Actualment, se'l coneix com SARS-CoV-2 per la seva semblança amb el coronavirus de la SARS. El 30 de gener de 2020 l'Organització Mundial de la Salut va declarar el brot de COVID-19 a la Xina com emergència de salut pública d'importància internacional.
Els coronavirus són una família de virus alguns dels quals poden causar malalties tant a animals com a humans, com el refredat comú o la SARS (síndrome respiratòria aguda severa).
La principal font d'infecció són els pacients infectats per COVID-19. La transmissió en període d'incubació per persones asimptomàtiques és a través de les gotes respiratòries quan els pacients tussen, parlen o esternuden. El contacte proper també és una font de transmissió, per exemple, a través del contacte amb la boca, nas o conjuntiva ocular a través de la mà contaminada.
El període d'incubació, és a dir el temps que transcorre des que una persona s'infecta pel virus fins que presenta símptomes, oscil·la, en general, entre els 4 i els 7 dies, en el 95% de les ocasions és menor a 12,5 dies. Els límits extrems s'han establert entre 2 i 14 dies després del contagi.
Els casos pediàtrics documentats són menys freqüents que en adults i de caràcter més lleu, encara que tot l'espectre de gravetat sembla possible. Són rars els casos en què produeix pneumònies greus o quadres inflamatoris generalitzats similars a la malaltia de Kawasaki.
Quins són els seus símptomes?
La infecció COVID-19 pot presentar-se amb una malaltia lleu, moderada o greu incloent pneumònia severa, síndrome de destret respiratori agut (SDRA), sèpsia i xoc sèptic.
Els símptomes inicials són similars als de la grip:
Febre
Tos
Esternuts
Mal de coll
Dolor articular
Pèrdua d'olfacte i gust
En alguns casos pot presentar-se pneumònia i dificultat respiratòria que pot produir la mort.
Les persones d'edat avançada i les persones amb afeccions comòrbides (com diabetis o cardiopaties) semblen córrer un major risc de caure greument malaltes pel virus.
Com es diagnostica?
Existeixen diferents proves diagnòstiques per a la detecció del virus:
PCR (Reacció en Cadena de la Polimerasa): Aquesta prova detecta la presència de l'ARN del virus en una mostra nasal o de la gola. És una de les proves més precises i utilitzades per a diagnosticar infeccions actives per COVID-19.
Proves d'Antígens: Són ràpides i menys costoses que les proves PCR. Similar a la PCR, es pren una mostra nasal o de la gola del pacient. No obstant això, en aquest cas, la prova detecta proteïnes específiques del virus (antígens) en lloc del seu material genètic.
Proves d'Anticossos (Proves Serològiques): Es pren una mostra de sang del pacient. Aquesta prova busca la presència d'anticossos específics contra el virus en la mostra de sang del pacient. Són utilitzades per a determinar si algú ha tingut prèviament la infecció per COVID-19, però no són adequades per a diagnosticar infeccions actives.
Proves de Seqüenciació Genòmica: En esta proba, se seqüencia el ADN o ARN del virus present en la mostra recol·lectada. Són menys comuns i s'utilitzen principalment per a recerques epidemiològiques i per a estudiar mutacions i variants específiques del virus.
Quin és el seu tractament?
Actualment hi ha quatre vacunes disponibles, desenvolupades per les farmacèutiques Pfizer/BioNTech (BNT162b2), Moderna (mRNA-1273), Astra-Zeneca i Janssen, disponibles al nostre país. Les dues primeres funcionen a través d'un mecanisme nou d'ARN missatger (ARNm) i les altres dues a través d'un adenovirus inactivat sense capacitat de replicar-se (un tipus de virus que infecta a través de les membranes, com les vies respiratòries o els intestins). Tant l'ARNm com els adenovirus codifiquen, és a dir, ensenyen a les nostres cèl·lules a produir la proteïna de superfície o proteïna pic del coronavirus SARS-CoV-2 (glicoproteïna S).
Per aconseguir una resposta òptima són necessàries dues dosis de les vacunes de Pfizer/BioNTech, Moderna i Astra-Zeneca i una única dosi de la vacuna de Janssen. Per a aquelles vacunes que precisen dues dosis, els intervals entre elles varien i també els grups de població.
L'efecte secundari més comú és el dolor en el lloc de la injecció, especialment en les 12 - 24 hores posteriors a l'administració. La fatiga i el mal de cap són altres efectes secundaris relativament comuns i menys freqüent la febre elevada. Aquests efectes secundaris es resolen generalment a les 48 hores i responen al paracetamol i a l'ibuprofè.
Quines altres coses cal tenir en compte?
Hi ha unes mesures de protecció bàsiques contra el nou coronavirus:
Rentar-se les mans amb freqüència amb un desinfectant de mans a base d'alcohol o amb aigua i sabó.
Les persones amb infecció respiratòria aguda d'àrees potencialment afectades han d'adoptar mesures d'higiene respiratòria: en tossir o esternudar, cal cobrir-se la boca i el nas amb el colze flexionat o amb un mocador, que s'haurà de tirar ràpidament.
Mantenir com a mínim un metre de distància amb aquelles persones que tussen, esternudin o tinguin febre.
Evitar tocar-se els ulls, el nas i la boca. Amb les mans toquem moltes superfícies que poden estar contaminades i en tocar-nos el nas, la boca o els ulls podem transmetre'ns el virus.
Demanar atenció mèdica en cas de febre, tos i dificultat per respirar en cas d'haver viatjat a una àrea endèmica o haver estat en contacte amb alguna persona amb símptomes considerada com a cas.
Aquesta informació és de caràcter divulgatiu i no substitueix la tasca dels equips professionals de la salut. Si necessites ajuda, posa't en contacte amb el teu professional de referència.
És important parlar amb els nens sobre el que està succeint en relació al coronavirus: què és, qui està en risc, i què signifiquen les mesures que a vegades cal prendre com l'aïllament i la quarantena.
La situació de confinament suposa components d’incertesa que poden provocar malestar en els infants. En aquest article trobaràs consells per prevenir les dificultats que presenta aquesta situació i com actuar davant d'elles.
