Causes de la maloclusió, prevenció i tractament
La maloclusió es defineix com qualsevol alteració del creixement ossi del maxil·lar o de la mandíbula i/o posició de les dents que impedeixen una correcta funció de l'aparell masticatori i comporta a més, una alteració estètica per al pacient.
El 75% dels nens i adolescents presenten un cert grau de trastorn oclusal, sent el 37% maloclusions severes.
Les responsabilitats principals de l'ortodoncista inclouen el diagnòstic, prevenció, intercepció i tractament de totes les formes de maloclusió de les dents i alteracions associades de les estructures que les envolten.
Causes de la maloclusió
Les maloclusions poden ser causades per diferents factors etiològics. L'herència compleix un important paper, observant-se amb facilitat que cert tipus de malposició dental es repeteix en determinades famílies.
Hi ha factors adquirits que influeixen en el desenvolupament de la maloclusió, dins dels quals destacaríem la presència d'hàbits de succió, com ara la lactància materna o xumet prolongat i la succió del dit.
Durant la infància també cal remarcar la presència d'hàbits anòmals com la deglució atípica, interposició de llengua o llavi i la respiració oral associada a una hipertròfia adenoamigdalar o rinitis al·lèrgica.
D'altra banda, hi ha altres causes locals que poden originar maloclusió; entre elles la pèrdua de dents temporals prematurament, ja sigui ocasionada per càries o per traumatismes.
Un altre factor de maloclusió seria la manca de peces dentàries a la boca per absència de formació d'aquestes (agenèsia), per fallada eruptiva a causa de dents supernumeraris o per un error en la guia eruptiva de la dent.
Prevenció de la maloclusió
Els antecedents familiars són importants per detectar un diagnòstic correcte de la maloclusió del nen que hauran de ser detallats en la història clínica.
Els hàbits de succió s'haurien d'eradicar abans dels dos anys per poder corregir espontàniament la maloclusió ocasionada per aquests.
En la primera infància, l'actuació del logopeda pot ser necessària per reeducar mals hàbits oro-linguals; així com la intervenció de l'otorinolaringòleg en casos d'hipertròfia adenoamigdalar o rinitis al·lèrgica.
L'odontopediatra o ortodontista indicarà la necessitat de col·locació de mantenidors d'espai en el cas de pèrdua prematura de molars temporals, així com el seguiment dels traumatismes dentals.
Diagnòstic de les maloclusions
El diagnòstic s'ha de fer per l'especialista en una visita que inclou història clínica completa, exploració clínica del pacient o examen radiogràfic o de models si així es precisa.
Tipus de maloclusió
- Les maloclusions transversals obeeixen a una alteració en l'amplada dels maxil·lars o en anomalies en les inclinacions dentals, causants d'una mossegada creuada localitzada en un costat o en tots dos.
- Les maloclusions verticals es caracteritzen per una absència de contactes de les dents superiors i inferiors o en cas contrari, a un solapament excessiu d'aquestes.
- Les maloclusions sagitals es classifiquen segons les relacions dels molars permanents en sentit anteroposterior. Es presenten dues agrupacions. La classe II que correspon al molar superior avançat respecte a l'inferior, i està associada sovint a uns incisius superiors més proinclinats, amb absència de tancament labial. I la classe III que s'aprecia quan el molar inferior està més avançat que el superior, amb una mossegada invertida dels incisius, caracteritzada per un perfil amb mentó prominent.
Cal destacar, en la classificació de les maloclusions, la discrepància dental; una de les anomalies més freqüents que obeeix a una manca d'espai de les dents en les seves respectives arcades dentàries. Habitualment està associada a una manca d'harmonia entre la mida de les peces dentàries i la longitud de les arcades maxil·lars.
El paper de l'ortodoncista és clau per poder realitzar un diagnòstic primerenc per dur a terme una prevenció i un tractament de la maloclusió en el moment adequat i així aconseguir una bona salut oral en el futur del nen.
L'Hospital Sant Joan de Déu Barcelona porta més de 40 anys tractant nens des del naixement fins als 18 anys per a la detecció precoç dels problemes de maloclusió, solucionar les alteracions esquelètiques i restablir l'equilibri morfològic i funcional de la cara i la boca. Per a més informació, consulta la pàgina web del Servei d'Ortodòncia.
