Conjuntivitis en nens: símptomes, tipus i tractament
La conjuntiva és una membrana transparent que recobreix la superfície interna de les parpelles i la superfície de l'ull fins a la còrnia i té una funció protectora.
La conjuntivitis és la inflamació de la conjuntiva i les seves causes poden ser:
Infecciosa (contagiosa): per virus o bacteris.
Al·lèrgica.
Irritativa o tòxica: per substàncies irritants.
La conjuntivitis és una afecció molt comuna i encara que alguns tipus desapareixen per si sols, altres requereixen tractament farmacològic.
Manifestacions clíniques
Molèsties a l'ull.
Envermelliment de l'ull o de la superfície interna de la parpella.
Presència de secreció (lleganyes): que pot ser aquosa, mucosa (blanca) o purulenta (més groguenca o verdosa, podent arribar a tenir les pestanyes enganxades a l'aixecar-se).
Picor i llagrimeig (comú en la conjuntivitis al·lèrgica).
Blefarospasme o parpelleig constant (comú en la conjuntivitis al·lèrgica).
A casa pots netejar acuradament l'ull i les pestanyes amb sèrum fisiològic i una gasa. Renta't les mans abans i després de fer-ho, recorda que les conjuntivitis infeccioses són molt contagioses.
Si sospites que el teu fill té una conjuntivitis a més...
No has de portar-lo a l'escola.
Si és portador de lents de contacte s'han de treure immediatament.
No ha d'utilitzar cosmètics ni pintures a ulls ni pestanyes.
No ha de banyar-se en piscines ni al jacuzzi.
Algunes conjuntivitis es poden "complicar" o, de vegades, tot i semblar una conjuntivitis pot no ser-ho, sospita-ho i acudeix a l'oftalmòleg si:
Hi ha presència de dolo.
Es produeix qualsevol canvi en la visió.
El nen no mostra millora en dos o tres dies.
L'enrogiment als ulls empitjora.
La inflamació de les parpelles augmenta.
El nen mostra una sensibilitat especial a la llum.
Si es tracta d'un nadó.
Prevenció
Renteu-vos les mans bé i sovint, especialment després de tocar-vos els ulls o els d'una altra persona.
No compartiu tovalloletes, mocadors, tovalloles o fundes de coixí.
Eviteu tocar-vos o fregar-vos molt els ulls.
No compartiu col·liris.
No compartiu pintures dels ulls ni màscara de pestanyes (rímel).
Si teniu al·lèrgies conegudes i tendència a irritació als ulls intenteu evitar la seva causa, per exemple:
Traient la pols i passant l'aspiradora freqüentment... si es té al·lèrgia als àcars.
Tancant les finestres i les portes quan hi ha molt pol·len.
Evitant químics irritants (com els productes de neteja) i tota classe de fums.
Aquesta informació és de caràcter divulgatiu i no substitueix la tasca dels equips professionals de la salut. Si necessites ajuda, posa't en contacte amb el teu professional de referència.
L'estrabisme és un trastorn ocular en el qual els ulls no s'alineen adequadament. Pot ser constant o intermitent, vertical o horitzontal, i causa símptomes com a visió doble, fatiga visual i mal de cap. El diagnòstic es realitza mitjançant una avaluació oftalmològica, i el tractament varia segons el tipus i la gravetat de l'estrabisme, podent incloure ulleres, pegats, exercicis o cirurgia. La detecció precoç és clau per a prevenir complicacions i garantir un bon pronòstic visual. Consultar a un oftalmòleg pediàtric és fonamental per a la cura ocular en casos d'estrabisme.
La hipermetropia és un defecte refractiu comú en nens, on els objectes s'enfoquen darrere de la retina, causant visió borrosa. Pot ser causada per ulls petits o còrnies planes.
L'astigmatisme, un defecte de refracció comuna, distorsiona la imatge al no enfocar-se en un sol punt. Pot ser regular o irregular, afectant la còrnia o el cristal·lí.
La miopia, referida en algunes ocasions com a visió curta, és un trastorn de la vista que impedeix veure amb tota nitidesa els objectes més allunyats del camp visual.
