És un problema que el teu fill es xucli el dit?

A molts nens els costa treure l'hàbit de posar-se el dit a la boca. Alguns pares tenen por que això pugui donar lloc a problemes dentals, mentre que altres consideren, simplement, que és un costum lleig. Però el que molts no saben és que conèixer les causes d'aquest gest és fonamental perquè s’acabi.

Els petits tenen una tendència natural a posar-se el dit a la boca i succionar-lo. Es coneix com el reflex de Babkin, i apareix ja des que són al ventre matern. Més tard, és el gest instintiu que li permet alimentar-se de la llet materna. Per això, donar de mamar al nen o posar-li el xumet a la boca és una forma fàcil i ràpida que deixi de plorar.

En tot cas, fa temps que està demostrat que la succió és una forma de que el petit es relaxi. Un nen es xucla el dit quan necessita sentir-se més segur, més emparat, o senzillament, més feliç. Es tracta, segons diferents especialistes, d’un comportament de consol a si mateix. Per això, el més normal és que el nen es posi el dit a la boca quan està massa estimulat o se sent intimidat o incòmode.

Quan ha de començar a preocupar-nos aquest hàbit?

D’entrada, només ens ha d’estranyar si el practiquen nens de més de quatre anys. A més, no és gens sorprenent que es comenci a fer en l’edat preescolar, quan el petit s’enfronta a situacions noves i desconegudes, fins i tot encara que mai no ho hagi fet abans.

Mai s’ha d’evitar aquest hàbit amb males maneres. En comptes d’això, els especialistes aconsellen premiar la conducta del nen o lloar-lo quan decideixi abandonar el costum. Tampoc no està de més assenyalar referències positives, com germans grans o companys de classe que no ho facin. Si els pares opten per renyar el fill, és probable que només aconsegueixin que es xucli el dit encara més. En canvi, mentre el petit dorm, sí que s’ha de impedir que realitzi el gest.

Si reclama el xumet dóna-li i vés llevant-lo a poc a poc. És més fàcil abandonar aquest hàbit que el de xuclar-se el dit. Això sí, quan estigui adormit, treu-li el dit o el xumet de la boca. Malgrat tot, el consell més important és entendre les causes. Si el nen es xucla el dit en situacions estressants, el que hauríem de fer és apaivagar l’estrès, abraçant-lo, o oferint-li un peluix o una altra joguina.

No està demostrat que aquest hàbit provoqui danys a les dents. Només en casos extrems, si s’abusa molt durant molt de temps i amb molta intensitat, pot ser la causa d’alguna malformació a les genives, o de la mala col·locació de les incisives superiors.