Com reconèixer quan un nen presenta dificultat respiratòria

Identificar i avaluar la dificultat respiratòria en nens: consells importants

Aprendre a identificar quan un nen presenta dificultat respiratòria és clau per garantir una atenció mèdica precoç. Això resulta important especialment en els nens més petits, els quals sovint no són capaços de verbalitzar la sensació de manca d'aire.

És important tenir en compte que la dificultat respiratòria és una manifestació comuna a diverses malalties respiratòries. Per tant, que un nen en presenti no ens indica quina és la malaltia que la provoca. No obstant això, saber com reconèixer-la i com valorar-ne la gravetat resulta essencial per tal d’identificar si necessita assistència urgent.

Signes comuns de dificultat respiratòria en nens

Independentment de quina sigui la causa de la dificultat respiratòria, hi ha  alguns signes clínics que cal explorar per tal de detectar-la.

• Freqüència respiratòria. És un indicador molt fiable del funcionament de l'aparell respiratori. Quan hi ha dificultat respiratòria, la freqüència respiratòria augmenta, fet que s’anomena taquipnea.
• Utilització de la musculatura accessòria. En condicions normals, durant la inspiració la participació dels músculs del tòrax i del coll en l'expansió del tòrax és petita. Quan hi ha dificultat respiratòria aquests músculs augmenten la seva activitat, de tal manera que es pot observar com es marquen les costelles (tiratge subcostal i intercostal) i el buit que existeix a la regió central del coll, sobre l'estèrnum (tiratge supraesternal). En nounats i lactants petits es pot observar moviment de les ales del nas (aleteig nasal) i moviment de balanceig entre el pit i l'abdomen (dissociació toraco-abdominal). Cal tenir en compte, però, que aquests signes esdevenen menys evidents a mida que els nens creixen.
• En casos greus, pot observar-se un canvi en la coloració de la pell del nen, que pot observar-se blavosa (cianosi) o pàl·lida.
• Hi ha d’altres signes que de manera aïllada no tenen perquè traduir que el pacient presenti dificultat respiratòria, però que sovint acompanyen els anteriors. Aquests signes inclouen augment de la freqüència cardíaca, sudoració excessiva, així com cansament i decaïment. En els nens més petits és habitual que això es tradueixi en rebuig a la ingesta de menjar o lactància, i és que l’esforç realitzat per nodrir-se pot fer agreujar els signes de dificultat respiratòria.

Valoració dels sorolls pulmonars en nens: una eina important

Si bé la valoració dels sorolls respiratoris precisa de coneixements i d'instrumental (fonendoscopi) mèdics, en cas de pacients amb problemes respiratoris habituals, el pediatre pot instruir els seus cuidadors per reconèixer els sorolls pulmonars típics de la malaltia, de manera que la família adquireixi progressivament una major capacitació per a la seva interpretació. 

Així, els pacients amb asma o amb bronquitis de repetició solen presentar, en el context d’una crisi (broncospasme), un soroll agut al final de l’expiració. Aquests sorolls s’anomenen sibilàncies, i poden arribar a escoltar-se sense necessitat de fonendoscopi.  

Cal esmentar també el soroll respiratori en el context de la laringitis aguda. S’anomena així a la inflamació de la laringe. Sol ser de causa vírica, és més freqüent a la tardor i l’hivern, i de manera habitual empitjora a la nit. L’estretament i la inflamació de la via aèria a nivell de la laringe ocasiona que els pacients típicament presentin, a més de dificultat respiratòria, afonia, roncs i una tos característicament metàl·lica i seca (sense producció de moc) que recorda al lladruc d’un gos. A més, també es pot escoltar un soroll agut durant la inspiració del pacient, anomenat estridor. Més enllà de cercar assistència mèdica ràpida, una acció que pot fer millorar la sensació de dificultat respiratòria del pacient és apropar-lo a una font d’aire fred i sec (com ara obrir les finestres a l’hivern o la porta del congelador a l’estiu).

Escales de valoració per a dificultat respiratòria en malalties específiques

Les escales que quantifiquen la dificultat respiratòria avaluen diversos signes i els graduen atorgant-los una puntuació determinada en funció de la seva intensitat. Així doncs, el sumatori dels diferents paràmetres avaluats es tradueix en una puntuació final que permet establir si l’episodi és lleu, moderada o greu. Cal tenir en compte que les escales es basen en aspectes objectius (com ara la freqüència respiratòria) i subjectius (com ara l’auscultació), de manera que la seva aplicació i interpretació ha de ser duta a terme per personal mèdic.

L’inconvenient és que aquestes escales són específiques per a cada malaltia que ocasiona la dificultat respiratòria, com ara el broncospasme, la bronquiolitis o la laringitis.  

A continuació es mostren algunes escales de valoració d'aquestes malalties. 

1. Escala de BROSJOD. S’usa en pacients amb bronquiolitis així com en aquells pacients amb crisi de broncospasme menors de 2 anys.
2. Escala Pulmonary Score. S’usa en pacients amb crisi de broncospasme majors de 2 anys.
3. Escala de Westley modificada. S’usa per avaluar la gravetat de la laringitis, tot i que cal interpretar-la amb precaució donat que tendeix a infraestimar la gravetat del quadre. 

Què cal fer quan es detecten signes de dificultat respiratòria?

En el nostre ambient, la majoria de pacients que presenten dificultat respiratòria no requeriran ingrés hospitalari ni tractament intensiu. Tot i això, com s’ha reiterat, la dificultat respiratòria pot ser la manifestació d’un problema potencialment greu en cas de no rebre la deguda atenció mèdica. 

És per això que en cas que els cuidadors observin signes suggestius de dificultat respiratòria, es recomana acudir de manera ràpida a un centre mèdic, per tal de rebre una avaluació i tractament ràpids. Aquesta recomanació és especialment important en lactants petits (particularment els menors de tres mesos) així com en aquells pacients amb problemes de salut crònics.