Conjuntivitis: com identificar-la, tractar-la i prevenir-la en nens
La conjuntivitis és la inflamació de la conjuntiva, la membrana transparent que recobreix la superfície de l’ull (la part que es veu blanca) fins a la vora de la còrnia i també la superfície interna de les parpelles, i serveix per a protegir l’ull.
Sol ser una infecció banal i autolimitada (en alguns casos es cura sola) tot i l’aspecte que pot adquirir. Tot i així, cal seguir unes pautes que explicarem més abaix.
Causes de la conjuntivitis
Les causes que provoquen una conjuntivitis poden ser:
Infecciosa (i, per tant, altament contagiosa): provocada per virus o bacteris.
Al.lèrgica
Irritativa o tòxica: causada per substàncies irritants.
Manifestacions clíniques
Envermelliment de la conjuntiva: ull vermell i superfície interna de la parpella envermellida
Inflor de les parpelles
Presència de secrecions o lleganyes: aquoses (transparents), mucoses (blanques) o bé purulentes (grogues o verdoses).
Molèsties oculars o sensació de cos estrany.
Epífora o excés de llagrimeig.
Sensibilitat a la llum.
Visió borrosa.
En les conjuntivitis infeccioses, les lleganyes solen ser espeses i abundants, sovint groguengues o verdoses. Al despertar els ulls es troben enganxats i costa obrir-los.
En les conjuntivitis al.lèrgiques, el símptoma més freqüent és la coïssor intensa i el llagrimeig, i poden anar acompanyats de símptomes de rinitis, com secreció nasal, estornuts o bé picor a la gola. A més, les lleganyes solen ser mucoses. També pot presentar blefaroespasme o parpelleig constant.
Recomanacions
Davant la sospita d’una conjuntivitis, és important seguir les següents recomanacions:
No portar el nen a l’escola.
No banyar-se en piscines, jacuzzi o platges.
No utilitzar maquillatge.
En portadors de lents de contacte, llençar-les immediatament i no utilitzar-ne fins a ser valorat per un especialista.
Rentat de mans freqüent, tant del nen com dels pares, per evitar el contagi de les persones properes.
Un bon rentat de mans és essencial per evitar el contagi de la conjuntivitis.
Tractament a casa
Rentats amb sèrum fisiològic fred (guardar a la nevera) i una gasa de l’ull i parpelles per a netejar les secrecions acumulades.
Ús de llàgrimes artificials.
Quan portar el nen al pediatra o a l'oftalmòleg
Es tracta d’un nadó.
El nen no presenta millora en 2-3 dies.
Hi ha dolor, sensibilitat a la llum o alteració de la visió.
L’envermelliment de la conjuntiva o la inflamació de les parpelles augmenten.
En aquests casos, el facultatiu afegirà un tractament dirigit al tipus de conjuntivitis que presenta l’infant:
En conjuntivitis bacterianes, es prescriu l’ús d’antibiòtics tòpics.
En conjuntivitis d’aspecte víric, es pot recomanar antisèptics tòpics i en cas d’inflamació important, també antiinflamatoris tòpics.
En el cas de les conjuntivitis al.lèrgiques, es tracten amb antihistamínics i corticoides tòpics. També és probable que es realitzi una derivació a Al.lergologia en cas d’episodis recurrents i/o greus per a valorar tractament sistèmic o inclús vacunes específiques.
Prevenció de la conjuntivitis
Recordeu que les conjuntivitis poden ser molt contagioses. És per aquesta raó que cobra especial importància la higiene:
Rentar-se les mans freqüentment.
No fregar-se els ulls.
No compartir tovalloles, fundes de coixí ni altres tèxtils de casa, i rentar-los amb major freqüència.
No compartir col·liris ni maquillatge o cosmètics.
Mantenir una bona higiene de les lents de contacte, i en cas de sospitar contaminació de l’estoig, llençar tant les lents com l’estoig.
En cas de conjuntivitis al·lèrgica, intentar evitar el contacte amb l’al·lergen en la mesura del possible:
En l’al.lèrgia als àcars: netejar i aspirar sovint la casa per a evitar acumulació de pols.
En l’al.lèrgia al pol.len: tancar finestres si hi ha pol.len a l’ambient, evitar passejar en plena natura, utilitzar ulleres de sol per a protegir els ulls d’agents externs.
En l’al.lèrgia a animals: no anar a llocs amb mascotes.
En cas de conjuntivitis irritativa, evitar l’exposició a químics irritants (com productes de neteja) i fums.
Aquesta informació és de caràcter divulgatiu i no substitueix la tasca dels equips professionals de la salut. Si necessites ajuda, posa't en contacte amb el teu professional de referència.
L'estrabisme és un trastorn ocular en el qual els ulls no s'alineen adequadament. Pot ser constant o intermitent, vertical o horitzontal, i causa símptomes com a visió doble, fatiga visual i mal de cap. El diagnòstic es realitza mitjançant una avaluació oftalmològica, i el tractament varia segons el tipus i la gravetat de l'estrabisme, podent incloure ulleres, pegats, exercicis o cirurgia. La detecció precoç és clau per a prevenir complicacions i garantir un bon pronòstic visual. Consultar a un oftalmòleg pediàtric és fonamental per a la cura ocular en casos d'estrabisme.
La hipermetropia és un defecte refractiu comú en nens, on els objectes s'enfoquen darrere de la retina, causant visió borrosa. Pot ser causada per ulls petits o còrnies planes.
L'astigmatisme, un defecte de refracció comuna, distorsiona la imatge al no enfocar-se en un sol punt. Pot ser regular o irregular, afectant la còrnia o el cristal·lí.
