La bronquiolitis és una infecció pulmonar que afecta principalment bebès i nens petits. Els seus símptomes inclouen dificultat per a respirar, tos i febre baixa. El diagnòstic es basa en l'avaluació clínica, i no es requereixen proves específiques en la majoria dels casos. El tractament se centra en alleujar els símptomes, ja que no existeix un medicament per a eliminar el virus. És important buscar atenció mèdica si el nen presenta dificultat respiratòria, febre alta o signes de complicacions. A més, s'han de prendre mesures de prevenció per a evitar la propagació del virus a altres membres de la família i contactar al pediatre si se sospita bronquiolitis.
La bronquiolitis és una infecció pulmonar causada per virus que produeixen inflamació i obstrucció de les vies respiratòries petites dels pulmons, també anomenades bronquíols.
Tot i que hi ha diversos virus que poden causar-la, el més freqüent és el conegut com a VRS (virus respiratori sincitial).
La bronquiolitis acostuma a afectar principalment lactants i nens petits, menors de dos anys, sobretot durant els mesos d'hivern, especialment entre desembre i març.
Quins són els seus símptomes?
Els símptomes inicials de la bronquiolitis són els mateixos que els d'un refredat comú: mucositat nasal, una mica de febre i una tos lleugera. Al dos o tres dies l’infant pot tenir una respiració més ràpida o a respirar amb dificultat, amb sorolls al pit. També estossega més i té menys gana. Aquests símptomes solen augmentar durant els dos o tres dies següents.
La febre no sol ser alta però, si es presenta, s'ha de descartar una altra infecció associada, com per exemple una otitis o una pneumònia.
En la majoria dels pacients, els símptomes duren entre una i dues setmanes. Passat aquest temps comencen a recuperar-se.
És important consultar amb un metge si el pacient presenta dificultat per respirar, respiració ràpida, canvi de coloració a la pell (pal·lidesa o cianosi, que és la pell blavosa per falta d'oxigen), tos persistent, febre o sibilàncies (sons aguts al pit, en respirar), especialment si el nen té menys de tres mesos, pateix altres malalties o si ha estat un nadó prematur.
També és necessari buscar atenció mèdica immediata si l’infant dóna la impressió d'estar molt malalt, poc reactiu als estímuls habituals o rebutja totalment l'alimentació.
Com es diagnostica?
El diagnòstic és fonamentalment clínic. Es basa en els símptomes que presenta el nen i en l'exploració física que realitzi el pediatre. Generalment, no es necessiten proves per a confirmar el diagnòstic.
En ocasions, es pot sol·licitar un estudi de virus en un aspirat nasofaríngic o frotis nasal, per tal de valorar la presència de VRS. Poques vegades es necessita realitzar altres exploracions com una radiografia de tòrax, una analítica o un sediment d'orina.
En tot cas, aquestes proves les demanarà l'equip mèdic que l'atengui, segons la sospita de complicacions o l’afectació de l'estat del pacient.
Quin és el seu tractament?
No hi ha cap medicament capaç d'eliminar els virus que causen la bronquiolitis.
Els tractaments que es poden oferir ajuden a millorar l'estat de salut del nen i els seus símptomes mentre la infecció segueix el seu curs. En aquest context, els antibiòtics no són necessaris si no hi ha complicacions associades.
El pediatre anirà seguint l’evolució de la malaltia i comprovarà si hi ha alguna complicació i, si ho considera adient, podrà receptar alguna mesura per millorar els símptomes. També, i si al pediatre li sembla necessari (sobretot en nadons de menys de tres mesos, prematurs, o amb malalties associades), podrà suggerir l'ingrés hospitalari del nen per vigilar-lo i realitzar les cures més apropiades per al seu estat. En ocasions, aquest ingrés a l'hospital és necessari si s'ha de donar un suport respiratori (per exemple, administrar oxigen), o alimentari (col·locació d'una sonda nasogàstrica per alimentar-se), o algun tractament específic (com un antibiòtic, si se sospita una infecció bacteriana associada).
Quines altres coses cal tenir en compte?
Si el nen té una bronquiolitis, és millor no forçar-lo a menjar. Però cal assegurar una bona ingesta, sobretot de líquids. Davant d'aquesta situació, és preferible que mengi menys quantitat i de manera més freqüent. També es poden realitzar rentats nasals amb sèrum fisiològic, sobretot abans dels àpats, per facilitar la ingesta.
Assegurar un bon descans també és important, afavorint una posició semi-incorporada.
En cas que tingui febre i estigui molest i irritable, se li pot donar un antitèrmic (medicament per baixar la temperatura del cos).
El millor tractament és la prevenció. Per això és molt important que nens i adults tinguin molta cura a l'hora de visitar nadons. Cal que es rentin molt bé les mans amb sabó o solucions alcohòliques abans de tocar el nadó. A més, cal evitar per complet les visites de nens i adults que puguin estar malalts.
És important que es prenguin mesures per prevenir la propagació del virus a altres membres de la família. Es recomana evitar el contacte proper del nen malalt amb altres infants o adults, especialment amb els que tinguin un sistema immunològic debilitat o problemes respiratoris crònics. S'han de rentar les mans amb freqüència amb aigua i sabó, i evitar compartir objectes personals del nen malalt, com ara mocadors, tovalloles, plats i coberts. També és important netejar regularment les superfícies que puguin estar contaminades pel virus, com les manetes de les portes i les joguines.
Si algun germà té símptomes d'infecció respiratòria, és recomanable que sigui avaluat per un metge per determinar si també pot tenir una bronquiolitis o una altra afecció respiratòria.
També és recomanable informar l'escola o llar d’infants que el nen té una bronquiolitis. D'aquesta manera, es podran prendre mesures preventives per evitar la propagació de la malaltia entre els seus companys.
Quan haig d'acudir al meu pediatre?
Has d'acudir al teu pediatre si el teu fill:
Té dificultat per a respirar adequadament: respira ràpid, se li marquen les costelles en respirar, té gemec, seguidor l'abdomen o li sona molt el pit (“xiulets”).
Està decaigut i ha deixat de menjar o menja molt poc o vomita algunes preses.
Té febre alta.
Fa pauses d'apnea (deixar de respirar uns segons).
Si té alguna malaltia en el cor o va néixer prematur, acudir en apreciar els primers símptomes d'aquesta malaltia.
El teu pediatre pot controlar al teu fill i comprovar si té signes d'alguna complicació i, si el creu oportú, receptarà algun medicament que l'ajudi a millorar els símptomes mentre la infecció segueix el seu procés.
Si ho creu necessari, pot recomanar la seva derivació a un hospital per a valorar si precisa vigilància i cures apropiades. Si ingressa, pot ser que sigui necessària la utilització de mesures preventives (bata, guants...) per a evitar nous contagis.
Aquesta informació és de caràcter divulgatiu i no substitueix la tasca dels equips professionals de la salut. Si necessites ajuda, posa't en contacte amb el teu professional de referència.
Les vacunes incloses al calendari oficial de cada comunitat autònoma són totalment gratuïtes, finançades amb fons públics, i recomanades de forma universal.
La malaltia per virus respiratori sincitial (VRS) és una infecció comuna que afecta principalment els nens més petits i és una de les principals causes de bronquiolitis.