La febre: tot el que necessites saber

A partir de quina temperatura corporal considerem febre?

Cada part del cos té una temperatura normal diferent. Per tant, considerarem febre quan la temperatura mesurada en una zona determinada superi la temperatura corporal màxima normal d’aquella zona.

La temperatura normal màxima de cada zona del cos són les següents: 

• Temperatura axil·lar: 37ºC

• Temperatura oral: 37.5ºC 

• Temperatura timpànica: 37ºC 

• Temperatura rectal: 38ºC

Quins termòmetres existeixen i quin n'és el seu ús recomanat?

En l'actualitat existeixen al mercat termòmetres digitals i termòmetres infrarrojos. 

Termòmetres infrarrojos

Dins del camp dels termòmetres infrarrojos n'hi ha que fan la medició en contacte directe amb la pell, localitzant-los al front o darrera l'orella, i n'hi ha d'altres que no precisen el contacte directe i es poden localitzar al front o al conducte auditiu.

Tot i que els termòmetres infrarrojos han demostrat tenir alta capacitat per medir la temperatura corporal, mostren certes limitacions en quant a la precisió, i el resultat es pot veure influenciat per factores externs com la sudoració o la irritabilitat (símptomes molt freqüents en infants febrils). 

Termòmetres digitals

Els termòmetres digitals són els més habituals. La medició rectal és la manera més fiable de determinar la temperatura corporal ja que medeix la temperatura central del nostre cos.

Com a inconvenient cal puntualitzar que es tracta d'un mètode invasiu i poc higiènic. El termòmetre digital axil·lar sembla ser la manera més segura, precisa i no invasiva de medir la temperatura.  

Per tant, en l'àmbit domèstic es recomana més l'ús de termòmetres digitals amb medició axil·lar.

Quins símptomes i signes produeix la febre?

La febre, per si mateixa, pot produir diferents símptomes com a sudoració, enrogiment de la pell i/o cara, sensació de fred (sobretot en mans i peus), calfreds, disminució de l'activitat normal, respiració agitada, pulsacions o batecs cardíacs accelerats, inquietud o irritabilitat sobretot en els menors de 2 anys), pèrdua d'apetit o malestar general.

Per això, haurà de mesurar-se la temperatura corporal davant la presència d'un o diversos d'aquestes troballes.

Quan hem de tractar la febre?

Cada persona té una manera diferent de respondre a l'estat febril. És important saber que la febre ha de tractar-se només quan els signes i símptomes que produeix incomodin al pacient.

Per tant, el nostre objectiu no és tractar la febre sinó el malestar que pugui produir. És a dir, s'ha de tractar al pacient i no al termòmetre.

Com tractem la febre?

Mesures físiques i ambientals

És recomanable mantenir al nen en ambient fresc i amb poca roba (confortable) intentant no abrigar-li per a no fer pujar més la seva temperatura. Tampoc es recomana tapar-ho, encara que tingui calfreds.

Se li ha d'oferir líquids amb freqüència per a mantenir una bona hidratació i no cal forçar-los a ingerir aliments. És normal que perdi una mica l'apetit.

També pot ser beneficiós oferir-li un bany amb aigua temperada durant 15-20 minuts (amb una temperatura de l'aigua uns 2 °C inferior a la temperatura axil·lar del nen). No s'aconsella banys d'aigua freda ja que li provocarem més desconfort.

No són recomanables les fregues o compreses amb alcohol.

Mesures farmacològiques

Els antitèrmics d'ús domèstic recomanats en pediatria són el paracetamol i l’ibuprofè. Per regla general s'administren cada 6 hores i la dosi varis segons el pes. L'efecte màxim apareix entre 1-2 hores després de la presa i a partir de les 4 hores comença a disminuir ja el seu efecte. Consulti amb el seu pediatre o amb infermeria la dosi adequada i la freqüència a la qual ha d'administrar l'antitèrmic.

El paracetamol pot ser utilitzat a qualsevol edat. La via d'administració més recomanable és l'oral, encara que, en cas de ser necessari, també es pot administrar via rectal (supositoris).

L’ibuprofè en formulació genèrica s'utilitza a partir dels tres mesos. La via d'administració és l'oral. No es disposa de supositoris. 

Hem de tenir en compte que estem tractant un símptoma, per tant, si el nen no té febre o no es troba incòmode no es recomana l'administració de paracetamol i o ibuprofè en intervals fixos de manera preventiva.

No és recomanable usar els 2 antitèrmics de manera alternant perquè aquesta pràctica afavoreix els errors de dosatge i les intoxicacions. 

Quan haig de consultar amb el pediatre?

És recomanable consultar amb el pediatre abans de qualsevol procés febril. S'aconsella que aquesta consulta sigui al més aviat possible, si a més de la febre el pacient:

• És un infant menor de 3 mesos.

• Té entre 3 i 6 mesos i la temperatura és igual o superior a 39 °C axil·lar.

• Si té més de 40 °C a qualsevol edat.

• Si li apareix una erupció o taques recents en la pell.

• Si realitza una convulsió.

• Si té intens mal de cap juntament amb vòmits.

• Si presenta plor constant (en menors de 2 anys).

• Si té dificultat per a respirar o per a despertar-se o té mal aspecte general.

• Si rebutja qualsevol tipus d'aliment de forma mantinguda (en menors de 2 anys).

Casos particulars

Febre, antitèrmics i vacunes:  

Sovint, després de l’administració d’una vacuna, l’infant pot presentar febre de forma reactiva. L’actitut recomanada serà tractar el símptoma en el moment de la seva aparició. No es recomana l'ús d’antitèrmics de forma preventiva.

Febre, antitèmics i convulsions febrils: 

Una de les conseqüències de la febre en alguns infants, sobretot des dels sis mesos al sis anys, són les convulsions febrils. Són reactives a la pròpia febre i no tenen relació amb la seva causa. Són benignes i no produeixen cap seqüèla ni risc vital.

Per tant, l’actitud recomanada en infants que presenten convulsions febrils és la mateixa que en la resta d’infants: tractar la febre quan aquesta apareix i avaluar-ne la causa. No es recomana l’adminsitració d’antitèrmics de forma preventiva.