Enuresi nocturna: nens que mullen el llit, com els podem ajudar?

L'enuresi nocturna és el terme mèdic que defineix la micció involuntària que afecta a l'infant durant la son, després de l’edat a la que s’hauria d’haver assolit el control vesical nocturn voluntari (les nenes als cinc anys i els nens als sis anys). 

Cada nen madura i desenvolupa el control de la bufeta al seu propi ritme i pocs nens i nenes aconsegueixen controlar la micció nocturna o durant la son, abans dels tres anys d'edat. La majoria dels infants aprenen a fer-ho en algun moment entre els tres i els vuit anys, però altres triguen més. Fins que això no passi, el millor és ser pacient, comprensiu, i donar-li suport en el procés. 

Quins son els mecanismes fisiopatològics de l’enuresi nocturna? 

Sovint la tendència de mullar el llit té un component hereditari; la majoria dels nens i nenes que mullen el llit tenen almenys un progenitor que tenia el mateix problema quan era nen/a. En rares ocasions es tracta d'un símptoma que pugui estar associat a altres malalties; en aquest cas haurien de ser descartades pel seu pediatre.

Els mecanismes que causen l’enuresi nocturna són:

• Poliúria nocturna: el cos del nen produeix massa orina durant la nit.
• Disminució de la capacitat vesical: la bufeta del nen és petita o no s’ha desenvolupat prou com per retenir l'orina durant una nit completa.
• Alteració en el mecanisme del despertar: el nen té el son profund  i no es desperta al senyal de la bufeta plena.
• Maduració tardana del control de la micció: encara no ha après a retenir/buidar l’orina, ja que la comunicació entre el cervell i la bufeta pot trigar en desenvolupar-se.

Quins són els factors que afavoreixen l’enuresi nocturna? 

L'enuresi no és una condició mèdica greu, però pot ser un problema difícil de portar per als nens i la família. Encara que no es coneixen bé tots els factors associats a l’enuresi nocturna, aquests són  alguns que poden afavorir-la:

• Ingesta abundant de líquids en les últimes hores del dia. 
• Restrenyiment. Els intestins plens poden pressionar la bufeta i això pot comportar problemes per retenir i buidar l'orina.
• Malaltia lleu, cansament o canvis o tensions a casa.
• Factors ambientals i sociofamiliars: problemes socioeconòmics, familiars, mort
  d’un familiar, naixement d’un germà, inici o rebuig escolar, abús sexual, hospitalització, etc. 
• Existència d’un problema mèdic subjacent. 

Com podem ajudar al nen/a a superar l'enuresi nocturna?

L’enuresi té solució i es pot tractar. És important que els familiars no esperin que el nen creixi amb l'esperança que el trastorn desaparegui per si sol, i consultin al pediatra/infermera pediàtrica el més aviat possible per saber les causes que el provoquen i iniciar el tractament si cal. 

• No culpeu al nen. 
• Sigueu sensibles als sentiments del vostre fill. Si els adults no poseu molt d’èmfasi a l’enuresi nocturna és probable que el nen tampoc ho faci. Recordeu al vostre fill que hi ha més nens que s’orinen al llit, però freqüentment no ho consulten.
• Protegiu el llit. Una coberta de plàstic sota els llençols protegeix el matalàs de l’olor.
• Deixeu que el vostre fill us ajudi. Demaneu-li que col·labori en el canvi de llençols i cobertes mullades. Això li ensenya responsabilitat.
• Preneu les mesures necessàries abans d’anar a dormir. Feu que el vostre fill vagi al vàter i eviteu que begui grans quantitats de líquid abans d’anar a dormir.
• Mantingueu sempre una actitud positiva. Que el nen anoti en el calendari cada matí si se li ha escapat el pipí. Premieu al nen per les nits seques, i oferiu suport, i no càstig, per les nits humides.
• Sigueu conscients dels hàbits diaris del nen per orinar i defecar durant el dia. Si cal, heu de posar uns horaris, horaris que si els compleixen, es veuran recompensats amb algun premi.

Quan s’ha de consultar al pediatra/infermera pediàtrica? 

Si el nen ja té cinc o sis anys, i encara mulla el llit i/o té escapaments durant el dia (gotes a la roba interior també es considera incontinència), és convenient consultar amb el pediatra/infermera pediàtrica, que valorarà l’existència o no dels següents signes i símptomes:

• Canvis en la quantitat i la freqüència amb què el vostre fill s'orina durant el dia.
• Dolor, ardor o esforç per orinar.
• Fluxe molt petit o estret d'orina o degoteig que és constant o succeeix just després d'orinar.
• Orina tèrbola o de color rosa o taques de sang a la roba interior.
• Mulla el llit durant la nit i/o la roba interior durant el dia.
• Canvis sobtats en la personalitat o l'estat d'ànim.
• Control intestinal deficient.
• Orinar després de l'estrès (episodis de riure, tos, després de córrer o aixecar objectes).
• Certes alteracions en la manera de caminar (problemes per caminar que poden traduir un problema neurològic subjacent).
• Humitat contínua.

Si el vostre fill té algun d'aquests símptomes, seria convenient que el seu pediatra li fes un examen clínic general incloent la  bufeta i els ronyons. Si cal, el seu pediatra/infermera li remetrà a l’especialista que convingui. 

Quines són les ajudes externes per fer front a l’enuresi nocturna?

Alarmes o despertadors: pot ser recomanable una alarma per al tractament de l'enuresi nocturna. Es tracta d’un despertador sensible que detecta la humitat i activa l'alarma perquè el nen pugui despertar-se i fer servir el vàter.  Les alarmes per a l’enuresi tenen èxit d'un 50% a 75% de les vegades. Mai col·loqueu l’alarma pel vostre compte!, deixeu-lo en mans d’un professional.

Medicaments: hi ha medicaments per al tractament de l'enuresi nocturna per a nens majors de sis anys, que afavoreixen la disminució dels episodis d’enuresi. El metge del vostre fill us pot donar més informació sobre aquests medicaments i si són adequats per al vostre fill.

No us desanimeu si aquests tractaments no funcionen. En la majoria dels casos, l'enuresi nocturna disminueix a mesura que el cos del nen madura. El més important es tenir el suport emocional de la família. En arribar a l'adolescència, gairebé tots els nens superen l’enuresi nocturna.

Recordeu, en cas de dubte consulteu amb el pediatre, o amb l'infermera pediàtrica.