L'herpes zòster pot ser greu en les persones grans, però no sol afectar a nens o adolescents. Si un nen o adolescent el desenvolupa, el més probable és que sigui lleu i que es curi sol, tot i que és molt contagiós.
L'herpes zòster és molt poc freqüent en els nens i adolescents amb sistemes immunitaris sans. Es tracta d'una erupció cutània provocada per una infecció d'origen viral dels nervis que hi ha sota la pell.
Tant l'herpes zòster com la varicel·la estan provocats pel virus varicel·la-zòster. Quan una persona contreu la varicel·la, el virus roman en el seu sistema nerviós durant la resta de la vida. Es manté en estat latent, o inactiu, durant anys.
En molta gent, mai reapareix. Però en una altra gent, es reactiva i causa l'herpes zòster. Els metges no saben amb certesa per què es reactiva l'herpes zòster. Es podria deure al fet que el sistema immunitari es torna més vulnerable a mesura que envellim. Aquest pot ser el motiu que l'herpes zòster sigui més freqüent en els adults.
En molts casos, el primer que es nota és un pessigolleig, formigueig, dolor o picor a l'àrea on després apareixerà l'erupció. L'herpes zòster sol aparèixer com una franja de pell irritada i amb grans en un costat del pit o de l'esquena.
De totes maneres, pot afectar qualsevol part del cos, fins i tot a la cara i prop dels ulls. Els grans es converteixen en ampolles plenes de pus que s'obren i es cobreixen de crostes al cap de 7 a 10 dies. Quan es formen crostes sobre les butllofes vol dir que l'herpes es comença a curar. Les crostes solen cicatritzar i solen caure entre 2 i 4 setmanes després que aparegui el granellada.
Algunes persones amb herpes zòster també poden presentar febre, mal de cap, fatiga i dolor muscular generalitzat.
Algunes persones (en general, les més grans) tenen símptomes més greus.
La majoria dels casos d'herpes zòster es curen sols i no evolucionen a altres problemes. Molt poc freqüentment, sobretot en els nens i els adolescents, l'herpes zòster evoluciona a complicacions que poden ser greus.
Si creus que el teu fill podria tenir un herpes zòster, avisa al metge. Si creus que el podria tenir a la cara, posa't en contacte amb el seu metge immediatament per evitar que la infecció se li estengui als ulls. Si el teu fill té el sistema immunitari debilitat i contreu aquesta infecció, haurà de rebre atenció mèdica immediatament per evitar possibles complicacions.
Els medicaments antivirals poden fer que un episodi d'herpes zòster es curi més de pressa i reduir el risc de complicacions. Però no tots els pacients necessiten prendre'ls. Per alleujar el dolor, els metges poden receptar cremes, esprais o pegats per anestesiar la pell. Si el teu fill té picor o pruïja, és possible que el metge li recomani antihistamínics.
S'ha de mantenir la zona de l'erupció neta, rentant amb aigua i sabó suau. Es poden aplicar compreses fredes i humides sobre les ampolles diverses vegades al dia per alleujar el dolor i la picor.
Les persones amb herpes zòster el poden contagiar amb gran facilitat. Si el teu fill ho contreu, ha de mantenir coberta en tot moment la zona de l'erupció. Fins que l'erupció estigui completament curada, s'haurà de mantenir allunyat de nadons acabats de néixer, dones embarassades i qualsevol persona que no s'hagi vacunat contra la varicel·la i/o el sistema immunitari estigui debilitat. S'haurà de quedar a casa i deixar d'assistir al centre d'estudis durant un temps.
L'herpes simple, aquestes petites butllofes molestes que apareixen al voltant del llavi i que generalment surt a la infància, pot reactivar-se com a herpes labial a causa de l'estrès i altres factors. Aprèn a identificar els seus símptomes, com prevenir el seu contagi i les millors pràctiques per a manejar les molèsties.
Contacta amb nosaltres si tens qualsevol suggeriment respecte al contingut de
l'Escola de Salut. Et donarem resposta tan aviat com sigui possible.
