Respostes als temors i dubtes habituals sobre el TDAH i la medicació

Per què els pares dels nens diagnosticats de TDAH tenen por al tractament farmacològic? Com "millorar" aquesta situació?

Quan el metge d'un nen diagnosticat de TDAH creu que cal afegir un tractament farmacològic solen aparèixer la incertesa i les pors.

La reacció primera, més freqüent, davant la proposta de prendre un fàrmac és l'ambivalència entre el desig de fer el millor per als seus fills i el no voler medicar.

Com a neuropediatres, hem estat implicats durant molts anys en el tractament dels nens i nenes amb TDAH i he pogut observar que la majoria de les pors que tenen els pares al tractament farmacològic són fruit del desconeixement, com és natural, de les bases neurobiològiques del TDAH i dels tabús socials que existeixen sobre prendre medicació per al sistema nerviós.

Per tant crec que els professionals que estudiem i tractem aquest trastorn tenim l'obligació d'informar d'una manera rigorosa i el més senzilla possible no només als pares amb fills que pateixen aquest trastorn sinó a tota la societat.

Davant les pors injustificades i irracionals no hi ha res millor que la divulgació d'informació científica de manera rigorosa i senzilla.

Quan és necessari iniciar un tractament farmacològic?

Com ja haureu observat no tots els nens amb diagnòstic de TDAH són iguals; de fet són molt diferents.

En contra dels rumors socials es pot afirmar que no tots els nens diagnosticats de TDAH necessiten ni se'ls pauta tractament farmacològic de forma sistemàtica. El metge especialista que coneix al vostre fill sap valorar aquesta individualitat i per tant en quin moment a més de les adaptacions escolars, el tractament psicològic personalitzat i la reeducació, cal introduir un fàrmac com una ajuda més per millorar la seva qualitat de vida.

Per què un fàrmac ens pot ajudar?

El TDAH és a causa d'un defecte dels neurotransmissors (dopamina i noradrenalina) que necessitem perquè funcionin de manera adequada els circuits cerebrals responsables de que puguem estar atents, ens autocontrolem i planifiquem les nostres accions.

D'una forma senzilla podem dir que els medicaments per al TDAH regulen els nivells d'aquests neurotransmissors i per tant milloren el funcionament d'aquestes àrees cerebrals que es troben implicades en el TDAH. És a dir, ens ajuden a que el nen pugui estar més atent i menys impulsiu quan estigui fent l'esforç d'estudiar, d'aprendre tècniques d'estudi en reeducació, de dur a terme tècniques d'autocontrol que estigui treballant etc... segons el cas. En definitiva, l'ajuda a "rendibilitzar" tot l'esforç que està fent cada dia a l'hora de superar les seves dificultats i a més millora el pronòstic a llarg termini.

Aquests fàrmacs, són segurs pels nens?

Els especialistes que indiquem aquests tractaments tenim una àmplia experiència en l'ús dels mateixos des de fa 60 anys i a nivell mundial; pel que ja hem pogut comprovar que el seu ús d'una manera adequada a la infància no només és segur sinó que millora el pronòstic del trastorn en l'edat adulta.

Ha de fer-se una pauta individualitzada per l'especialista de tal manera que segons les característiques del nen es decideix quin fàrmac i pauta d'administració (dosi, preses al dia ...) són adequats i els controls posteriors que han de realitzar-se. És important una fàcil accessibilitat al metge davant de qualsevol dubte i/o incidència.

Aquests fàrmacs, són drogues que generen dependència?

Aquests fàrmacs lluny d'"alterar" el nostre funcionament cerebral, intenten "normalitzar" els nivells deficitaris de dopamina i noradrenalina en les àrees cerebrals implicades en el TDAH. I rotundament "no", no generen cap tipus de dependència.

Quan el nen no es pren el tractament, simplement el cervell torna a estar deficitari d'aquests neurotransmissors i tornem a observar les mateixes dificultats que presentava sense tractament.

Canvien la forma de ser del nen?

El nen seguirà sent ell; seguirà gaudint del futbol, la música o la dansa, o sortir amb els amics etc ... és a dir, seguirà sent ell mateix, amb les seves preferències i aversions, però es notarà, segons el cas, que es mou menys, no parla tan ràpid i/o que està menys impulsiu. Això es pot confondre amb que el nen deixa de ser ell i el que passa és que ha millorat la seva inatenció i la seva impulsivitat.

En algunes ocasions sí que es pot observar un canvi no adequat i ells mateixos diuen que estan apàtics o "aplanats", és en aquestes ocasions que cal comunicar-se amb el seu metge per valorar realitzar un possible canvi de dosi o medicació.

Per tant, cal en aquests moments de por dipositar la confiança en aquells professionals que intentem mitjançant el rigor científic i la nostra experiència oferir el millor per als vostres fills.