La influència de l’entorn en l’asma infantil

Les societats estan en constant evolució. Però no tots els canvis d’hàbits que integrem en el nostre dia a dia ens són gratuïts. Alguns dels canvis que s’han produït en la nostra manera de viure són la causa principal que ha propiciat l’augment de patologies en la població infantil com l’obesitat, la diabetis o l’asma. 

Cada cop som més conscients que l’entorn i la forma com ens hi relacionem influeix en la salut, i tots els experts coincideixen en que aquesta és l’explicació de l’augment experimentat els darrers anys per l’asma. Una patologia que es desencadena precisament quan determinats aspectes ambientals actuen sobre els nostres gens.

És alarmant constatar que el nombre d’afectats per asma s’ha quadruplicat en només dues dècades, un període de temps tan curt que, des del punt de vista científic, fa inviable qualsevol altra justificació més enllà de la influència que el medi ambient exerceix en els gens.

Els nens, per les seves pròpies especificitats, són precisament els que en surten més malparats: un de cada deu pateix asma, una proporció superior a la que es dóna entre la població adulta, cosa que la converteix en la malaltia crònica més freqüent en la infància. 

La contaminació i el tabac, principals enemics de la salut respiratòria infantil

L’exposició al fum del tabac, fins i tot durant l’embaràs, i la pol·lució atmosfèrica, són les principals agressions amb les que han de conviure els infants. A més de l’asma, els nens pateixen múltiples problemes respiratoris i, com va assenyalar el coordinador del Grupo de Vías Respiratorias de l’AEPap, el Dr. Manuel Praena, els menors de tres anys tenen una prevalença de símptomes respiratoris semblants a l’asma o fins i tot superior, ja que fins a un 30% dels nens d’aquesta edat presenta tos i sibilacions, acompanyades o no de dificultat respiratòria.

L’evidència existent entre contaminació de l’aire i les morts respiratòries en el període post neonatal és, en opinió de Cristina Martínez, suficient per inferir una relació causal. Així, tampoc no hi ha dubtes, tal i com va explicar de forma detallada el Dr. Praena, de la relació entre els nivells de contaminació i el baix pes en néixer.

Però els adults també som, en part, responsables de l’aire que respiren els nostres fills. De fet, un 46% de la contaminació que reben prové de les seves llars, i un 32%, de l’escola, cosa que no ha d’estranyar-nos si pensem que els nens passen un 80% del seu temps sota sostre. 

La presidenta de la FAME va destacar que, si bé un 55% de les embarassades deixa de fumar, només un 27% ho fa de forma definitiva. A aquest percentatge, caldria afegir-hi que el 53% de les parelles també fuma. I tot això a pesar que està fefaentment demostrat que les conseqüències negatives del fum del tabac en la gestació poden arribar a la segona generació.

La pobresa també és un factor de risc per la combinació d’elements que afavoreixen l’aparició de l’asma, com habitatges de pitjor qualitat situats en vies de trànsit intens, pitjor qualitat d’aliments i carència de coneixements sobre hàbits saludables, tots ells factors que poden augmentar la possibilitat de desenvolupar asma. A més a més, les famílies desafavorides tenen menys oportunitats de sortir de les ciutats.

La salut respiratòria infantil: una responsabilitat de tots

La salut és una responsabilitat individual i social. Això ens porta a plantejar un canvi d’hàbits en les famílies, però també a exigir als representats públics que protegeixin la salut infantil perquè, en realitat, només la suma de totes aquestes accions permetrà que els nostres nens i nenes creixin sans. 

La contaminació de les ciutats, que no deixa de ser el resultat d’una conducta social, ja que un 80% es deu al trànsit rodat, conforma un entorn nociu que modula i influeix en la salut dels nens i nenes, no només en el present sinó que els seus efectes perduren al llarg de la vida.

Davant d’aquesta situació d’empitjorament progressiu de la salut respiratòria infantil, caldria plantejar-se en quines condicions milloraria. 

Està demostrada de forma empírica la relació existent entre la disminució de la contaminació i la millora de la salut respiratòria, com es va posar de manifest en un estudi del CREAL a la ciutat de Barcelona.  Així mateix s’ha realitzat una investigació amb grups d’individus d‘una mateixa població a Califòrnia, que acaba de ser publicada al The New England Journal of Medicine. L’estudi, que abraça de 1995 a 2010, mostra l’evolució inversa entre la reducció de la contaminació ambiental en tres cohorts de cinc ciutats i l’augment de la funció pulmonar dels participants.

En conseqüència, les divergències de criteri existents entre Europa i Estats Units a l’hora d’assenyalar quins són els límits nocius en la contaminació, tal i com va assenyalar Martínez, no haurien de fer-nos oblidar que la contaminació és perjudicial per a la salut de tots i, molt especialment, per a la salut dels nens i nenes.