Indicis per identificar si un nen pateix mutisme i de quin tipus
El mutisme és un trastorn que afecta la parla dels nens. Com més petits siguin quan se'ls detecti, més probabilitats hi ha de tractar-los amb èxit. Hi ha diversos tipus de mutisme.
El concepte de mutisme té el seu origen en el llatí mutus, terme que fa referència a la mudesa, és a dir, a la suspensió de la parla per part d'un individu.
Les persones que pateixen mutisme es mantenen en silenci davant determinades situacions; les causes d'aquest silenci poden ser diverses i s'activen de forma voluntària o com a conseqüència d'una condició que s’escapa de seu control.
En funció de quines siguin les competències concretes afectades del nen, el mutisme es pot classificar en dos tipus. Alhora, cadascun d'aquests pot dividir-se en dos subtipus.
1. Retard en l'aparició del llenguatge
Poden observar dues variants:
-
Retard puro de la parla. És el trastorn que afecta un nen quan presenta poca maduresa en les habilitats motores de la parla (tartamudeja, realitza alteracions fonètiques, no pronuncia bé certes lletres, etc.).
-
Retraso simple del lenguaje. És una mica més ampli que l’anterior, ja que les confusions del petit no només poden ser tipus fonètic, sinó també semàntic, morfològic, etc.
2. Mutisme adquirit
En aquest tipus s’inclouen dos subtipus diferenciats:
-
Mutisme total. Quan el nen pateix una desaparició total del llenguatge parlat. Pot ser progressiva o sobtada. Es tracta sens dubte del tipus més greu de mutisme, i pot estar relacionat amb trastorns psiquiàtrics, com ara depressió.
-
Mutisme selectiu o electiu. La parla del petit queda inhibida completament, però només en determinades situacions socials, com ara l'escola. El nen segueix tenint una total comprensió del llenguatge. Molts d'aquests casos es donen, per exemple, davant certs mestres o davant desconeguts.
Un dels problemes importants que pot comportar el mutisme és la timidesa excessiva, i finalment, l'aïllament social.
És important, per tant, tractar-lo amb l'ajuda d'un especialista si observem que comencen a donar-se aquest tipus de situacions. Altres complicacions que poden aparèixer són el fracàs escolar o la incomprensió per part de companys.
Com detectar si el teu fill pateix mutisme?
Símptomes d'aquest trastorn són la timidesa excessiva, l'aïllament social, el retraïment, el rebuig escolar, que li notis algun tret compulsiu, temperament inestable, encopresi (es fa les seves necessitats a sobre), enuresi (mulla el llit) i conductes de negativisme.
És per aquests motius que es pot complicar i traduir-se en fracàs escolar o en què el teu fill sigui víctima dels seus companys.
A més, poden presentar altres símptomes com:
-
Dislàlies: dificultat per pronunciar alguns fonemes, ja sigui per absència o alteració d’alguns sons.
-
Disglòssies: trastorn de l'articulació dels fonemes a causa de certes deformacions anatòmiques.
-
Rinolàlies: omissió d'alguns sons vinculada a un timbre nasal de la veu.
Factors que predisposen al mutisme
Encara no hi ha cap causa concreta de mutisme, es coneixen alguns factors que hi predisposen:
-
La família sobreprotegeix el petit o es preocupa en excés per ell.
-
Rep poca estimulació per desenvolupar la parla.
-
El nen ha viscut problemes familiars a la llar.
-
El petit ha d'assumir una situació de bilingüisme sense tota la integració necessària.
-
Algun trastorn parcial de la parla pot conduir el nen a ser mut.
-
El petit pateix un retard en el desenvolupament o ha patit algun trauma.
-
L'arribada a l'escola, o altres situacions que li provoquin ansietat.
-
L'hospitalització.
La majoria dels nens que pateixen mutisme és dels tipus adquirit i selectiu. En general, i sempre que el nen sigui encara petit i no hagi passat gaire temps des que es va iniciar el trastorn, el pronòstic és favorable.
No obstant, la desmutització (com es coneix el tractament) és laboriosa i requereix la col•laboració de tots: especialista, pares, mestres i companys, poc a poc ha d'anar interactuant amb tots ells.
Es considerarà que la desmutització s'ha dut a terme amb èxit quan el nen interactuï espontàniament amb el seu entorn i respongui amb naturalitat a les preguntes que se li formulin, amb una veu elevada i clara.
Factors que diferencien el mutisme d'altres trastorns
Cal afegir que en el mutisme l'alteració més greu és l'absència de la parla. En canvi, s’ha de diferenciar d'altres trastorns en els quals també es presenten dificultats per parlar.
El retard mental greu, la disfàsia (dificultat per parlar i entendre el discurs parlat) o el trastorn profund del desenvolupament són alguns exemples. També la depressió, el negativisme, la fòbia social i el trastorn per evitació durant la infància o l’adolescència.
