Coronavirus

Què és el coronavirus?

Els coronavirus són una família de virus alguns dels quals poden causar malalties tant a animals com a humans, com el refredat comú o la SARS (síndrome respiratòria aguda severa). 

La principal font d'infecció són els pacients infectats per COVID-19. La transmissió en període d'incubació per persones asimptomàtiques és a través de les gotes respiratòries quan els pacients tussen, parlen o esternuden. El contacte proper també és una font de transmissió, per exemple, a través del contacte amb la boca, nas o conjuntiva ocular a través de la mà contaminada.

El període d'incubació, és a dir el temps que transcorre des que una persona s'infecta pel virus fins que presenta símptomes, oscil·la, en general, entre els 4 i els 7 dies, en el 95% de les ocasions és menor a 12,5 dies. Els límits extrems s'han establert entre 2 i 14 dies després del contagi.

Els casos pediàtrics documentats són menys freqüents que en adults i de caràcter més lleu, encara que tot l'espectre de gravetat sembla possible. Són rars els casos en què produeix pneumònies greus o quadres inflamatoris generalitzats similars a la malaltia de Kawasaki.

Quins són els seus símptomes?

La infecció COVID-19 pot presentar-se amb una malaltia lleu, moderada o greu incloent pneumònia severa, síndrome de destret respiratori agut (SDRA), sèpsia i xoc sèptic.

Els símptomes inicials són similars als de la grip: 

• Febre

• Tos

• Esternuts

• Mal de coll

• Dolor articular

• Pèrdua d'olfacte i gust

En alguns casos pot presentar-se pneumònia i dificultat respiratòria que pot produir la mort. 

Les persones d'edat avançada i les persones amb afeccions comòrbides (com diabetis o cardiopaties) semblen córrer un major risc de caure greument malaltes pel virus.

Com es diagnostica?

Existeixen diferents proves diagnòstiques per a la detecció del virus: 

• PCR (Reacció en Cadena de la Polimerasa): Aquesta prova detecta la presència de l'ARN del virus en una mostra nasal o de la gola. És una de les proves més precises i utilitzades per a diagnosticar infeccions actives per COVID-19.

• Proves d'Antígens: Són ràpides i menys costoses que les proves PCR. Similar a la PCR, es pren una mostra nasal o de la gola del pacient. No obstant això, en aquest cas, la prova detecta proteïnes específiques del virus (antígens) en lloc del seu material genètic.

• Proves d'Anticossos (Proves Serològiques): Es pren una mostra de sang del pacient. Aquesta prova busca la presència d'anticossos específics contra el virus en la mostra de sang del pacient. Són utilitzades per a determinar si algú ha tingut prèviament la infecció per COVID-19, però no són adequades per a diagnosticar infeccions actives.

• Proves de Seqüenciació Genòmica: En esta proba, se seqüencia el ADN o ARN del virus present en la mostra recol·lectada. Són menys comuns i s'utilitzen principalment per a recerques epidemiològiques i per a estudiar mutacions i variants específiques del virus.

Quin és el seu tractament?

Actualment hi ha quatre vacunes disponibles, desenvolupades per les farmacèutiques Pfizer/BioNTech (BNT162b2), Moderna (mRNA-1273), Astra-Zeneca i Janssen, disponibles al nostre país. Les dues primeres funcionen a través d'un mecanisme nou d'ARN missatger (ARNm) i les altres dues a través d'un adenovirus inactivat sense capacitat de replicar-se (un tipus de virus que infecta a través de les membranes, com les vies respiratòries o els intestins). Tant l'ARNm com els adenovirus codifiquen, és a dir, ensenyen a les nostres cèl·lules a produir la proteïna de superfície o proteïna pic del coronavirus SARS-CoV-2 (glicoproteïna S).

Per aconseguir una resposta òptima són necessàries dues dosis de les vacunes de Pfizer/BioNTech, Moderna i Astra-Zeneca i una única dosi de la vacuna de Janssen. Per a aquelles vacunes que precisen dues dosis, els intervals entre elles varien i també els grups de població. 

L'efecte secundari més comú és el dolor en el lloc de la injecció, especialment en les 12 - 24 hores posteriors a l'administració. La fatiga i el mal de cap són altres efectes secundaris relativament comuns i menys freqüent la febre elevada. Aquests efectes secundaris es resolen generalment a les 48 hores i responen al paracetamol i a l'ibuprofè. 

Quines altres coses cal tenir en compte?

Hi ha unes mesures de protecció bàsiques contra el nou coronavirus:

• Rentar-se les mans amb freqüència amb un desinfectant de mans a base d'alcohol o amb aigua i sabó.

• Les persones amb infecció respiratòria aguda d'àrees potencialment afectades han d'adoptar mesures d'higiene respiratòria: en tossir o esternudar, cal cobrir-se la boca i el nas amb el colze flexionat o amb un mocador, que s'haurà de tirar ràpidament.

• Mantenir com a mínim un metre de distància amb aquelles persones que tussen, esternudin o tinguin febre.

• Evitar tocar-se els ulls, el nas i la boca. Amb les mans toquem moltes superfícies que poden estar contaminades i en tocar-nos el nas, la boca o els ulls podem transmetre'ns el virus.

• Demanar atenció mèdica en cas de febre, tos i dificultat per respirar en cas d'haver viatjat a una àrea endèmica o haver estat en contacte amb alguna persona amb símptomes considerada com a cas.