Quins són els principals problemes de visió en la infància
La miopia, l'astigmatisme i la hipermetropia són problemes oculars molt comuns en la nostra societat que se solen diagnosticar en la infància. De fet, un de cada cinc nens en edat escolar necessita correcció visual. El teu fill hauria de passar el seu primer examen ocular als 3 anys, encara que és important visitar l'oculista davant la mínima sospita.
Els oftalmòlegs insisteixen que la detecció i el tractament precoç dels problemes de visió poden evitar la progressió de la pèrdua de la vista i prevenir malalties. Els experts assenyalen que és als 3 anys d’edat quan s’hauria de realitzar una exploració ocular del nen per primera vegada, un examen que s’ha de repetir anualment o cada dos anys. Quins són els problemes oculars que més detecten els oftalmòlegs en els nens? Heus aquí els més freqüents:
Miopia: El nen no veu correctament els objectes que es troben lluny. Te n’adonaràs perquè els miops solen prémer els ulls per enfocar millor. Si no porta ulleres, el teu fill pot mostrar-se més tímid i despistat, i es decantarà per activitats que requereixin una bona visió de prop, com la lectura, les manualitats o pintar.
Hipermetropia: El nen té una percepció borrosa dels objectes propers. A causa de forçar la vista, es queixarà de dolor d’ulls i de cap, o sofrirà llagrimeig i parpelleig freqüent. Els nens hipermetrops prefereixen jugar a l’aire lliure.
Astigmatisme: el nen percep una visió deformada dels objectes, tant de lluny com de prop. S’associa tant a la miopia com a la hipermetropia.
Ambliopia (ull gandul): es tracta de la pèrdua parcial de visió en un dels dos ulls, i això afecta a un de cada cent nens a Espanya. Encara que aquesta patologia no pot ser corregida amb lents, es pot tractar i corregir si es detecta abans dels 7 anys.
Estrabisme: Es tracta d’una desviació ocular que consisteix en la pèrdua de paral·lelisme dels ulls. És a dir, el nen fa el guenyo. Com més aviat es diagnostiqui, menys complicacions comporta la correcció.
Cal no perdre de vista el desenvolupament visual dels nens. Encara que molts d’aquests trastorns es detecten a l’escola, a la llar també es poden observar els primers símptomes de tenir problemes oculars. Consulta a l’oftalmòleg si el teu fill:
S’asseu molt a prop del televisor.
Es queixa de mal de cap i d’ulls cansats.
Escriu amb la careta enganxada al paper.
Presenta dificultats quan llegeix a distància.
Entretanca els ulls per albirar alguna cosa que està lluny.
Perd interès per la lectura i els estudis.
Té dificultats per córrer i els seus moviments són maldestres.
Malgrat tot, molts dels problemes oculars simples poden corregir amb ulleres. Per als nens, l’ús d’ulleres no és una cosa agradable: els és difícil adaptar-s’hi, s’obliden d’usar, no en tenen cura com cal o temen burles dels seus companys per la seva aparença.
Tot i així, és important que animis al teu fill a que les utilitzi pel fet que és l’única manera de corregir el seu defecte de visió. Trieu junts la muntura, i compreu una que s’ajusti al seu gust (pasta o metall, depèn de la moda del moment) i al seu criteri, però que sigui fort, estable i tot terreny per si se li cauen les ulleres jugant o saltant. Els vidres orgànics i un pont còmode que s’adapti al seu nas, encara en creixement, són la millor opció per a les ulleres dels nens.
Quines són les causes?
En realitat, no se sap del cert què causa exactament problemes de visió com la miopia o la hipermetropia en els nens. Les investigacions apunten als factors ambientals i genètics. De fet, avui en dia hi ha 1.600 milions de miops al món, i es calcula que el 2020 augmentaran fins als 2.500 milions. Freqüentment se li ha atribuït un efecte perjudicial a l’ús prolongat i continuat de la televisió i ordinadors, encara que els estudis no han pogut confirmar-ho. El que sí és clar és que llegir amb poca llum o l’exposició a les pantalles produeix fatiga visual i, per tant, convé corregir els mals hàbits dels més petits.
Els estudis internacionals més recents en oftalmologia pediàtrica apunten que les activitats a l’aire lliure prevenen la miopia en els nens predisposats. Un estudi realitzat per la Universitat Estatal d’Ohio (EUA), va concloure que passar dues hores diàries en espais oberts redueix el risc de desenvolupar miopia.
Aquesta informació és de caràcter divulgatiu i no substitueix la tasca dels equips professionals de la salut. Si necessites ajuda, posa't en contacte amb el teu professional de referència.
La conjuntivitis és una inflamació de la part blanca de l'ull i de la superfície interna de les parpelles. Encara que alguns tipus de conjuntivitis desapareixen per si sols, altres requereixen tractament farmacològic.
L'estrabisme és un trastorn ocular en el qual els ulls no s'alineen adequadament. Pot ser constant o intermitent, vertical o horitzontal, i causa símptomes com a visió doble, fatiga visual i mal de cap. El diagnòstic es realitza mitjançant una avaluació oftalmològica, i el tractament varia segons el tipus i la gravetat de l'estrabisme, podent incloure ulleres, pegats, exercicis o cirurgia. La detecció precoç és clau per a prevenir complicacions i garantir un bon pronòstic visual. Consultar a un oftalmòleg pediàtric és fonamental per a la cura ocular en casos d'estrabisme.
La hipermetropia és un defecte refractiu comú en nens, on els objectes s'enfoquen darrere de la retina, causant visió borrosa. Pot ser causada per ulls petits o còrnies planes.
L'astigmatisme, un defecte de refracció comuna, distorsiona la imatge al no enfocar-se en un sol punt. Pot ser regular o irregular, afectant la còrnia o el cristal·lí.
La miopia, referida en algunes ocasions com a visió curta, és un trastorn de la vista que impedeix veure amb tota nitidesa els objectes més allunyats del camp visual.
