Beneficis del contacte amb la naturalesa en la infància

Definició de contacte amb la naturalesa

Les formes de connexió amb la resta de la natura són diverses, i poden tenir lloc tant en l’entorn urbà o construït com en el món natural. A la ciutat o en els pobles. Abasta també variacions en una dimensió espacial i temporal. Es refereix al contacte amb els animals, les plantes i immersions en entorns naturals (paisatge de l’alba o la visió d’una illa o muntanyes...). No hi ha una única definició i varia amb els tipus d’estudis realitzats i les experiències de les persones.

A continuació es llisten alguns exemples d’experiències de contacte amb la natura:

1. Jugar en un carrer de vianants amb arbres.

2. Passejar o jugar en un parc urbà.

3. Activitats per la platja o al costat del mar.

4. Activitats en espais naturals com muntanyes, boscos, platges...

5. Activitats de jardineria, activitats marines, campaments d’estiu, excursions a entorns naturals.

6. Jugar o passejar amb els animals.

7. Senderisme i activitats esportives en espais naturals.

8. Plantar plantes en testos.

9. Vistes a través de la finestra d’entorns o paisatges naturals.

Magnitud, freqüència, durada i període de l’exposició

Mesurar l’exposició (dosi) ens permetrà explorar una relació causal entre el contacte amb la natura i l’efecte observat. I en l’etapa infantil i juvenil el període d’exposició també sembla important.

De la mateixa manera que hi ha uns períodes crítics al llarg del desenvolupament fetal i infantil i juvenil on l’exposició a tòxics mediambientals genera determinats efectes deleteris en la salut, hi ha uns períodes del desenvolupament durant els quals el contacte i respecte amb la natura omple necessitats importants per a un adequat desenvolupament i completa maduració.

Nens i nenes haurien de passar almenys una o dues hores diàries en l’entorn verd o blau natural o urbà més proper per satisfer les necessitats de salut òptimes.

Beneficis del contacte amb la natura

Les evidències científiques són cada vegada més nombroses i diverses, i inclouen experiències de contacte amb els animals, les plantes i immersions en la naturalesa. La majoria dels estudis que analitzen l’impacte del contacte amb la natura a la salut infantil i juvenil es refereixen més a viatges estructurats o programats de
campaments d’estiu, que al concepte general del contacte amb la natura. Tot i les limitacions metodològiques, nombroses investigacions suggereixen beneficis en la salut associats al contacte amb la natura:

• Disminueix la mortalitat global.

• Augmenta la felicitat i sensació de benestar.

• Augmenta la sociabilitat.

• Redueix les conductes agressives, la hiperactivitat i millora l’atenció.

• Redueix l’ansietat i depressió.

• Redueix l’estrès i marcadors d’inflamació.

• Millora el son.

• Millora el neurodesenvolupament motor (coordinació / equilibri) i cognitiu.

• Millora el rendiment escolar.

• Disminueix el consum d’alcohol i altres drogues.

• Millora els resultats reproductius i el pes del nounat.

• Disminueix l’obesitat.

• Disminueix el risc de diabetis.

• Millora les habilitats motores, socials i de connectivitat en els infants amb trastorns del neurodesenvolupament: trastorns de l’espectre alcohòlic fetal (TEAF), TEA, etc.

• Millora la qualitat de vida relacionada amb la salut en els supervivents de càncer infantil i juvenil.

• Disminueix el risc i augmenta la supervivència global d’alguns tipus de càncer.

• Millora el sistema immune (augmenta l’activitat de les cèl·lules NK12, expressió de proteïnes anticàncer i immunoglobulina A en mucoses).

• Millora l’agudesa visual.

• Incrementa la funció pulmonar i millora l’asma.

• Disminueix el risc cardiovascular (disminueix la tensió arterial, obesitat, augmenta l’activitat física, risc de fallida cardíaca...).

• Augmenta els nivells de vitamina D.

• Millora el control del dolor agut i crònic.

• Recuperació quirúrgica més ràpida.

• Redueix les visites al metge i el consum de fàrmacs.

La manca de contacte amb la natura impulsa el sedentarisme i és tan antinatural que actua com un factor clau en l’increment de l’obesitat, malalties respiratòries i cardiovasculars, trastorns de la conducta, comportament, atenció, empitjorament de les malalties cròniques, disminueix els nivells de vitamina D, pèrdua d’audició i agudesa visual, major exposició a carcinògens i increment de l’estrès.