La varicel·la: situació actual, com reconèixer-la i com tractar-la

La varicel·la és una malaltia molt contagiosa de distribució mundial. Les epidèmies anuals tenen lloc durant l'hivern i el principi de la primavera. La prevalença varia segons el grup d'edat, les condicions geogràfiques i la cobertura vacunal de cada zona.

És una malaltia benigna, típica de la infància, que en alguns casos pot complicar-se (en adults i persones amb malalties de base). Normalment es contrau entre els 5 i els 9 anys i més del 90% dels casos es produeixen abans dels 20 anys. En el 10%-20% dels casos, la varicel·la va seguida anys més tard d'herpes zòster, erupció vesicular dolorosa que es distribueix seguint els dermatomes. La major part dels casos d'herpes zòster es produeixen després dels 50 anys o en persones immunodeprimides.

Què hi ha de nou? Situació actual

El virus de la varicel·la-zòster (VZV) mostra poca variació genètica i no té cap reservori animal (viu exclusivament en l’home). Encara que és possible modificar els casos individuals mitjançant tractaments específics (immunoglobulina contra la varicel·la-zòster, fàrmacs antivírics com l'Aciclovir), la varicel·la només es pot combatre amb la vacunació a gran escala.

Des de 1974 es comercialitzen vacunes contra la varicel·la basades en la soca Oka atenuada del VZV. Aquesta vacuna ha demostrat en estudis que és segura i eficaç, justificant la introducció d'aquestes vacunes als programes d'immunització infantil de diversos països industrialitzats.

Abans que estigués disponible la vacuna als Estats Units (abans del 1997) cada any es registraven al voltant de 4.000.000 de casos de la malaltia. D'aquests, uns 10.000 van necessitar hospitalització i 100 van morir. Posteriorment, la vacuna va reduir en un 70% la incidència de la varicel·la en tots els grups d'edat, però principalment en la infància, sempre que s'arribés a cobertures del 80% (és a dir, que la majoria de nens susceptibles estiguessin vacunats).

A Espanya es descriuen aproximadament 400.000 casos anuals amb 1.000 hospitalitzats i 5-6 morts cada any per aquesta malaltia. Després de la introducció de la vacunació contra la varicel·la també s'ha comprovat un descens del nombre d'infeccions de forma global, un descens de les hospitalitzacions relacionades amb les seves complicacions (infeccions cutànies, pneumònia, encefalitis per varicel·la) i un descens de la incidència de varicel·la neonatal. A més, la mortalitat abans de la vacunació era de 3 morts per cada 100.000 casos, i a l'era post-vacunal ha baixat a 0,1 morts per cada 100.000 casos. Quant a l'herpes zòster, la informació disponible indica que probablement la vacunació no incrementi la incidència, però calen més estudis per comprovar-ho. Per tots aquests motius, els principals comitès científics (OMS, AEP) continuen recomanant la vacunació.

Si s'aconsegueix assolir i mantenir una cobertura alta de vacunació (80%), la malaltia podria pràcticament desaparèixer (apareixent només com a casos esporàdics com passa amb el xarampió i la rubèola). Si només es té una cobertura parcial, això pot provocar un augment del nombre de casos en els nens de més edat i en els adults (en els darrers anys sembla que hi ha un discret augment de casos en adults). Per tant, en els programes de vacunació infantil sistemàtica contra la varicel·la cal intentar aconseguir una cobertura alta i sostinguda. És una feina i un esforç que hem de fer entre tots (administracions públiques, pediatres, infermeria i famílies).

L'Associació Espanyola de Pediatria (AEP) aconsella vacunar de la varicel·la?

L'AEP recomana la vacunació de tots els nens contra la varicel·la. S'inicia la vacunació als quinze mesos (també és acceptable als dotze mesos) i s'administra la segona dosi entre els tres i quatre anys. Aquesta és la pauta que apliquen actualment (finançats per la seguretat social) tots els calendaris infantils espanyols (des de l'any 2016). Anteriorment la vacuna s'administrava únicament al mercat privat, és a dir, els pares havien de comprar-la.

Hi ha diversos tipus de vacunes disponibles, totes basades en la soca OKA/Merk de VVZ vius atenuats. Per a nens de 12-15 mesos (Varivax (MSD) ®, Varilrix (GSK)®), i combinades (Proquad (MSD)® varicel·la + xarampió + rubèola + parotiditis, Priorix-Tetra (GSK) ® varicel·la + xarampió + rubèola + parotiditis), i per a adults (Zostavax (MSD) ®). L'efectivitat de la vacuna és pràcticament global. Com en totes les vacunes, hi ha algunes situacions en què no se'n recomana l'administració (per exemple, al·lèrgia a algun component, embaràs, infeccions actives, immunodeprimits). Als centres de vacunació es disposa de tota aquesta informació i s'individualitza cada cas.

Quins grups d'edat afecta?

La varicel·la és una malaltia de caràcter benigne i tota la població és susceptible. Encara que quan afecta els menors d'un any (sobretot menors de tres mesos), les dones embarassades, els més grans de quinze anys i els pacients amb malalties de base (immunodeprimits, càncer) el quadre clínic es pot complicar. En aquests casos, cal atenció mèdica immediata. En el cas de les embarassades, si es contrau la varicel·la durant els dos primers trimestres de l'embaràs, hi ha el risc que el fetus pateixi la síndrome de varicel·la vongènita.

Per aquest motiu, en el cas de contacte accidental d'una embarassada que no ha passat la varicel·la amb algun individu infectat, es recomana contactar urgentment amb el ginecòleg perquè avaluï el cas i la necessitat de tractament amb l'administració d'anticossos protectors.

 Com reconèixer-la?

El període d'incubació és d'uns 15 dies, en què un pot ser contagiós i no presentar les lesions típiques a la pell. A la setmana del contagi, el nen presenta febre moderada (de 37,7º a 38,8º C) després dels dos i quatre dies que segueixen a l'inici de l'erupció i del malestar general. Pot tractar-se d'una varicel·la lleu si hi ha menys de 50 lesions cutànies (ampolles), i moderada, si apareixen entre 50 i 500 butllofes al cos. Amb més de 500, es considera una varicel·la greu. Les lesions poden aparèixer per tot el cos, incloses zones com el cuir cabellut, els genitals i la boca.

Quines són les complicacions?

La complicació més freqüent és la infecció de la pell secundària al rascat de les lesions. Sol ser benigna i de tractament fàcil amb antibiòtics tòpics o orals. De vegades necessita ingrés per a tractament endovenós.

Una altra complicació seria la pneumònia (vigilar si a més de la febre alta hi ha signes de dificultat respiratòria, tos freqüent). Menys freqüent però important seria detectar complicacions en el sistema nerviós (per exemple l'encefalitis), en què el nen està molt endormiscat, especialment decaigut, no pot caminar bé i perd l'equilibri, i té poca resposta a estímuls. És molt important conèixer i detectar aquestes complicacions i acudir a la valoració per un pediatre com més aviat millor.

Com tenir cura del nen amb varicel·la?

No existeix cap tractament curatiu de la varicel·la. Tot i això, sí que es pot controlar la malaltia a base de medicaments antitèrmics (per disminuir la febre), antivírics específics (com l'Aciclovir, només indicats en situacions especials, consultar el pediatre per a la seva recomanació) i antihistamínics per controlar la picor de lesions de la pell.

Tot i això, a continuació trobareu uns consells per ajudar-vos a passar la varicel·la:

• Mantingues la pell del nen sempre neta. Banyeu-lo diàriament amb sabó de civada o loció de calamina, això li alleujarà la picor.
• Talleu i netegeu-li les ungles per evitar lesions del rascat i infeccions.
• Vesteix-lo amb roba àmplia i de cotó.
• Evita que el teu fill estigui exposat al sol directe. No obstant, que estigui a l'aire lliure és bo perquè cicatritzin abans les butllofes.

^{Imatge de portada d'adobe stock}