La tos ferina, una infecció respiratòria prevenible

Què és la tos ferina?

La tos ferina és una malaltia infecciosa respiratòria produïda per un bacteri, la Bordetella pertussis. La tos ferina pot afectar a qualsevol edat, però la majoria dels casos els veiem en lactants que encara no estan completament vacunats  i en adolescents i adults que ja han perdut l’efecte de la vacuna.

La tos ferina dóna principalment tos, que característicament és en forma d’accessos (“atacs de tos”). El pacient afectat pot estar tossint de forma repetida i ràpida durant varis segons i això provoca que al final li acabi costant respirar. Aquests atacs de tos poden durar vàries setmanes. Després de l’atac de tos, en ocasions hi ha un vòmit o sudoració. Durant l’atac de tos el pacient a vegades fa un soroll característic a l’agafar aire, com un xiulet, que es diu “gall o estridor inspiratori”.

La tos ferina per sí sola no acostuma a produir mucositat nasal significativa ni febre alta. Tanmateix, cal comentar que moltes vegades tenim vàries infeccions respiratòries a la vegada i per això pot ser que el quadre de tos ferina cursi també amb febre i mucositat nasal.

Els nadons petits que tenen tos ferina poden tenir poca tos i en canvi fer pauses respiratòries, apnees, motiu pel qual han de ser hospitalitzats, inclús a vegades a una unitat de cures intensives. Com s’ha comentat, la tos ferina en nadons és especialment greu i a vegades cursa de forma desfavorable, rebent el nom de “tos ferina maligna”.

Transmissió de la tos ferina

Una persona amb tos ferina pot contagiar la malaltia des del començament dels símptomes fins 3 setmanes després. El mecanisme de contagi és aeri, a través de gotes de saliva contaminada que el pacient expulsa sobretot al tossir. 

Les persones amb més risc de contagi són aquelles que estan en contacte estret amb els malalts, com els convivents o els companys de classe. És important saber que una vegada la persona amb tos ferina fa el tractament antibiòtic, deixa de contagiar. La persona contagiada pot trigar d’1 a 3 setmanes a començar a tenir símptomes.

Quan hem de consultar al pediatre?

Haurem d’anar al pediatre si es presenta algun dels símptomes següents:

• Atacs de tos (tossir de forma repetititva durant diversos segons).

• Falta de respiració després de la tos.

• Tos amb soroll a l’agafar aire (gall o estridor inspiratori).

• Vòmits després de l’atac de tos.

• Tos i antecedent de contacte estret recent amb una persona diagnosticada de tos ferina.

En el cas de nadons, és especialment important la consulta ràpida al pediatre davant l’aparició d’aquests símptomes.

El diagnòstic de tos ferina es fa mitjançant una PCR o cultiu d’una mostra de moc.

La tos ferina és una malaltia de declaració obligatòria. Els metges l’han de notificar al Servei de Vigilància Epidemiològica, que decidirà les recomanacions corresponents en matèria de prevenció i control en l’àmbit comunitari.

Com es pot prevenir la tos ferina?

La principal eina de prevenció és la vacunació. 

Des del mes de juliol de 2016, el calendari de vacunació vigent és vacunar de la tos ferina a les edats de 2,4 i 11 mesos. La vacuna de la tos ferina està inclosa en la vacuna hexavalent. Aquesta vacuna protegeix apart de la tos ferina front a Hepatitis B, Tètanus, Difteria, poliomelitis i Haemophilus influenzae B. 

Als 6 anys és dóna una altra dosi de reforç. A aquesta edat la vacuna de la tos ferina s’administra combinada amb la de la Diftèria i Tètanus. 

Abans de juliol del 2016, la vacuna de la tos ferina s’aplicava als 2,4,6 i 18 mesos i un reforç als 4-6 anys.

La vacuna, tot i ser molt eficaç, no ho és al 100%. Tanmateix, si una persona vacunada enmalalteix, els símptomes són molt menys greus. La vacuna de la tos ferina té una protecció limitada en el temps i a mesura que passen els anys, es va perdent immunitat. Aquesta és la raó per la qual molts brots s’inicien en adolescents o adults, que fa anys que van rebre la última dosi de la vacuna i per tant ja no estan tan protegits.

Com hem comentat, el principal problema de la tos ferina és quan afecta a nounats i lactants petits que encara no s’han vacunat. Per evitar això, des de fa anys   es vacuna a totes les embarassades al final de l’embaràs (entre la setmana 27 i 36 de gestació), d’aquesta manera al vacunar-se transmeten els anticossos a través de la placenta al fetus i així quan neixen els nadons tenen protecció front a la malaltia. Aquesta mesura ha permès disminuir moltíssim la incidència de la tos ferina en nadons.

S’ha de vacunar a cada embaràs, independentment de quan s’hagi rebut la última dosi de vacuna i de si s’ha vacunat en un embaràs anterior.

Quin tractament cal seguir?

Un cop es sospita tos ferina (fins i tot abans de tenir el resultat definitiu de la PCR) el pediatre prescriu un tractament antibiòtic, habitualment azitromicina, un antibiòtic que s’administra un cop al dia durant 3 o 5 dies. Com més aviat s’inicia el tractament antibiòtic, menys dura la malaltia i abans deixa de tenir risc de contagiar altres persones. 

És habitual que davant d’un cas confirmat de tos ferina, el pediatre recomani que els convivents facin també tractament preventiu amb azitromicina, sobretot si fa anys que es van vacunar o són persones de risc.

Una persona malalta no pot anar a la feina o l’escola fins a 5 dies després d’haver iniciat el tractament amb l’antibiòtic adequat. Si un malalt no pren l’antibiòtic, no podrà tornar a la feina escola fins a 21 dies després d’haver iniciat els atacs de tos.