Skip to main content

Apnea

Niña duermiendo con problemas de apnea

L'apnea és una condició en la qual els bebès tenen pauses involuntàries en la respiració, que poden durar de 15 a 20 segons o més. Pot afectar la seva salut i desenvolupament, i es divideix en apnees centrals i obstructives. Els símptomes varien segons el tipus i la causa, incloent-hi dificultat per a respirar, roncs i somnolència. El diagnòstic implica una avaluació clínica i proves específiques, i el tractament depèn de la causa i la gravetat, incloent-hi medicaments i dispositius per a mantenir les vies respiratòries obertes. El pronòstic és més favorable amb detecció i tractament primerencs i seguiment mèdic regular.

Què és l’apnea?

L'apnea és una afecció en què els nadons fan una pausa en la respiració que dura aproximadament de 15 a 20 segons, tot i que, en alguns casos, pot durar més d'un minut. També hi pot haver una baixada de la freqüència cardíaca i del nivell d' oxigen.

Aquesta pausa de la respiració és involuntària i pot succeir durant la son, l'alimentació o en altres situacions, i pot tenir diverses conseqüències en la salut, desenvolupament i vida diària, depenent del seu tipus i gravetat. Les apnees de la infància són habituals i solen ser benignes, especialment en nadons prematurs.

En aquests casos, el sistema respiratori i el sistema nerviós central del nadó encara no estan completament madurs, cosa que pot provocar pauses en la respiració. No obstant això, en alguns casos, poden ser una alerta d'un problema més greu. Les apnees es poden dividir en centrals i obstructives.

Les apnees centrals es produeixen perquè el cervell no envia els senyals apropiats als músculs responsables de la respiració. Les apnees obstructives ocorren quan hi ha una obstrucció física a les vies respiratòries.

En aquest cas, hi haurà un pas d'aire estret a causa d'amígdales grans, per relaxació de la musculatura, per augment de mucositat en una infecció, o per un vòmit alimentari per reflux. Cada tipus d’apnea té les seves pròpies causes, símptomes, característiques i tractaments.

Quins són els seus símptomes?

Els símptomes de l'apnea varien segons el tipus i la causa, i poden incloure:

  • Pauses involuntàries en la respiració.
  • Dificultat per respirar: respiració ràpida, superficial o irregular.
  • Roncs forts o sorolls per obstrucció de les vies respiratòries.
  • Somnolència -adormiment- durant el dia o fatiga.
  • Dificultat per concentrar-se o per parar atenció.
  • Problemes de comportament o d'aprenentatge.
  • Afectació de l'estat de l'ànim, irritabilitat.
  • Creixement i desenvolupament lents.
  • Problemes d'alimentació.
  • Cianosi: en alguns casos, l' apnea pot causar una coloració blavosa a la pell, llavis o ungles a causa de la falta d'oxigen a la sang.

Si se sospita que l'infant pot tenir apnea, és important consultar al pediatre per realitzar una avaluació adequada i un diagnòstic precís.

Com es diagnostica?

L' enfocament diagnòstic pot ser diferent per a cada tipus d'apnea. De vegades, cal fins i tot ingressar el nadó per observar en què consisteixen els episodis i símptomes que té. Algunes de les proves i procediments de diagnòstic que es poden utilitzar són:

  • Història clínica i examen físic: el pediatre avaluarà la història mèdica del nen (revisió de la història clínica i dels símptomes) i realitzarà un examen físic complet (vies respiratòries, coll, cap i sistema nerviós) per identificar les possibles causes de l'apnea.
  • Oximetria de pols o monitoratge cardiopulmonar: és una prova que mesura els nivells d'oxigen a la sang i la funció respiratòria, a través d'uns sensors (dispositius tecnològics) col·locats a la pell.
  • Polisomnografia o estudi del son: és una exploració que mesura els nivells d'oxigen i diòxid de carboni (C02) en sang, i monitoritza la respiració i el flux nasal. S’acostuma a realitzar durant la son per comprovar si existeix SAHOS (Síndrome d'Apnea-Hipoapnea Obstructiva de la Son).
  • Estudis d'imatge: radiografia de tòrax, tomografia computeritzada o ressonància magnètica per avaluar problemes estructurals o neurològics.
  • Electrocardiograma: mesura l'activitat elèctrica del cor i pot ajudar a identificar problemes cardíacs que podrien estar contribuint a l' apnea.
  • Proves de funció pulmonar: avaluen com funcionen els pulmons i poden identificar problemes respiratoris que podrien afavorir l’aparició de l'apnea.
  • Estudis metabòlics: les proves de sang i orina poden ajudar a identificar trastorns metabòlics que podrien estar-hi relacionats.

L'enfocament concret i les proves a realitzar dependran de la situació clínica individual del nen i de les sospites del metge sobre la causa de l'apnea.

Quin és el seu tractament?

El tractament depèn del tipus d'apnea, la causa que la produeix i la seva gravetat, i pot consistir en:

  • Tractament de les causes ja existents, com infeccions respiratòries, reflux gastroesofàgic o trastorns neurològics.
  • En l'apnea del prematur, en ocasions s'utilitzen medicaments, com la cafeïna, per via endovenosa o oral per estimular la respiració fins que el centre respiratori maduri.
  • Intervencions per mantenir les vies respiratòries obertes, com l'ús de dispositius de pressió positiva contínua en les vies respiratòries en casos d'apnea obstructiva de la son. Aquests dispositius emeten la quantitat justa de pressió d'aire a una màscara per mantenir les vies respiratòries superiors obertes i així prevenir el episodis d’apnea.
  • Medicaments, com els derivats de la cortisona per via nasal o teràpia amb oxigen, per alleujar la inflamació i millorar la funció respiratòria.
  • Monitoratge i seguiment mèdic per avaluar l'efectivitat del tractament i realitzar ajustaments segons sigui necessari.

 Independentment de la causa de l'apnea, hi ha unes recomanacions generals com són:

  • Evitar el tabaquisme passiu, no permetent que es fumi en llocs on hi hagi el nadó o el nen.
  • Canvis en l'estil de vida, com millorar els hàbits de son i mantenir un pes saludable.
  • En menors de 6 mesos, es recomana que dormin a la mateixa habitació que els pares per tal de poder vigilar-lo amb més facilitat.
  • Bressol lliure d'objectes i vestir l’infant amb roba còmoda.
  • Tractaments de suport, com fisioteràpia respiratòria, teràpia de la parla i del llenguatge, i orientació nutricional.
  • En casos greus, cirurgia per corregir problemes en l'estructura de les vies respiratòries, com amigdalectomia (extracció de les amígdales) o adenoidectomia (extracció dels adenoides o vegetacions).

Quines altres coses cal tenir en compte?

En general, el pronòstic de l'apnea en l’edat infantil és més favorable quan s'identifica i es tracta de manera primerenca i adequada. La col·laboració amb els professionals de la salut i un seguiment mèdic regular per un pediatre són fonamentals per garantir el benestar i el desenvolupament òptim de l'infant.

Aquesta informació és de caràcter divulgatiu i no substitueix la tasca dels equips professionals de la salut. Si necessites ajuda, posa't en contacte amb el teu professional de referència.
Publicació:  26/07/2023 Última modificació:  15/11/2023
servicio pediatría
Servei de Pediatria
Veure més
Tractament dels pacients fins als 18 anys amb una mirada integral i en col·laboració amb els especialistes de les diferents àrees o serveis. Coneix-nos
apnea

Continguts relacionats

Principals trastorns de son en els nens i com tractar-los
Article

Principals trastorns de son en els nens i com tractar-los

Els trastorns del son inclouen dificultats per dormir, somnolència excessiva o conductes anormals durant el son. Coneixes els principals trastorns de son en els nens i com tractar-los?