Adequacions escolars per a alumnes amb discalcúlia

Les persones amb discalcúlia necessiten unes ajudes addicionals per comprendre i executar les matemàtiques. Com que es tracta de nens/es amb capacitat intel·lectual normal, les adequacions han de ser, en un primer moment, metodològiques i no de continguts.
 

L'objectiu de les adaptacions no és facilitar-ne el contingut o simplificar-lo, sinó que busquen l'equitat en l'aprenentatge de les matemàtiques respecte a la resta de companys. És important normalitzar les diferències individuals dins l’entorn escolar.
 

Aquestes ajudes seran escollides segons l'edat, el nivell escolar i el tipus de dificultat. A més, cal tenir en compte si hi ha altres dificultats associades a la discalcúlia (per exemple, dèficit d'atenció, dificultats en àrees lingüístiques o funcions visoespacials).
 

En primer lloc, es recomana identificar, dins de les matemàtiques, quines són les àrees on el nen presenta dificultat (resolució de problemes, comprensió de conceptes numèrics abstractes, procediment en les operacions, poques estratègies), així com fer una valoració neuropsicològica completa que ens permeti objectivar aquestes dificultats.

Les persones amb discalcúlia necessiten ajudes addicionals per comprendre i executar les matemàtiques. Font de la imatge: AdobeStock

Quines dificultats tenen les persones amb discalcúlia?

Els nens/es amb discalcúlia presenten dificultats en les habilitats innates de subitització i en el sistema d'aproximació, en el recompte, en l'assimilació de la recta numèrica mental, comprendre el valor posicional, l'automatització dels fets numèrics, dificultat en les operacions aritmètiques i en la resolució de problemes.
 

En general, necessiten una atenció individualitzada perquè:

• La seva manera de processar la informació numèrica és diferent de la resta de nens.
• Les matemàtiques requereixen un aprenentatge jeràrquic, per la qual cosa un nou aprenentatge suposa haver-ne assumit un altre de previ.

Cal pensar estratègies vàlides per a cada nen/a. No serveix fer servir les mateixes estratègies per a tothom, per això, l’escola ha d'atendre aquestes necessitats i oferir recursos. 
 

De les recomanacions que us presentem a continuació, algunes es faran molt millor en petit grup o individualment, i altres es poden aplicar amb el grup classe.
 

L'escola ha d'atendre les necessitats dels nens/es amb discalcúlia i oferir recursos i estratègies adequades. Font de la imatge:  AdobeStock.

Entendre els conceptes bàsics

Algunes recomanacions per què els nens i nenes amb discalcúlia aprenguin i entenguin els conceptes bàsics de les matemàtiques són:

• Afavorir l'aprenentatge concret i anar de manera progressiva a allò abstracte. El que és concret és allò que puc tocar, manipular (regletes, blocs del sistema de base deu, daus, cubs etc), mentre que allò abstracte és l'últim esglaó: l'operació matemàtica. Evitar la mecanització de procediments i potenciar-ne la comprensió. S'han descrit millors resultats quan s'incideix en la comprensió del procediment i no només en l'automatització de la mecànica.
• Començar des de cursos inicials a practicar petites estimacions (comparacions de mida, quantitats, càlcul aproximatiu, etc)
• Repetir i reforçar conceptes bàsics: no donar mai per fet que el tema està après per sempre.
• Evitar utilitzar el cronòmetre. No cal que siguin ràpids, sinó que integrin la comprensió de l'estratègia perquè puguin aplicar-la en qualsevol exercici.
• Automatitzar fets numèrics (6+6, 4+4) i relacions numèriques (1+4=5; 3+2=5). Sempre a partir de material concret.
• Integrar el sentit dels nombres en la vida diària: Al gronxador, vols que t'empenyi més o menys fort?, més que abans o menys? Quants nens hi ha a la cua per beure aigua? Quan et tocarà a tu? Això permetrà generalitzar el que ha après a l'aula en el dia a dia, donant més sentit als seus aprenentatges.

Una de les recomanacions per ajudar els nens i nenes amb discalcúlia és integrar el sentit dels nombres en la vida diària. Font de la imatge: AdobeStock.

Ús d’eines complementàries i estratègies bàsiques

Com a docents, podeu implementar algunes eines i estratègies que faran que els alumnes amb discalcúlia puguin assolir amb més facilitat coneixements matemàtics:

• A partir del segon cicle de primària, permeteu l'ús de calculadora o les taules de multiplicar a mà.
• És important descarregar la memòria de treball per a altres coses, per això és bo permetre que l'estudiant escrigui el que necessita: números que s'emporta, reduïts, pintar els signes de diferent color segons el tipus d'operació (de vegades, per distracció, sumen en comptes de restar). S'aconsella tenir fulls a mà per fer les operacions, dibuixos esquemàtics, apunts, etc.
• Permetre l’ús de dits com a estratègia per sumar.
• Fer ús de fulls amb quadrícules grans per resoldre operacions i per facilitar la ubicació espacial dels nombres.
• Aprendre i automatitzar patrons de punts com a estratègia per al càlcul.
• Utilitzar autoinstruccions per, un cop compresos, automatitzar els processos a partir de la repetició.
• Donar ajuda extra en activitats de geometria. Algunes persones amb discalcúlia presenten grans dificultats en aquesta àrea, tant per entendre conceptes espacials com per manipular l’espai.
• Elaborar un diccionari matemàtic on incloure els conceptes bàsics que es van adquirint (concepte de parell/impar, quines són les unitats-desenes-centenes, els passos per fer una suma…) de manera que tingui tots els conceptes centralitzats en una mateixa llibreta.
• Explicar el concepte de la suma, resta, multiplicació i divisió amb material concret (material manipulatiu: boletes, daus, fitxes, imatges…). Explicitar la utilitat de cada operació:
  • Sumar es relaciona amb augmentar, trobar, adquirir, comprar, rebre, guanyar, etc.
  • Restar es relaciona amb treure, perdre, regalar, oblidar, treure, etc.
  • Multiplicar es relaciona amb sumar moltes vegades el mateix número, i es relaciona amb doble, triple, etc.
  • Dividir es relaciona amb repartir o fer grups, i es relaciona amb el càlcul de meitats, terços, quarts, etc.

Per resoldre problemes

• Explicitar que hi ha paraules clau que ens tradueixen quina operació s'ha de realitzar: perdre significa restar, guanyar significa sumar, repartir significa dividir, etc.
• Elaborar una autoinstrucció sobre els passos que cal seguir per resoldre un problema.
• Ensenyar a traduir el llenguatge de l'enunciat en un dibuix esquemàtic i aquest en llenguatge matemàtic.
• Fomentar la doble lectura de l'enunciat, així com la verificació del resultat final.
• Abordar els problemes com una lectura: ensenyar a subratllar les dades, ressaltar els números, cercar les paraules clau, fer un esquema, etc.

Permetre l'ús dels dits per sumar és una de les estratègies que millor poden funcionar en l'aprenentatge de les matemàtiques. Font de la imatge: AdobeStock. 

Altres recomanacions generals

• Reduir la quantitat d’exercicis o donar-los de manera fraccionada i amb intervals (per l’esforç mental que poden representar).
• Permetre temps extra als exercicis matemàtics, moltes vegades poden aconseguir un bon resultat, però són més lents.
• No penalitzar exercicis per errors atencionals: oblidar un nombre "portat" o prestat, escriure un número incorrectament per badar: 209 per 2009, etc. ressaltar la importància d'entendre el procediment de l'operació.
• Graduar la dificultat i presentar situacions variades.
• Implicar activament els alumnes amb discalcúlia, animar-los a intervenir i eliminar o disminuir les possibles pors i ansietats respecte l'assignatura.

Per acabar, recordem la necessitat de reforçar positivament cada èxit realitzat per part de l'alumne/a, així com també entendre que els seus errors no es deuen a la manca d'esforç sinó a l'existència d'un trastorn persistent. 

Podeu saber més sobre discalcúlia i altres trastorns de l'aprenentatge si accediu al 14è Informe FAROS L'aprenentatge i els trastorns del neurodesenvolupament. Claus per evitar el fracàs escolar.