Obstrucció del conducte lacrimal: com cal actuar?
No és gens estrany que el conducte que transporta les llàgrimes des de l'ull fins al nas no s'hagi desenvolupat completament al néixer, o estigui parcialment tancat. Aproximadament, en un 90% dels casos el problema se soluciona espontàniament abans que el nen faci un any, però si persisteix cal consultar al metge.
Unes glàndules produeixen llàgrimes de manera constant per protegir la superfície ocular, sense que ens n'adonem. Aquestes drenen cap a unes petites obertures a la cantonada interna de tots dos parpelles superiors i inferiors, anomenades punts lacrimals, i des d'allà es dirigeixen a la cavitat nasal.
L'obstrucció congènita (des del naixement) o adquirida d'alguna part d'aquest conducte, anomenat conducte nasolacrimal, provoca que les llàgrimes s'acumulin i acabin lliscant sobre la cara o les galtes, fins i tot quan no es plora. També pot presentar-se com enrogiment o irritació de la superfície de l'ull, crostes (llàgrimes seques) enganxades a la pell de les parpelles, i en els casos més severs, pot associar-se a una infecció.
Aquest és un problema molt freqüent, s'estima que entre un 6 i un 20% dels nadons podrien tenir algun tipus d'obstrucció del conducte nasolacrimal. Malauradament, aquest problema no es pot prevenir. Habitualment ens adonarem d'aquest llagrimeig inusual del nadó durant les primeres dues o tres primeres setmanes de vida, encara que pot aparèixer en qualsevol moment.
Per ajudar a desobstruir el conducte nasolacrimal, es pot fer massatges a la zona entre els punts lacrimals i el nas (el sac lacrimal) amb el dit net o alguna tovalloleta de neteja palpebral, de dalt a baix, pressionant contra la pell de l'arrel del nas repetint mínim unes 8 - 10 vegades, unes tres o quatre vegades al dia. Això ens ajudarà també a prevenir infeccions del conducte si les llàgrimes s'estanquen al sac lacrimal, o les conjuntivitis, si s'estanquen en la superfície de l'ull, problemes pels quals el pediatre prescriurà un antibiòtic en forma de col·liri, pomada oftàlmica o via oral depenent del cas.
Si no s'arribés a solucionar la obstrucció del conducte lacrimal passat els 12 mesos d'edat, s'haurà d'acudir a l'oftalmòleg, qui determinarà si és necessari realitzar una breu intervenció per desobstruir aquest conducte, que sol realitzar-se amb anestèsia general. Aquesta intervenció consisteix a obrir el conducte lacrimal bloquejat de l'infant mitjançant un procediment de sondeig, intubació o cateterisme, depenent del cas. Aquests procediments són efectius en la gran majoria dels casos, limitant la realització de cirurgies més complexes només a la minoria de pacients que presenten una obstrucció de l'os que travessa aquest conducte per arribar al nas.
