alguna por no és motiu de preocupació, al contrari, ens indica que els seus mecanismes de defensa són capaços de detectar els perills. Quan la por es torna desadaptativa, és quan es converteix en ansietat, per exemple quan no desapareixen amb el temps o si són tant intenses que interfereixen en el funcionament diari, repercutint en un gran malestar emocional.

Les pors més freqüents dels nens i nenes solen ser:

  • Primera infància (0-2 anys): por a la pèrdua de la figura d’aferrament, sorolls forts, estranys, separació dels progenitors, ferides, animals i foscor.

  • Etapa preescolar (3-5 anys): es mantenen pors a sorolls forts, animals i foscor, i apareixen pors al dany físic i persones disfressades. Van remeten les pors a pèrdues de les figures d’aferrament i als estranys.

  • Etapa escolar (6-12 anys): es mantenen pors a la separació, animals, foscor i dany físic, i s’afegeixen pors en relació a escola i rendiment acadèmic, aspecte físic, relacions socials i la mort. Per altra banda, van disminuint les pors a sorolls forts i persones disfressades o éssers imaginaris.

  • Adolescència (13-18 anys): remet la por a les tempestes, es mantenen pors als animals i dany físic, i segueixen en augment les pors en relació a socialització, aspecte físic, aprenentatges i la mort.

Consells per fer front a la por

Davant nens que es desvien d'aquests patrons, o que poden patir una fòbia important, pots seguir aquestes recomanacions:

  1. És fonamental, primer de tot, no renyar-los ni obligar-los a canviar d'actitud. Si un petit té fòbies és important que no el facis sentir malament per això, i explicar-li que la por és normal en certes situacions. Per estranya que et sembli la seva por, mai no la ridiculitzis.

  2. Comunica't amb ell i analitzeu junts la situació amb naturalitat.

  3. A poc a poc, aneu afrontant les fòbies junts. Per exemple, si el petit té por dels gossos, no els evitis sempre quan us en creueu un pel carrer.

  4. Raonar amb la por és pràcticament impossible. Ofereix-li suport i feu experiments –de manera progressiva- que li permetin comprovar si aquell estímul és perillós.

  5. Ajuda'l que ell mateix avaluï el seu nivell de por i proporciona-li estratègies perquè, a poc a poc, vagi vencent-la (respirar profundament, pensar en coses agradables, recordar per què està fora de perill, etc.).

  6. Si aquestes estratègies no funcionen, la fòbia aparenta estar fora de control o les reaccions són desmesurades, és el moment de demanar ajuda professional a un psicòleg clínic o psiquiatre.

Aquesta informació és de caràcter divulgatiu i no substitueix la tasca dels equips professionals de la salut. Si necessites ajuda, posa't en contacte amb el teu professional de referència.
Publicació:  07/01/2025 Última modificació:  08/01/2025
por · ansietat · fòbies
molla-cusi-laia
Laia Mollà Cusí
Veure més

Psicòloga clínica experta en salut mental pediàtrica.

Àrea de Salut Mental

Continguts relacionats

Els nens i l'ansietat: quan no és només qüestió de nervis
Article

Els nens i l'ansietat: quan no és només qüestió de nervis

L'ansietat és una emoció bàsica que experimentem tots els éssers humans. Com es presenta en els nens?

Afrontar l'ansietat: què poden fer les famílies?
Article

Afrontar l'ansietat: què poden fer les famílies?

Hem d'estar alerta als senyals de risc d'ansietat en els joves per tal de poder ajudar-los a gestionar i afrontar adequadament aquelles situacions i esdeveniments que els hi estan generant patiment.

L'ansietat per separació, per què es produeix i què podem fer
Article

L'ansietat per separació, per què es produeix i què podem fer

La por a la separació en nens és comú i adaptatiu. No obstant això, aproximadament el 5% desenvolupa el trastorn d'ansietat per separació (TAS)

Ecoansietat, la preocupació excessiva dels joves i nens davant el canvi climàtic
Article

Ecoansietat, la preocupació excessiva dels joves i nens davant el canvi climàtic

L’Acadèmia Americana de Psicologia descriu l’ecoansietat com el temor crònic a patir un cataclisme ambiental que es produeix a l’observar l’impacte del canvi climàtic sobre la Terra.

Quan l'escola es converteix en un focus d'ansietat pel nen
Article

Quan l'escola es converteix en un focus d'ansietat pel nen

Descobreix com ajudar els teus fills a gestionar l'ansietat a l'escola. Els deures, exàmens, i la pressió per les bones notes, juntament amb les relacions socials, poden generar angoixa. Aprèn a identificar els símptomes i a implementar estratègies efectives per a fer costat als teus fills debant de situacions difícils.

L'exercici pot reduir el risc de tenir problemes de salut mental com a ansietat, depressió o TDAH
Notícia

L'exercici pot reduir el risc de tenir problemes de salut mental com a ansietat, depressió o TDAH

Un nou estudi demostra que l'exercici físic també actua com a factor de protecció de la salut mental i pot prevenir l'aparició de trastorns com l'ansietat, la depressió o el TDAH.

Recomanacions generals per al control dels afartaments i ingestes emocionals
Article

Recomanacions generals per al control dels afartaments i ingestes emocionals

Moltes persones amb trastorn per afartaments utilitzen el menjar com un mètode de suportar emocions i sentiments negatius. Presenten dificultats per a manejar l'ansietat, i troben que el menjar els reconforta i calma.

Com poden alguns nens superar la por a l’aigua?
Article

Com poden alguns nens superar la por a l’aigua?

Per superar la por a entrar a l’aigua, els nens han d’anar guanyant confiança progressivament. D’aquesta manera aniran perdent la por i podran gaudir de l’aigua com a una experiència divertida.

Ansietat, fòbies i pors
Article

Ansietat, fòbies i pors

Provablement tothom ha experimentat por o ansietat en algun moment de la seva vida. La sensació d’ansietat és una situació particularment incòmoda, però en els nens, aquesta mena de sentiments no només són normals, sinó que també són necessaris.

Nens amb por: com podem ajudar-los?
Article

Nens amb por: com podem ajudar-los?

La por és una de les emocions més freqüents en els nens i una de les primeres en manifestar-se. Però, sabem com ajudar els petits a superar els temors?

Què fer si els teus fills tenen por al Pare Noel o als Reis d'Orient
Article

Què fer si els teus fills tenen por al Pare Noel o als Reis d'Orient

Els nens solen esperar impacients l’arribada del Pare Noel i els Reis d'Orient. Malgrat tot, alguns s’espanten la primera vegada que els veuen en desfilades o cavalcades. Si els teus els temen, saps què fer?

Com acompanyar els nens que tenen por dels petards
Article

Com acompanyar els nens que tenen por dels petards

La por als petards en nens és comú. Com afrontar-ho: explicació prèvia, exposició gradual, secundo visual i adaptació a necessitats individuals.