Estratègies d’adequació i suport a l’aula per a alumnes amb discapacitat intel·lectual lleu o funcionament intel·lectual límit

Avui dia, atendre la diversitat a les aules és un repte per a tothom. Les darreres polítiques d'educació són favorables i compromeses amb la qualitat i l'equitat de l'educació per a tots els infants en el marc d'un sistema educatiu inclusiu. En el cas de les persones amb discapacitat intel·lectual (DI) lleu o amb funcionament intel·lectual límit (FIL) solen necesitar, de manera generalitzada, adaptacions escolars metodològiques i també de continguts, que els ajudin a poder assolir un nivell d'aprenentatges bàsics i que els permetin desenvolupar-se el millor possible en la seva vida diària.
 

Cal tenir en compte que, generalment, en aquestes persones hi ha un desfasament entre la seva edat cronològica i les seves capacitats (cognitives, socials, afectives…).
 

A partir de l'adolescència es fa més evident la diferència de capacitats i interessos amb persones de la mateixa edat. També hi sol haver una manca d'iniciativa i limitada capacitat per resoldre situacions quotidianes que requereixen aplicar la lògica o el raonament. A més de poca flexibilitat cognitiva que els impedeix adaptar-se amb èxit a situacions noves, dificultat en la presa de decisions i en la resolució de conflictes i en la psicomotricitat (principalment en psicomotricitat fina).

Com és el procés d’aprenentatge de les persones amb DI lleu o FIL?

Atès que el procés d'aprenentatge és lent, necessiten més suport i més temps que els seus grups de referència, ja que el nivell d'aprenentatge assolit està marcat pel seu propi quocient intel·lectual (QI).
 

Això els pot comportar tenir dificultats en la comprensió de dimensions abstractes per organitzar-se i ubicar-se, en el desenvolupament del llenguatge (per exemple: vocabulari específic, frases o textos complexos, identificació de la informació rellevant, etc.), en la gestió dels diners (devolució del canvi i valor dels diners), en l'organització, i en la gestió i planificació de l'espai-temps.
 

Tot i això, poden tenir un bon nivell de memòria episòdica (fets personals) i semàntica (aprenentatges memorístics). Per això, a través de la repetició, poden adquirir aprenentatges mecànics, però tenen més dificultats en aprenentatges abstractes i també necessiten mecanitzar, repetir l'operació i aprendre-la seguint un model previ.
 

Relacions socials i reptes per a la inclusió

Pel que fa a la socialització, cal tenir en compte que l'escola inclusiva implica que les persones amb DI lleu o FIL assisteixin a centres d'escolarització ordinària. Per aquest motiu, és important tenir en compte que les limitacions que podem observar en els aprenentatges es poden donar també en la resta d'àrees.

La manca de comprensió de les subtileses del context social (per exemple: ironies, sentit figurat, interpretació del llenguatge no verbal…), les dificultats en les relacions afectives (relacionar-se amb les altres persones, fer amics i conservar-los), l'assumpció d'algunes responsabilitats considerades pròpies de la seva edat (hàbits personals d'higiene, autonomia i organització), la manca d'iniciativa i improvisació, fora dels seus hàbits i la dificultat en l'organització del lleure, poden condicionar de manera important les relacions socials.

Totes aquestes dificultats els poden ocasionar vulnerabilitat emocional, baixa autoestima, baixa tolerància al fracàs i a la frustració, més probabilitat de presentar quadres d'ansietat i/o depressió, pors i inseguretat, etc.
 

Quines mesures es poden implementar als centres escolars?

A més de les mesures universals que s'implementin a l'aula, l'escola, amb l'assessorament de l'equip d'assessorament i d'orientació psicopedagògica (EAP), ha de valorar la conveniència que el nen gaudeixi d'algun tipus de suport addicional o intensiu. 
 

L'equip docent acorda les mesures d'atenció educativa, en funció del nivell de funcionament i aprenentatge de l'alumne, i n'efectua el seguiment (tutor, mestre d'educació especial, comissió d'atenció a la diversitat...) de la seva evolució.

En l'àmbit acadèmic

• La metodologia de treball s'ha d'adequar al ritme de treball i l'estil d'aprenentatge. Val més disminuir les exigències de rapidesa i quantitat de treball i optar per un aprenentatge més lent però segur.
• Ubicació física adequada a l'aula segons les necessitats de l'alumnat per reforçar l'atenció i la concentració.
• Establir prioritats: plantejar quins continguts, aprenentatges o activitats són necessaris.
• Adaptar el currículum prioritzant ensenyaments més pràctics i funcionals: ensenyament per objectius, no seguint un temari preestablert.
• Regular i marcar els temps de la tasca: inici, manteniment i finalització.
• Fraccionar les tasques i permetre descansos.
• Explicar com fer les coses i els passos que cal seguir.
• Repetir les instruccions diverses vegades. Per dificultats en la memòria de treball es poden oblidar fàcilment del que han de fer.
• Introduir els continguts del tema amb paraules clau o resums breus.
• Acompanyar l’aprenentatge amb enunciats clars, suports visuals i experiències directes. Donar pautes concretes.
• Concretar els continguts amb esquemes i enunciats clars. Estructures sintàctiques simples i vocabulari concret, sempre que sigui possible.
• No exposar els nens/es amb FIL/DIL sota pressió de temps, evitar qualsevol situació que pugui posar-lo en evidència davant de la classe.
• Finalitzar la sessió amb dues o tres idees clau.
• Reforç positiu. Utilitzar el reforç social, elogiant tot el possible, però amb sinceritat.
• Exàmens/controls:
  o    Valorar la seva pròpia evolució.
  o    Supervisió constant.
  o    Canvi en el format dels exàmens.
• Bona coordinació entre els responsables de l'educació i la resta d'àmbits en què es desenvolupi l'alumnat, cosa que farà que es generi una intervenció adequada, repercutint en efectes positius per al procés de desenvolupament.
• Acció tutorial.
• Tenir molta cura de les reaccions o actituds dels altres alumnes.
• Tenir cura de la seva autoestima.

En l'àrea social

• Triar els grups de treball i/o joc dirigit, de manera que eviti que aquestes persones puguin sentir-se excloses.
• Proporcionar estratègies i models que els ajudin a tenir recursos alhora de poder entaular una conversa o iniciar una relació.
• Destacar els seus punts forts perquè se sentin reforçats positivament i també ajudar-los perquè els altres els coneguin millor.
• En cas d'observar aïllament, és important que els adults ajudin a estructurar algunes activitats dins i fora de l'aula que evitin la manca d'integració en el grup.
   

Si vols saber més sobre l'aprenentatge i els trastorns del neurodesenvolupament, pots llegir el 14è Informe FAROS. 

Imatge de portada d'AdobeStock