A punt per triar les joguines? 10 consells i una clau imprescindible
Les joguines són objectes màgics, quasi misteriosos. Moltes d’elles, com les baldufes, les pilotes, les nines, els jocs de taula com el parxís o els escacs..., han sobreviscut les societats que les han creades, transcendint les barreres del temps i l’espai. També les barreres culturals, perquè s’han estès per tots els racons. Sens dubte, aquests jocs i joguines han connectat i segueixen connectant amb les necessitats lúdiques de l’ésser humà. Per això continuem jugant amb elles.
Una joguina no és un objecte pel simple divertiment o per entretenir-nos. Encara que ens diverteixen i entretenen. Les joguines actuen com a objectes mediadors entre el joc i l’infant, estimulant i enriquint el seu imaginari lúdic. Per tant, si una joguina no motiva la imaginació i curiositat de manera sostinguda i, per tant, no és font de descoberta i gaudi en el temps, no podem considerar-la una joguina, o almenys... una bona joguina. Això ho deia ja Maria Montessori fa més de 100 anys: “Un joc, una joguina ha de brindar l'oportunitat de divertir-se i gaudir. Sense aquest element, és millor definir-lo com a mecanisme, projecte o material".
Triar una joguina per oferir-la a un infant és un acte d’amor carregat d’oportunitats d’aprenentatge i creixement per qui la regala i per a qui la rep. Mai hauríem de regalar una joguina per calmar la nostra ansietat o sentiment de culpa, o convertir-la en un xantatge per si fan bé alguna cosa o deixant de fer-ne algun altre…, i encara menys per aparcar la criatura i que s’entretingui sola, mentre nosaltres podem fer altres coses més “productives o interessants”. Us sona? Tots i totes hem pogut caure en un moment o altre en algunes d’aquestes temptacions. Aquest no és el problema. El problema apareix quan no hi posem consciència i, per tant, ho fem sense adonar-nos-en o mirant cap a una altra banda, fins en convertir-ho en hàbit, en una manera de fer i de relacionar-nos amb el joc dels nostres fills i filles.
Aquesta consciència rep encara més importància en aquests mesos en què els aparadors s’omplen de joguines, les televisions d'anuncis i les nostres cases de catàlegs, enmig d’uns infants que només fan que demanar, és clar!
Estem en temps de sobreexposició al consum i això ens ho posa una mica més difícil i ràpidament, si no hi posem remei, aquest acte d’amor i generositat per part nostre, es converteix en un malson que volem que s’acabi ràpidament i les il·lusions dels nostres fills i filles acaben en enrabiades i discussions.
Per si faltés alguna cosa, les nostres cases cada cop estan més plenes de jocs i joguines, encara que això no significa que la qualitat del joc dels nostres infants s’hagi enriquit. Els estudis ens diuen que el temps i l’espai de joc s’han reduït, també les interaccions amb altres nens i nenes, l'únic que creix és la quantitat de joguines que, d'altra banda, s’abandonen abans perquè, els infants juguen moltes més estones sols i amb pantalles i d’aquesta manera el joc tradicional propi de l’edat s’escurça i s'abandona abans.
Quin panorama, direu. Sí, el repte és gran, però també tenim més eines que mai. Començant per una oferta de jocs i joguines cada cop més variada i de més qualitat (si ens entretenim a buscar-la). I amb més veus i estudis que ens encoratgen a prioritzar el temps i els espais de joc pels nostres fills i filles, garantint-los jocs de qualitat i altres iguals amb qui jugar-les. I per descomptat, la nostra complicitat incondicional.
I per fer-ho més fàcil aquí teniu 10 consells per una bona tria:
Pensar en el nen o nena que hi jugarà. Com és? Què li agrada? Quina edat té? Quin és el seu moment maduratiu, els seus interessos, habilitats i capacitats. La joguina ha de proposar un repte assolible, un equilibri imprescindible entre esforç i capacitats. Eviteu regalar joguines abans d’hora, provoquen frustració innecessària. No cal córrer, cada joc té el seu temps. Ah!, i recordeu que la joguina li ha d’agradar a ell o a ella més que a nosaltres. L'acte de jugar és una acció lliure i espontània, pot ser suggerida, animada, motivada, compartida, però mai obligada. Llavors, deixa de ser joc.
Llegir les explicacions de la caixa. Ens donaran una idea més acurada del que trobarem a dins, l’edat orientativa, els materials, les mides, quines possibilitats ofereix... I si és un joc de taula fins i tot, la duració de la partida, quantes persones poden jugar-hi…
On hi jugarà? A casa? Al parc? Cada espai crea unes condicions determinades que cal tenir en compte prèviament.
Amb qui jugarà? Volem una joguina per jugar en solitari? Jugarà amb nosaltres? Amb altres infants de la seva edat? Amb germans més grans? O més petits? El joc entre iguals enriqueix l'experiència. Poder jugar amb d’altres, mesurar-se, superar-se, compartir, competir, col·laborar, cooperar… és una font d’aprenentatges, una font de riquesa de gran valor pels infants. I si aquestes criatures que volen jugar juntes són de diferents edats, caldrà fer volar la imaginació una mica més, per tal de triar joguines prou obertes perquè els puguin donar molt de joc.
Que despertin les ganes de... desplaçar-se, saltar, enfilar-se, córrer, mirar, tocar, imaginar, abraçar, riure, estimar, provar, parlar, crear, investigar, decidir, raonar, deduir, saber... Que promoguin doncs qualsevol aspecte del seu desenvolupament, capacitats, accions, habilitats i actituds com la curiositat, el gust per les coses ben fetes, l’estètica, la tendresa, la cura pel detall, la valentia, l’estratègia, l’audàcia, la paciència, la delicadesa…, convertint-lo sempre en protagonista del joc. I no oblidem que les joguines ofereixen una visió determinada del món, els valors que us mouen, s’han de veure reflectits també en la tria.
No només són joguines les que comprem, també ho són els objectes que, de manera efímera, l’infant converteix en una joguina. Permetre-li jugar amb objectes (la cullera de pal, la cadira, el colador, les teves sabates... i també tot allò que ens proporciona la natura: pedres, aigua, fulles, escorça, petxines...) incentiva la seva imaginació i capacitat creativa.
Suficients i variades. Els jocs i les joguines, en cap cas, garanteixen el joc. Una excessiva quantitat de joguines dificulta les ganes de jugar i Cal pensar en el conjunt de joguines com en un menú. Hem de posar al seu abast una mica de tot (ni massa, ni poques, i de diferents tipus) per tal que pugui triar en cada moment el que més convingui al seu joc, sense cap mena de distincions pel fet de ser nen o nena.
Responsables en tots els sentits. En primer té a veure amb la seva qualitat. No s'han d'espatllar des del primer moment. Han de preveure l’ús, sovint poc àgil i barroer, dels més petits. D'altra banda, l'infant ha d’aprendre a tractar amb cura les seves joguines. Que siguin sòlides no ha de suposar que es puguin maltractar. El segon té a veure amb la seva reutilització o reciclatge, d’on prové, i si el seu procés de producció ha seguit criteris de responsabilitat social i mediambiental.
Segures. Etiquetades amb la marca CE de manera indeleble i amb l’adreça del fabricant o distribuïdor ben visible. La seguretat de les joguines està regulada per una Normativa Europea simbolitzada per les sigles "CE" que obligatòriament han d'aparèixer a totes les capses de les joguines comercialitzades a Europa. També és obligatori fer constar, en l'idioma del país on es distribueix, el nom i adreça del fabricant i l'anotació de "no recomanable a menors de 36 mesos", en el cas de contenir peces petites que els infants es poguessin empassar.
Compartir la decisió. És evident que no podrem comprar tot el que demanen, llavors caldrà dialogar i buscar la seva complicitat, per triar-les plegats.
I una idea clau a no oblidar:
L’AMOR! Regalar joguines i jugar-les per amor, amb amor i sentit de l’humor. Sense judicis ni prejudicis, allunyats de l'estrès de la publicitat i l’afany de consum. Creant entorns que els facilitin escollir amb lla màxima llibertat possible. Imaginant la seva cara d’il·lusió o sorpresa. Compartint el seu joc i la seva il·lusió, valorant-lo, aplaudint-lo i gaudint amb ells. El joc compartit en família és un espai de relació i complicitats que crea vincles emocionals al llarg de la vida.
Aquesta informació és de caràcter divulgatiu i no substitueix la tasca dels equips professionals de la salut. Si necessites ajuda, posa't en contacte amb el teu professional de referència.
El joc és un aspecte essencial del desenvolupament infantil. Les joguines són recursos molt útils per estimular el joc dels infants, però a l’hora d’escollir-les, s’ha de protegir la salut i la seguretat dels més petits tot seguint unes senzilles recomanacions.
Durant el primer any de vida, el nen juga explorant i interactua amb el món que el rodeja amb els cinc sentits per comprendre’l. La major part del seu joc consisteix en agafar objectes i posar-se’ls a la boca, agitar-los, colpejar-los o tirar-los.
Si quan el teu fill era un nadó ja el veies com un petit científic utilitzant els seus cinc sentits i descobrint el món que el rodeja, ara que ja té entre 1 i 3 anys és veritablement tot un enginyer, i tracta d’entendre com funcionen aquests objectes.
