Ecoansietat, la preocupació excessiva dels joves i nens davant el canvi climàtic

Efectes del canvi climàtic sobre la salut

Els nens i els adolescents són la població més afectada per l’ecoansietat i es preveu que el nombre de persones que la pateixen anirà augmentant en els propers anys ja que aquesta franja d’edat neix més conscienciada i amb més informació sobre els efectes del canvi climàtic que les generacions que les precedeixen.

El canvi climàtic repercuteix directa o indirectament sobre la Terra i sobre la nostra salut física, mental i comunitària.

Impacte sobre la salut física:

• Canvis en l’estat físic i el nivell d’activitat.

• Increment dels episodis de calor que provoquen un augment en els nivells d’ozó i repercuteixen en les malalties cardiovasculars i respiratòries.

• Els fenòmens al·lergògens augmenten com a conseqüència de l’augment de la temperatura.

• Exposició major a les malalties que es transmeten per l’aigua com a conseqüència de l’augment dels fenòmens meteorològics extrems com ara les inundacions que poden contaminar l’aigua.

Impacte sobre la salut mental:

• Augment de l’estrès, ecoansietat i solastàlgia fent incrementar malalties greus com la depressió.

• Augment de la tensió en les relacions socials com a conseqüència dels problemes ambientals i els diferents punts de vista des dels quals s’aborden.

• Augment de l’abús de substàncies com succeeix en totes les crisis globals.

• Augment de les conseqüències produïdes pels traumes ambientals soferts.

Impacte sobre la salut comunitària:

• Impacte demogràfic: l’augment de les catàstrofes naturals derivades del canvi en les condicions climàtiques pot provocar el desplaçament de la població afectada cap a altres poblacions.

• Augment de conflictes: segons apunten alguns estudis de la ONU més del 40 % dels conflictes armats interns estan relacionats amb l’ús, l’explotació o la possessió dels recursos naturals i la previsió és que el risc de conflicte segueixi creixent.

• Augment de la pobresa com a conseqüència de l’increment de preus dels aliments sobretot en les zones més desafavorides.

• Adaptació de les zones costeres: l’augment del nivell del mar provocarà inundacions i erosió litoral que juntament amb l’augment de població en aquestes zones comportarà un cost elevat en determinades poblacions.

• Alimentació: l’agricultura i els recursos hídrics poden veure’s greument afectats per l’escalfament global comportant afectacions en la producció alimentària.

• Accés a l’aigua: amb el canvi climàtic disminueix la qualitat de l’aigua per la producció agrícola i industrial i posa en risc la qualitat de l’aigua potable.

Efectes emocionals de la ecoansietat

L’ecoansietat no afecta de la mateixa manera a totes les persones. La sensibilitat cap a aspectes mediambientals, cap al benestar que proporciona la natura i la sensibilitat cap a la conscienciació ecològica són factors que intervenen en la major o menor afectació d’aquests dos trastorns.

Aquesta sensibilitat és més present en els joves i en els adolescents ja que han crescut educats en la preocupació del canvi climàtic i són els que més en patiran les conseqüències a mig i llarg termini. La contaminació, les imatges dels grans incendis, les notícies sobre l’escalfament global i sobre l’extinció d’espècies generen emocions i sentiments pessimistes envers al seu futur i els fan plantejar qüestions vitals. Aquestes emocions comporten pensaments catastròfics en els infants i els joves.

Les conseqüències d’aquests pensaments comporten un estat d’ànim baix, impotència sobre les conseqüències del canvi climàtic, sentiments de ràbia i d’ira, pànic, sentiments de culpa, etc. La preocupació per l’ecologia és cada dia més freqüent, les notícies sobre el clima i fenòmens com el de l’activista Greta Thunberg fan que els joves s’hi sentin identificats. Aquesta preocupació pot comportar ansietat per la impotència de no poder fer-hi res i la negació o inacció social al respecte alimenta aquest sentiment.

La por dels nens i nenes sobre el canvi climàtic prové de la incertesa que senten pel seu futur. L’experiència directa amb els desastres naturals poden provocar estrès posttraumàtic i incloure símptomes de pànic, malsons, fòbies, etc.

Com podem saber si els nostres fills pateixen ecoansietat?

L’angoixa que pateixen es va agreujant pels efectes de la contaminació i quan s’observen inundacions, incendis forestals o sequeres a tot el planeta sense que ningú ho pugui evitar.

Cal estar alertes als senyals que els nostres fills puguin donar respecte aquest tema.

Senyals físics:

• Mal de cap o de panxa sense motiu aparent.

• Dificultats per conciliar el son.

• Malsons freqüents sobre catàstrofes.

• Es mostra distret, apàtic o inquiet.

Senyals emocionals:

• Tristesa.

• Està molt més sensible del que és habitual sobretot pel què fa al clima.

• Mostra preocupació pel futur de manera recurrent.

• S’enfada més que abans.

• Sent por pels fenòmens meteorològics.

• Es frustra més sovint que abans sobretot quan hi ha fenòmens mediambientals sobre els quals no s’hi pot o no s’hi vol actuar.

Senyals conductuals:

• Pregunta molt més sovint que abans sobre el canvi climàtic, o les catàstrofes ambientals o meteorològiques.

• Té crisis d’angoixa.

• En adolescents poden aparèixer els primers abusos de substàncies tòxiques.

• Manifesten no saber perquè estan tristos o se senten malament.

• Idees obsessives i conductes repetitives.

Consulta més informació en el 13 Informe FAROS L’ambient i el seu impacti en la salut maternoinfantil: a què ens enfrontem?