Quan a classe ens trobem amb un infant amb un trastorn del desenvolupament del llenguatge (TDL)és convenient que es dugui a terme una sèrie d'adaptacions, bé en la disposició de l'aula, en la manera com impartim la classe o en els materials que utilitzem.
A nivell general, oferim algunes adaptacions a tenir en compte en l'àmbit escolar. Cada cas és únic, i és important conèixer el perfil cognitiu, les comorbiditats i les particularitats individuals del nen o la nena per poder fer el conjunt d'adaptacions necessàries.
Pautes generals per alumnes amb TDL
En el TDL, el problema principal o “primari” està en el llenguatge oral, però la majoria de nens/es poden presentar problemes en altres àrees: social, emocional i aprenentatges escolars.
Les dificultats en el llenguatge es faran evidents en l'entorn escolar i dificultaran el rendiment acadèmic. A causa de la càrrega verbal del nostre sistema educatiu, als nens i nenes diagnosticats de TDL els resultarà difícil seguir les classes, comprendre instruccions, fer explicacions orals, etc.
El TDL es fa evident en l'entorn escolar i pot dificultar el rendiment acadèmic. Font de la imatge: AdobeStock.
Per a que pugui processar tot el missatge correctament, és recomanable:
Utilitzar frases curtes i que no siguin ambigües. Evitar explicacions llargues.
No donar més d'una ordre a la vegada.
Parlar a poc a poc sense alterar-ne el ritme ni l'entonació.
Repetir el discurs per assegurar que hi ha hagut comprensió. Asseure'l a prop del professor/a, de manera que hi hagi menys interferència a l'hora de transmetre la informació.
Donar-li temps per organitzar el discurs i fomentar que ho faci. Necessiten més temps per elaborar la idea i expressar-la pel que participen menys en les activitats de classe.
Donar espai per a preguntes ja que necessiten més temps per comprendre.
Assegurar-nos de manera individual que hagin comprès els conceptes importants. No n'hi ha prou en preguntar si ho ha entès, perquè pot respondre que sí, encara que no ho hagi fet. Podem demanar-li que ens digui què ha de fer, preguntar-li sobre el que hem explicat, que ens indiqui què ha de respondre a les preguntes, etc. Evitar fer-ho davant de tota la classe.
Evitar corregir tots els errors quan parla. Deixeu-li que s'expressi i que utilitzi el llenguatge per comunicar-se.
Evitar situacions on es pugui frustrar a l'hora de comunicar-se. És important controlar que les seves exposicions en públic siguin positives. Evitar situacions en què desconegui el tema o li resulti massa difícil.
Donar suport a les explicacions amb imatges, esquemes, gràfics, vídeos (YouTube), etc.
En activitats en grup (converses a l'aula, treballs en grup) hem de tenir en compte:
Afavorir la seva participació espontània (preguntes d'alternatives forçades, preguntes sobre imatges les quals li puguin ser d'ajuda, etc.).
Repetir allò que els companys diuen per facilitar-li l'escolta activa i ajudar-lo a parar atenció i afavorir-ne la comprensió.
Atribuir papers específics a cada nen/a del grup, establint una forma de treball cooperatiu. Així tindrà clara la seva funció i serà més fàcil que sàpiga què fer en cada moment.
En les activitats en grup hem de promoure la participació espontània dels nens i nens amb TDL. Font de la imatge: Magnific
Si tenen dificultats per adquirir vocabulari, podem:
Avançar el vocabulari abans de començar un nou tema, acompanyat d'imatges quan sigui possible.
No abusar de paraules tècniques i difícils de recordar.
Donar els apunts per avançat (idees importants, mapes conceptuals) perquè puguin fer una comprensió prèvia amb frases senzilles i adequades al seu nivell de desenvolupament lingüístic. Fer ús d'imatges que acompanyin el text.
Presentar la informació en blocs ben marcats amb una estructura clara.
Al final de la classe cal destacar la informació rellevant de la que no ho és.
Utilitzar esquemes amb imatges o material manipulatiu (sobretot a l'assignatura de matemàtiques).
Pistes visuals que ajudin a aprendre la rutina del dia a dia, especialment en els nens/es més petits.
Evitar fer-los fer exposicions orals si el nen/a no vol o no ha pogut preparar-ho abans
Tenir en compte que aquestes dificultats no només afecten les assignatures de llengües i l'aprenentatge de la lectura, sinó que poden repercutir en altres àrees curriculars. Tots els professors han d'estar informats de les dificultats i de les pautes que cal seguir.
Lectoescriptura
Les dificultats en el llenguatge repercuteixen en la lectoescriptura. Hem de tenir en compte que aquests nens tenen dificultats molt variables en la lectura, que poden abastar des de dificultats en la comprensió lectora amb una velocitat alentida fins al diagnòstic comòrbid de dislèxia.
Adaptar el contingut del text escrit:
Simplificant vocabulari i estructura sintàctica.
Format visual.
Evitar preguntes inferencials.
En funció de la velocitat lectora, fraccionar els textos.
Tenir en compte que l'aprenentatge de llengua estrangera costa molt als infants amb dificultats en el llenguatge.
Intentar no penalitzar totes les faltes d'ortografia. Pactar quines faltes seran penalitzades.
Adequar el volum de deures: activitats imprescindibles per garantir l'aprenentatge, evitant activitats repetides i/o complementàries.
Donar suport a la comprensió dels enunciats i assegurar-nos que els entén: envolta, assenyala, uneix, marca, empra una imatge acompanyada amb el resum del text…etc. És convenient assenyalar la paraula clau per a la comprensió. Posar un exemple de resolució de la tasca facilita la comprensió de l'enunciat.
Simplificar els enunciats dels problemes eliminant informació innecessària, emprant vocabulari conegut i frases simples, utilitzant una pregunta per a una resposta, etc.
És important donar-li més temps per completar les activitats si ho necessita.
Els infants amb TDL tenen dificultats molt variables en la lectura. Font de la imatge: Magnific
Dificultats atencionals
És habitual que el nivell d'atenció baixi i es cansin fàcilment a causa de l'enorme esforç que comporta comprendre les explicacions.
Supervisió directa i constant.
Fraccionar les tasques.
Variar el material i la metodologia de les tasques per a que no es cansi i per captar-ne l'interès.
No fer-li copiar els enunciats de les tasques.
És habitual que els nens i nenes amb TDL baixin el seu nivell d'atenció i es cansin més fàcilment. Font de la imatge: AdobeStock.
Examens
A l'hora de plantejar els examens o avaluacions, és poden implementar les següents iniciatives:
Avaluació contínua. Evitar que la nota d'un examen tingui tot el pes en la nota final.
Intentar que els exàmens estiguin espaiats en el temps i evitar que en coincideixin dos el mateix dia.
Adaptar l'estructura al format que sigui més fàcil: completar esquemes, mapes, preguntes de veritable o fals, destacar paraules clau, suport amb gràfics o imatges, evitar frases massa complexes, vocabulari simple, fer preguntes concises, no abstractes… És important que els exàmens tinguin el mateix format que s'utilitza en la feina diària.
Assegurar-se que entén els enunciats. Opció de llegir els enunciats amb el nen/a. Possibilitat de poder ampliar algunes respostes a nivell oral i amb el professor tot sol.
Simplificar les instruccions, deixar emprar la calculadora als exàmens de matemàtiques, permetre utilitzar una guia dels diferents passos que ha de seguir (autoinstruccions), destacar les paraules clau dels enunciats.
No penalitzar totes les faltes d'ortografia.
Evitar exàmens llargs i, a més, donar més temps. Els nens/es amb TDL necessiten més temps per processar la informació.
Una de les mesures a l'hora de plantejar els examens és adaptar l'estructura a un format que sigui més fàcil. Font de la imatge: AdobeStock.
Autoestima
Tenir en compte que els alumnes amb dificultats de llenguatge poden sentir-se insegurs a l'aula repercutint negativament en l'autoconcepte i l'autoestima.
Conèixer el nen/a i potenciar-ne els punts forts. El nen/a ha de creure's capaç d'adquirir els aprenentatges. Les valoracions de les persones properes (família, professors) influeixen en la manera com es percep.
Evitar situacions que el puguin ridiculitzar.
Reforç positiu. Ajudarà a millorar la seva autoestima i a la manera de fer front a les seves dificultats.
Una de les eines per fomentar l'autoestima dels infants amb TDL és potenciar els seus punts forts. Font de la imatge: Magnific.
Relacions socials
En l'adolescència, els nois/es amb TDL mostren una millora a nivell fonètic i fonològic, però continuen tenint dificultats amb el llenguatge. Persisteixen les dificultats per a la comprensió inferencial del llenguatge, els dobles sentits, les metàfores, etc.
A nivell expressiu persisteixen les dificultats per al discurs narratiu i conversacional, amb la conseqüent repercussió en les relacions socials que cada cop estan més basades en el llenguatge, cosa que els interfereix per participar i interaccionar de manera activa dins un context social.
És important que els companys entenguin les dificultats del nen/a amb TDL i el perquè de les possibles adaptacions. Realitzar activitats de sensibilització.
En activitats de grup, no permetre que els nens s'agrupin segons les seves preferències, ja que hi ha un risc segur que el nen/a amb TDL es quedi sol/a o rebi algun comentari negatiu. El docent haurà de formar els grups o parelles de treball amb gent que sigui més sensible a les dificultats del nen/a TDL.
Aquesta informació és de caràcter divulgatiu i no substitueix la tasca dels equips professionals de la salut. Si necessites ajuda, posa't en contacte amb el teu professional de referència.
Especialistes en l'avaluació, diagnòstic i proposta de solucions personalitzades a nens i adolescents amb dificultats cognitives i conductuals que repercuteixen en l'aprenentatge.Coneix-nos
Com més ampli és el vocabulari d'un nen, més capaç és d'expressar sentiments i de compartir experiències. T'expliquem algunes estratègies per aconseguir enriquir el seu repertori de paraules.
La dislèxia és un trastorn del neurodesenvolupament que afecta l'aprenentatge de la lectura. Avui dia encara existeixen molts mites al seu voltant. En aquest article us els expliquem i revisem aquestes creences.
El TDL és un trastorn del neurodesenvolupament que afecta la comprensió i/o l'expressió del llenguatge. Els infants amb TDL segueixen un desenvolupament lingüístic diferent de l'habitual: aprenen més lentament i les dificultats persisteixen amb el temps.
