Principals trastorns de son en els nens i com tractar-los

Els trastorns del son es caracteritzen per provocar problemes en relació al fet de dormir i inclouen la dificultat per conciliar el son o romandre adormit, quedar-se adormit en moments inapropiats, tenir massa son o conductes anormals durant el son. 

En aquest article explicarem quins són els principals trastorns del son en la infància i quines són les principals recomanacions classificades per edat per poder trobar-hi solució.

De totes maneres cal recordar que aquest article no pretén substituir la visita al vostre pediatra.

Quan parlem de trastorns del son és perquè:

• Els problemes de son del teu fill afecten significativament la seva vida diària (alteracions de l'humor, dificultat per concentrar-se, somnolència durant el dia, cansament físic i mental, estat general de tensió i ansietat).
• El problema de son està afectant la relació de pares i fills; la relació de tota la família o les vostres relacions socials i escolars.

El més important és aconseguir reconèixer que existeix un trastorn de son que està afectant al vostre fill per poder començar a resoldre’l el més aviat possible. Per aquest motiu, en cas de dubte cal notificar-ho al pediatra.

Hi ha molts tipus de trastorns de son que poden afectar la infància i l’adolescència, per facilitar tota la informació que hi ha a l’abast els hem dividit en tres categories:

1. El nen que li costa adormir-se
2. El nen que fa coses rares per la nit
3. El nen que s’adorm durant el dia

1. El nen que li costa adormir-se

Insomni

L'insomni es caracteritza per la dificultat per iniciar o mantenir la son, o bé la sensació de no haver dormit bé i que això s’allargui, almenys, durant un mes seguit. El trastorn de l’insomni és un dels problemes més freqüents en els nens i normalment, amb l’ajuda dels professionals sanitaris i del vostre suport es pot tractar i resoldre.

• Insomni conductual: és la incapacitat del nen per conciliar la son si està sol, presentant resistència i ansietat a l’hora d’anar al llit. Es desperta molt sovint.
• Insomni per higiene de la son inadequada: està associat a activitats que es realitzen durant el dia que són les que impedeixen una adient qualitat del son durant la nit (consum de xocolata o cafeïna; intensa activitat física o ús de ordinadors, consoles o telèfons mòbils).

Habitualment, és una combinació dels dos tipus d'insomni esmentats el que solen presentar els pacients pediàtrics.

Síndrome de les cames inquietes

Aquesta síndrome es caracteritza per la necessitat urgent de moure les cames en situacions de repòs, fet que apareix en molts casos associat a una sensació desagradable que millora amb massatge o en moviment de les extremitats.

Té un gran impacte en la qualitat de vida del nen i pot provocar problemes a l'inici o manteniment del son i cansament durant el dia. Hi ha predisposició familiar (familiars de primer grau).

És primordial oferir a aquests nens suport quan són a l'escola, ja que molts empitjoren al matí per l'obligació d'estar asseguts a classe, sense moure's.

Síndrome del retard de fase d'inici de son

Aquesta síndrome és una alteració del ritme circadià del son que comença a manifestar-se, normalment en la preadolescència i adolescència; es caracteritza per dificultat a l'hora d'iniciar el son i per la dificultat per despertar-se al matí en el moment que toca, cosa que comporta somnolència durant el dia degut a la manca de son.

El nen pot manifestar cansament diürn, baix rendiment escolar i/o disminució de l’atenció. 

2. El nen que fa "coses rares" per la nit

Síndrome de l’apnea-hipopnea obstructiva del son (AOS)

Aquest és un trastorn respiratori que es produeix durant el son i es caracteritza per la presència d’episodis repetits d’obstrucció completa o parcial de les vies aèries superiors perquè les parts toves de la gola es col·lapsen i es tanquen durant el període de son.

Alguns factors com amígdales i adenoides grans o malformació cranial, malalties neurològiques i patir obesitat o reflux gastroesofàgic poden faciliten aquesta síndrome.

Problemes per respirar durant la nit, somnolència durant el dia o dificultat per prestar atenció ens podrien fer sospitar d'aquesta síndrome. El seu tractament sol comportar una extirpació de les amígdales o adenoides del nen o tractar les altres causes com el reflux gastroesafàgic, malformacions cranials…

Parasòmnies del No REM (somnambulisme)

El somnambulsime és un trastorn del son molt comú en nens en edat escolar.

Sol ser benigne i es resol amb l’edat sense necessitat de tractament. El nen no respon a estímuls externs i no recorda res de l'episodi.

Recomanem mantenir bones rutines de son i que la família adopti unes mínimes mesures de seguretat per evitar accidents.

Parasòmnies del No REM (terrors nocturns)

Els terrors nocturns són un tipus de trastorn del son que apareix en la primera part de la nit. El nen, mentre està dormint, s'incorpora bruscament al llit cridant i plorant, alterat i agitat. Com en el somnambulisme, el nen no respon a estímuls externs i no recorda res l'endemà.

Parasòmnies del REM (malsons)

Els malsons són estats del somni llargs, elaborats, complexos, amb augment progressiu de la sensació de por o d’ansietat. El nen es desperta molt espantat i totalment alerta. Descriu amb tot detall que el somni que ha tingut ha estat molt angoixant i aterridor. De vegades el nen creu que el que ha somniat ha passat realment.

A diferència dels terrors nocturns aquestes apareixen a la segona part de la nit, amb el nen despert i record del contingut del son.

Moviments rítmics relacionats amb la son

Són moviments repetitius que afecten determinades parts del cos com el cap, el tronc, les extremitats o tot el cos, que passen quan el nen s’està quedant adormit. Comencen quan el nen encara no té l’any i desapareixen a mesura que es fa gran. 

3. El nen que s’adorm durant el dia

La causa més freqüent de somnolència excessiva diürna (SED) en l'edat pediàtrica és la privació de son. El nen/a dorm menys hores de les que correspon per la seva edat.

De les causes de SED primàries associades a hipersòmnies la més freqüent és la narcolèpsia.

Narcolèpsia

La narcolèpsia és una malaltia rara amb una prevalença entre 25-50/10000 pacients. Es caracteritza per la presència de SED, la pèrdua de to muscular desencadenada per una emoció (cataplegia), mantenir experiències viscudes com a reals (al·lucinacions) i patir sensació d'immobilitat (paràlisi del son).

Aquest és un trastorn crònic i requereix tractament dels símptomes amb què el nen podrà portar una vida pràcticament normal.

Recomanacions generals per tractar d’evitar qualsevol tipus de trastorn de son

A continuació es detallen per grups d'edat dels principals consells a seguir per facilitar un correcte desenvolupament del son en nens. Per consells més generals mira aquest vídeo del Dr. Òscar Sans, coordinador de la Unitat Pediàtrica del Son de l'Hospital Sant Joan de Déu, primera unitat pediàtrica acreditada per la Societat Espanyola del Son.

Menors de 2 mesos

• Molt important que el bebè estigui despert quan mengi, així començarà a associar el menjar amb la vigília. 
• Després de cada presa, tingues al bebè despert en braços una estona per eliminar gasos. 
• Després de canviar els bolquers, deixa el bebè al bressol despert per a que aprengui a dormir-se sol
• S’hauria de desenvolupar una rutina abans d’anar a dormir: bany – massatge – sopar – cançó de bressol o conte – dormir.

Entre 2 i 5 mesos

• L'ambient ha de ser tranquil, fosc i temperatura agradable.
• Fes sempre el mateix a l'hora de ficar-se al llit.
• No despertis el nadó a la nit per donar-li menjar.
• A partir dels 5 mesos el nadó hauria de dormir a la seva pròpia habitació.

Entre 5 i 12 mesos

• L'ambient ha de ser tranquil, fosc i temperatura agradable.
• En aquest període el nadó ja no hauria de menjar a la nit. Si es desperta hauràs de calmar-ho amb carícies i frases afectuoses.
• Li pots donar un objecte transicional: un ninot, un peluix... quelcom que li faci companyia.
• Heu de seguir amb la rutina abans d'anar a dormir i deixar que s'adormi sol.

A partir dels 12 mesos i 2 anys

• L'ambient ha de ser tranquil, fosc i temperatura agradable.
• L'hora de ficar-se al llit ha de ser aproximadament la mateixa i la d'aixecar-se també, igual que l'hora i durada de les migdiades.
• L'excés de líquids afavoreix que es desperti a la nit.
• L'activitat física intensa evitarà 1-2 hores abans de ficar-se al llit.
• Eviteu donar-li xocolata i/o refrescos amb cafeïna.
• No li deixis fer les migdiades massa llargues.

Entre els 2 i 5 anys

• Si el nen protesta o plora durant la nit, reflexionem sobre el que ha passat durant el dia però sobretot no cridis, dóna seguretat i segueix amb la rutina.
• Evita que vagi a dormir amb gana però no deixis que begui massa líquids que faran que es desperti per fer pipi.
• Només han de fer la migdiada com a complement del son nocturn.
• Tingues molt en compte, en aquestes edats, de no potenciar l'angoixa o les pors.
• Limita l'activitat física intensa 1-2 hores abans de ficar-se al llit.
• No li associïs mai el menjar o el son amb un càstig o una amenaça.
• No perdis la calma.

Entre els 6 i 12 anys

• Mantenir regularitat d'horaris de son, horaris de menjar i exercici físic.
• Ja no cal fer migdiada.
• Evitar ús de pantalles (mòbils, tauletes electròniques) com a mínim dues hores abans de l'hora d'anar-se'n al llit.
• Evita donar-li begudes i aliments excitants a la tarda i a la nit.

Etapa adolescent

• És important tenir informació sobre els canvis en la adolescència: hauràs d’aprendre a reconèixer els signes de manca de son: irritabilitat, dificultat per despertar-se, recuperació de la son els caps de setmana.
• Evita l’ús de mòbils, ordinadors, tauletes... abans d’anar a dormir.
• El diàleg sobre la son i la seva influència per a la salut és primordial.
• Els pares heu de donar exemples amb bons hàbits de son.

Recorda que davant qualsevol dubte cal visitar-se amb el pediatra. La majoria de trastorns del son són comuns i tenen tractament.

Accés a les fonts de consulta:

• Trastornos del sueño en la niñez. Associació Espanyola de Pediatria.

• Societat Espanyola del Son.