Principals trastorns de son en els nens i com tractar-los
Els trastorns del son es caracteritzen per provocar problemes en relació al fet de dormir i inclouen la dificultat per conciliar el son o romandre adormit, quedar-se adormit en moments inapropiats, tenir massa son o conductes anormals durant el son.
En aquest article explicarem quins són els principals trastorns del son en la infància i quines són les principals recomanacions classificades per edat per poder trobar-hi solució.
De totes maneres cal recordar que aquest article no pretén substituir la visita al vostre pediatra.
Quan parlem de trastorns del son és perquè:
- Els problemes de son del teu fill (alteracions de l’humor, dificultat per a concentrar-se, somnolència durant el dia, cansament físic i mental, estat general de tensió i ansietat) afecten de manera significativa la seva vida diària.
- El problema de son està afectant la relació de pares i fills; la relació de tota la família o les vostres relacions socials i escolars.
El més important és aconseguir reconèixer que existeix un trastorn de son que està afectant al vostre fill per poder començar a resoldre’l el més aviat possible. Per aquest motiu, en cas de dubte cal notificar-ho al pediatra.
Hi ha molts tipus de trastorns de son que poden afectar la infància i l’adolescència, per facilitar tota la informació que hi ha a l’abast els hem dividit en tres categories:
- El nen que li costa adormir-se
- El nen que fa coses rares per la nit
- El nen que s’adorm durant el dia
1. El nen que li costa adormir-se
Insomni
L'insomni es caracteritza per la dificultat per iniciar o mantenir la son, o bé la sensació de no haver dormit bé i que això s’allargui, almenys, durant un mes seguit. El trastorn de l’insomni és un dels problemes més freqüents en els nens i normalment, amb l’ajuda dels professionals sanitaris i del vostre suport es pot tractar i resoldre.
- Insomni conductual: és la incapacitat del nen per conciliar la son si està sol, presentant resistència i ansietat a l’hora d’anar al llit. Es desperta molt sovint.
- Insomni per higiene de la son inadequada: està associat a activitats que es realitzen durant el dia que són les que impedeixen una adient qualitat del son durant la nit (consum de xocolata o cafeïna; intensa activitat física o ús de ordinadors, consoles o telèfons mòbils)
Síndrome de les cames inquietes
Aquest síndrome es caracteritza per la necessitat urgent de moure les cames en situacions de repòs, fet que apareix en molts casos associat a una sensació desagradable.
És un trastorn que té un gran impacte en la qualitat de vida del nen i pot provocar-li insomni i cansament durant el dia. És un trastorn del que encara no se saben les causes encara que sembla que hi ha predisposició familiar.
És primordial oferir a aquests nens suport quan estan a l’escola, ja que molts d’ells empitjoren al matí per l’obligació d’estar asseguts a classe, sense moure’s.
Síndrome del retard de fase
Aquest síndrome és una alteració del ritme del son que comença a manifestar-se, normalment, a partir del 10 anys; es caracteritza per insomni a l’hora d’anar a dormir i per la dificultat per a despertar-se al matí en el moment que toca, el que comporta somnolència durant el dia.
El nen pot manifestar cansament diürn, baix rendiment escolar i/o disminució de l’atenció.
2. El nen que fa "coses rares" per la nit
Síndrome de l’apnea-hipopnea obstructiva del son
Aquest és un trastorn respiratori que es produeix durant el son i es caracteritza per la presència d’episodis repetits d’obstrucció completa o parcial de les vies aèries superiors perquè les parts toves de la gola es col·lapsen i es tanquen durant el període de son.
Algunes alteracions anatòmiques com amígdales grosses o malformació cranial, malalties neurològiques i patir obesitat o reflux gastroesofàgic faciliten aquesta síndrome.
Una ronquera freqüent, problemes per respirar durant la nit, somnolència durant el dia o dficultat per prestar atenció ens podrien fer dubtar d'aquest síndrome. El seu tractament sol comportar una extirpació de les amígdales o adenoides del nen o el fet de dormir amb una màscara per a que respiri comfortablement.
Somnambulisme
El somnambulsime és un trastorn del son molt comú en nens en edat escolar.
Sol ser benigne i es resol amb l’edat sense necessitat de tractament. El nen no respon a estímuls externs i no recorda res.
Terrors nocturns
Els terrors nocturs són un tipus de trastorn del son que sembla un malson encara que molt més espectacular. El nen, mentre està dormint, s’incorpora bruscament al llit cridant i plorant, alterat i agitat. Com en el somnambulisme, el nen no respon a estímuls externs i no recorda res.
Malsons
Els malsons són estats del somni llargs, elaborats, complexos, amb augment progressiu de la sensació de por o d’ansietat. El nen es desperta molt espantat i totalment alerta. Descriu amb tot detall que el somni que ha tingut ha estat molt angoixant i aterridor. De vegades el nen creu que el que ha somniat ha passat realment.
Els pares no poden evitar els malsons però sí ajudar-los a dormir més relaxadament, i en conseqüència això afavoreix la minimització de malsons.
Moviments rítmics relacionats amb la son
Són moviments repetitius que afecten determinades parts del cos com el cap, el tronc, les extremitats o tot el cos, que passen quan el nen s’està quedant adormit. Comencen quan el nen encara no té l’any i desapareixen a mesura que es fa gran.
3. El nen que s’adorm durant el dia
Narcolèpsia
La narcolèpsia és un trastorn molt poc freqüent durant la infància i sol establir-se durant l’adolescència i la joventut. Es caracteritza per la somnolència de dia, la pèrdua de to muscular desencadenada per una emoció, mantenir experiències viscudes com a reals i patir sensació d’immobilitat.
Aquest és un trastorn crònic i requereix tractament amb el que el nen podrà portar una vida pràcticament normal. El paper dels pares en aquesta etapa és especialment important per establir hàbits d’higiene de la son.
Recomanacions generals per tractar d’evitar qualsevol tipus de trastorn de son
A continuació es detallen per grups d'edat dels principals consells a seguir per facilitar un correcte desenvolupament del son en nens. Per consells més generals mira aquest vídeo del Dr. Òscar Sans, coordinador de la Unitat Pediàtrica del Son de l'Hospital Sant Joan de Déu, primera unitat pediàtrica acreditada per la Societat Espanyola del Son.
Menors de 2 mesos
- Molt important que el bebè estigui despert quan mengi, així començarà a associar el menjar amb la vigília.
- Després de cada presa, tingues al bebè despert en braços una estona per eliminar gasos.
- Després de canviar els bolquers, deixa el bebè al bressol despert per a que aprengui a dormir-se sol
- S’hauria de desenvolupar una rutina abans d’anar a dormir: bany – massatge – sopar – cançó de bressol o conte – dormir.
Entre 2 i 5 mesos
- Fes sempre el mateix a l’hora d’anar a dormir.
- No despertis al bebè a la nit per donar-li de menjar.
- A partir dels 3 mesos el bebè hauria de dormir a la seva pròpia habitació.
Entre 5 i 12 mesos
- En aquest període el bebè ja no hauria de menjar a la nit. Si es desperta hauràs de calmar-lo amb carícies i frases carinyoses.
- Li pots donar un objecte transicional: un nino, un peluix.. alguna cosa que li faci companyia.
- Has de seguir amb la rutina d’abans d’anar a dormir i deixar que s’adormi tot sol.
A partir dels 12 mesos
- L’ambient ha de ser tranquil, fosc i la temperatura agradable.
- L’hora d’anar a dormir ha de ser aproximadament la mateixa i la de llevar-se també.
- L’excés de líquids afavoreix que es desperti per la nit.
- L’activitat física intensa s’evitarà 1-2 hores abans d’anar a dormir.
- Evita donar-li xocolata i/o refrescos amb cafeïna.
- No el deixis fer les migdiades massa llargues.
A partir dels 2 anys
- Si el nen protesta o plora durant la nit, reflexiona sobre el què ha passat durant el dia però sobretot no cridis dóna-li seguretat i segueix amb la rutina.
- Evita que vagi a dormir amb gana però no deixis que begui massa líquids que faran que es desperti per fer pipi.
Entre els 2 i 5 anys
- Només han de dormir la migdiada com a complement del son nocturn.
- Ves molt en compte, en aquestes edats, de no potenciar l’angoixa o les pors.
- Evita donar-li begudes i aliments excitants.
- Limita l’activitat física intensa 1 – 2 hores abans d’anar a dormir.
- Mai associis el menjar o la son amb un càstig o una amenaça.
- Si el nen protesta o plora durant la nit, reflexiona sobre el què ha passat durant el dia però sobretot no cridis dóna-li seguretat i segueix amb la rutina.
- No perdis la calma.
Etapa adolescent
- És important tenir informació sobre els canvis en la adolescència: hauràs d’aprendre a reconèixer els signes de manca de son: irritabilitat, dificultat per despertar-se, recuperació de la son els caps de setmana.
- Evita l’ús de mòbils, ordinadors, tauletes... abans d’anar a dormir.
- El diàleg sobre la son i la seva influència per a la salut és primordial.
- Els pares heu de donar exemples amb bons hàbits de son.
Recorda que davant qualsevol dubte cal visitar-se amb el pediatra. La majoria de trastorns del son són comuns i tenen tractament.
Accés a les fonts de consulta:
Trastornos del sueño en la niñez. Associació Espanyola de Pediatria.
Temes de salut mental infantil i juvenil. El son dels nens. Fundació Orienta.
Aprendiendo a conocer y manejar los problemas de sueño en la infancia y adolescencia. Guía Salud.
Escrit per:
Escola de Salut SJD
