Recomanacions de salut per a adolescents amb cardiopatia congènita
El pas a la vida adulta es caracteritza per adquirir responsabilitats i autonomia per a la presa de decisions. A continuació, presentem algunes recomanacions i pràctiques saludables per viure amb una cardiopatia congènita davant de situacions amb què pots trobar-te a la teva vida adulta, amb l'objectiu de millorar la teva expectativa i qualitat de vida.
Alimentació
És recomanable seguir una dieta saludable i variada per prevenir l'aparició d'altres problemes de salut que també fan malbé el cor.
Consumeix aliments naturals, frescos i de temporada. Procura no saltar-te els àpats i reparteix-los al llarg dia. D'aquesta manera, mantindràs un pes estable i saludable.
Per controlar els nivells de colesterol, glucosa i tensió arterial has de mantenir una alimentació baixa en greix saturat, baixa en sal i baixa en sucres simples. D'aquesta manera retardaràs l'aparició d'esdeveniments cardiovasculars com ara l'infart de miocardi (de cor) o cerebral.
Alguns aliments que contenen una elevada quantitat de sal, sucre o greix saturat són: verdures precuinades; sucs de fruites i almívars; iogurts ensucrats i de sabors; pa de motlle; brioixeria, galetes i cereals ensucrats; peixos precuinats; embotits; carns precuinades i processades; fruits secs fregits o amb sal; margarines i greixos vegetals refinats; sucre blanc, bru, mel; begudes excitants i té.
Esports i activitat física
En general, l'exercici és recomanable i necessari per a tots els adolescents amb cardiopatia, sigui complexa o simple, intervinguda o no. Una vida sense exercici físic s'ha relacionat amb més mortalitat.
Es recomana l'exercici aeròbic (caminar, trotar, nedar, ballar, esquiar, pedalar...) d'intensitat d'acord amb la vostra situació clínica. En general, la musculació lleugera també és permesa.
Algunes cardiopaties tenen restriccions específiques d'exercici:
Es desaconsellen els exercicis estàtics d'aixecament de pes intens en pacients amb algunes cirurgies cardíaques prèvies (especialment sobre aorta o branques pulmonars) o amb hipertensió arterial (tensió arterial elevada).
Es desaconsellen els exercicis de competició si tens saturació baixa o hipertensió pulmonar (tensió pulmonar elevada). També es desaconsellen els exercicis de contacte en adolescents que prenen anticoagulant.
Prevenció de l'endocarditis infecciosa
L'endocarditis és una infecció del teixit interior del cor. Suposa una complicació greu que requereix per al seu tractament un ingrés hospitalari prolongat i, en moltes ocasions, una cirurgia cardíaca. La majoria de les endocarditis es produeixen per bacteris que habiten a la boca i que poden passar al torrent sanguini durant els procediments dentals que afectin la geniva. En casos aïllats, pot contraure's per infecció a través de la pell, per la qual cosa la realització de pírcings o tatuatges pot ser una situació de risc.
¿Com pots prevenir l'endocarditis?
Mantenint una higiene dental correcta que consisteix a raspallar-se almenys dues vegades al dia (millor 3 vegades al dia), utilitzar fil dental, sobretot a la nit, i fer neteges dentals i revisió pel dentista almenys una vegada a l'any.
Evitant tatuatges i pírcings si tens un risc augmentat.
Evitant el tabac. El tabac provoca un deteriorament més gran de les genives i afavoreix les infeccions a la boca.
Quins pacients són de risc?
Aquells que ja han tingut prèviament una endocarditis.
Pacients portadors de pròtesis valvulars o conductes.
Pacients portadors de dispositius de tancament de defectes (CIA, CIV, ductus, tancament d'orella...) durant els 6 primers mesos de l'implant.
Pacients amb saturació habitual <90%.
Alguns casos individualitzats.
Quan has de sospitar una endocarditis i què has de fer?
Si teniu febre >38 °C mantinguda durant més d'un parell de dies sense una causa clara (sense altres símptomes) posa't en contacte amb el teu metge.
No prenguis antibiòtics sense prescripció, podria complicar el diagnòstic posterior. Abans d'iniciar un antibiòtic és convenient extreure cultius de sang.
Tabaquisme i alcohol
L'exposició al tabac i el consum d'alcohol o altres drogues il·legals, fins i tot en petites quantitats, augmenta el risc de patir infarts cardíacs, cerebrals i error hepàtic en les persones amb cardiopatia congènita. Ho has d'evitar!
Activitat sexual
L'activitat sexual és una part important en la qualitat de vida de totes les persones i també en aquelles que tenen una cardiopatia congènita, encara que pot ocasionar pors i inseguretats als adolescents amb aquestes afeccions.
Com a regla general, l'activitat sexual és segura a la majoria de les cardiopaties en situació estable i les complicacions són infreqüents durant la pràctica sexual.
Cal tenir present que hi ha diferents malalties infeccioses que es transmeten fàcilment per mitjà del sexe i que podrien convertir-se en un problema greu en pacients amb cardiopatia.Per això, es recomana l'ús del preservatiu com a mitjà de barrera més segur davant de la prevenció d'infeccions de transmissió sexual i de l'embaràs no desitjat.
Planificació familiar i embaràs
Si ets dona amb cardiopatia congènita, és important que coneguis si hi ha, en el teu cas, algun risc en quedar-te embarassada.
El risc varia extensament segons la cardiopatia i, de vegades, l'embaràs o els fàrmacs que s'utilitzen per tractar la cardiopatia, poden suposar complicacions greus tant per a tu com per al futur nadó. A més, has de saber que algunes cardiopaties són hereditàries. Per això, la planificació del teu embaràs és fonamental.
Ara que heu arribat a l'edat reproductiva, és molt important que tingueu un seguiment ginecològic que inclogui l'assessorament dels mètodes anticonceptius adequats a la vostra malaltia i us ajudi a planificar l'embaràs quan arribi el moment.
Anticoncepció: Les recomanacions són individuals. L'anticonceptiu d'elecció és aquell que és eficaç per evitar l'embaràs i que, a més, és segur per a la cardiopatia. , hipertensió pulmonar o hipertensió arterial, entre d'altres, cal evitar l'ús d'estrògens, que són els anticonceptius d'ús més freqüents.
¿Es pot utilitzar la píndola de l'endemà?: En el cas d'haver mantingut relacions sexuals sense una barrera anticonceptiva segura, es pot utilitzar la píndola de l'endemà. Impedeix o retarda l'ovulació i en la majoria dels casos evita l'embaràs, però no ho interromp.
Conducció i viatges
Si vols viatjar és convenient tenir en compte diverses recomanacions:
Assegura que la teva situació clínica és estable.
Porta amb tu el darrer informe complet i l'ECG més recent.
És convenient portar suficient medicació per a tot el viatge i conèixer la dosi exacta que necessitaràs.
En vols llargs de més de vuit hores i en pacients amb un risc particularment elevat de trombosi (cardiopaties amb cianosi), es recomana col·locar unes mitges elàstiques per sota del genoll o l'ús d'heparines.
Si necessiteu oxigen o bombes de medicació, consulteu l'aerolínia amb antelació per no tenir problema a accedir a l'avió amb aquests dispositius durant el viatge.
Segons la destinació pot ser convenient contractar una assegurança de viatge. Et recomanem que hagis identificat els centres de referència de cardiopaties congènites del país on viatjaràs i que tinguis el contacte dels teus metges de referència per si hi ha algun problema.
Recomanació de vacunes
La majoria dels adults amb cardiopaties congènites, especialment aquells amb cardiopaties complexes, es beneficien de vacunació anual d'influença i COVID-19. En alguns casos és convenient fer una vacunació de pneumococ.
Cuidar la salut mental
Els adults poden patir depressió o ansietat a causa de la seva salut cardíaca. Tant adolescents com les famílies poden sentir estrès, por o solitud en enfrontar-se a situacions difícils. Si és el teu cas, parla amb el teu cardiòleg perquè t'aconselli i pugui valorar-lo i derivar-te a l'especialista adequat.
Aquesta informació és de caràcter divulgatiu i no substitueix la tasca dels equips professionals de la salut. Si necessites ajuda, posa't en contacte amb el teu professional de referència.
Les cardiopaties congènites són un grup de malformacions de l’estructura del cor o dels seus vasos que s’originen durant el creixement fetal. En la majoria de casos, el tractament acostuma a ser farmacològic combinat amb quirúrgic.