Skip to main content

Via intramuscular

bebé con vacuna en el muslo

La via intramuscular es troba dins del grup de les vies parenterals i fa referència als medicaments o fàrmacs que s'administren travessant una o més capes de la pell o de les membranes mucoses mitjançant una injecció. La via parenteral pot ser: subcutània (sota la pell), intramuscular (en un múscul), intravenosa (en una vena) o intratecal (al voltant de la medul·la espinal). 

Què és la via intramuscular?

La via intramuscular és una forma d'administració de medicaments en què el fàrmac s'injecta al múscul del nen. Aquesta via és utilitzada de manera habitual en pediatria per de la seva ràpida absorció i efectivitat en el tractament d'algunes malalties.

Com s'administra la via intramuscular?

Per posar un medicament per via intramuscular cal una xeringa i una agulla de calibre (grossor) adequat. Se selecciona un múscul gran i accessible al cos del nen, com la cuixa o el gluti. Es neteja la pell amb alcohol i es punxa l'agulla al múscul amb un angle de 90 graus, i s'injecta el medicament lentament.

Ilustración vía intramuscular

Quins medicaments s'administren per via intramuscular?

Els medicaments que es poden administrar per via intramuscular a pediatria inclouen analgèsics, antibiòtics, antipsicòtics i vacunes. Alguns exemples d'aquests medicaments són la penicil·lina, la vacuna contra el tètanus o la vacuna contra la poliomielitis.

És una via d'administració de fàrmacs, per tant, cal assegurar-se que el nen no hagi tingut anteriorment qualsevol al·lèrgia o reacció adversa al medicament.

Quins són els beneficis de la via intramuscular?

La via intramuscular té diversos beneficis. En primer lloc, és una manera ràpida i efectiva d'administrar medicaments als nens. A més, es pot fer servir en nens petits o en aquells que tenen dificultats per prendre medicaments per via oral (per la boca).

Un altre benefici important és que la via intramuscular permet una absorció més ràpida del medicament a la sang, cosa que pot ser útil en situacions d'emergència o en condicions que exigeixen una resposta ràpida al tractament.

Quins són els possibles efectes secundaris de la via intramuscular?

Encara que la via intramuscular és segura i efectiva, pot haver-hi alguns efectes secundaris, com dolor, envermelliment de la pell, inflor o hematoma al lloc de la injecció. Aquests efectes secundaris solen ser lleus i desapareixen ràpidament.

En rares ocasions, pot haver-hi complicacions més greus, com infecció, hemorràgia, dany als nervis propers a la punció o reaccions al·lèrgiques. Per aquesta raó, és important que els pares o cuidadors estiguin atents a qualsevol símptoma o canvi a la pell del nen després d'una injecció intramuscular.

És una via d'administració de fàrmacs, per tant cal assegurar-se que el nen no tingui qualsevol al·lèrgia o reacció prèvia al medicament. 

Aquesta informació és de caràcter divulgatiu i no substitueix la tasca dels equips professionals de la salut. Si necessites ajuda, posa't en contacte amb el teu professional de referència.
Publicació:  11/10/2023 Última modificació:  18/12/2023
Servicio de Farmacia
Servei de Farmàcia
Veure més

Gestió de la medicació dels pacients ingressats i dispensació de manera ambulatòria de medicaments d'ús hospitalari.

Coneix-nos
via intramuscular · vacunes · tètanus

Continguts relacionats

Tot allò que necessites saber sobre la grip si estàs embarassada
Article

Tot allò que necessites saber sobre la grip si estàs embarassada

Si estàs embarassada és important que sàpigues que les teves defenses poden patir alguns canvis que fan més difícil combatre les infeccions.

Vacunes: Què en saben i què en pensen els adolescents?
Notícia

Vacunes: Què en saben i què en pensen els adolescents?

La crisi sanitària mundial causada per la pandèmia de la COVID-19 ha posat de manifest la importància de les vacunes. Però, què en saben els adolescents, de les vacunes en general? I què en pensen?

Actualitzacions en el calendari vacunal
Article

Actualitzacions en el calendari vacunal

Les vacunes incloses al calendari oficial de cada comunitat autònoma són totalment gratuïtes, finançades amb fons públics, i recomanades de forma universal.