És el talc cancerigen? Un producte controvertit per a la salut

L'Agència Internacional per a la Recerca sobre el Càncer (IARC), un organisme de l'Organització Mundial de la Salut (OMS), ha actualitzat la llista de productes potencialment cancerígens i ha afegit un nou compost, molt presents en la cura dels infants: el talc . No obstant això, aquesta classificació no en prohibeix la seva comercialització. Què vol dir aquest avís?

El talc és un component freqüent en diversos productes cosmètics i farmacèutics per la capacitat absorbent, antitranspirant i adherent, especialment estès per a la cura de la pell infantil. Les pólvores de talc són un producte cosmètic àmpliament utilitzat per a la cura de la pell i són un recurs habitual en nadons, esportistes i dones per a la cura íntima, que ajuda a reduir la humitat corporal, evita rascades i té acció calmant.

No és la primera vegada que el talc es troba en el punt de mira de les autoritats sanitàries. En els darrers anys, grans multinacionals s'han hagut d'enfrontar a demandes de consumidors, principalment a causa d'al·legacions que les seves pólvores de talc contenen tòxics i causen càncer. Aquestes demandes van generar una gran atenció mediàtica i han portat algunes empreses a reconsiderar l'ús del talc en els seus productes.

Quina amenaça representa el talc per a la salut?

La revisió duta a terme per la IARC conclou que el talc suposa un risc per a la salut humana, ja que troba evidència científica per ser considerat “probablement cancerigen”. Segons la classificació de l'organisme, el nivell de risc correspon al grup 2 A, fet que significa que hi ha evidència, limitada però concloent, dels efectes nocius i la influència en la formació de cèl·lules tumorals.

Les declaracions de la IARC venen determinades pels resultats de la investigació que s'ha publicat a The Lancet Oncology, fet que l'ha portat a considerar que el talc és un factor de risc per al desenvolupament d'alguns tipus de càncer, en concret el càncer d'ovari. Aquesta categorització no fa referència a una relació causa-efecte del talc i el desenvolupament de càncer, sinó que el seu ús pot augmentar la probabilitat de desenvolupar la malaltia, en combinació amb altres determinants com el temps d'exposició, la dosi i els antecedents biològics.

Els experts internacionals que han participat en la revisió donen suport a l'evidència científica de diversos estudis que mostren sistemàticament un augment de la incidència de càncer d'ovari en dones que van declarar haver utilitzat talc a la regió perineal.

De la mateixa manera, l'agència del càncer de l'OMS expressa la preocupació per la contaminació del talc amb asbest, una substància similar a l'amiant i considerat un compost cancerigen fortament associat amb el mesotelioma i el càncer d'ovari.

L'asbest es pot trobar de forma natural en dipòsits de talc i, si no s'elimina adequadament durant el processament, es pot acabar en productes de consum. La presència de talc contaminat podria estar present en productes de consum humà que incorporen talc, com ara maquillatges o pólvores corporals.

A la llista de l'OMS també hi entra a formar part l'acrilonitril, una altra substància d'ús freqüent en fibres tèxtils i plàstics de consum.

Cal evitar l'ús de talc?

Tot i que la classificació de l'agència d'investigacions sobre el càncer, l'OMS és clara quant a l'existència de risc per a la salut, no hi ha prou evidència científica que determini la prohibició de l'ús de talc i, per tant, la comercialització continua sense restriccions en espera de noves polítiques de salut pública. Tot i això, la publicació de la IARC ha fet saltar les alarmes de molts consumidors. Hem d'evitar utilitzar productes amb talc? I si és així, quines alternatives hi ha?

Cal tenir en compte que el talc d'ús cosmètic actualment està present en multitud de pólvores i cremes per a nadons, productes d'higiene femenina, antitranspirants i desodorants, productes per als cabells i afaitat i fins i tot preservatius.

Actualment, és fàcil trobar alternatives al mercat amb ingredients més naturals. En el cas de les pólvores de talc, l'opció més popular són les pólvores de maicena (midó de blat de moro). És eficaç per absorbir la humitat i reduir la fricció a la pell.

Les cremes també poden ser una alternativa a les pólvores de talc, oferint beneficis similars, com ara la prevenció de rascades, la protecció de la pell i l'absorció de la humitat, sense els riscos potencials associats al talc. Es pot triar entre una gran varietat de formulacions, amb ingredients naturals que disminueixen en risc de patir reaccions al·lèrgiques, com ara la calèndula, l'òxid de zinc, l'àloe vera i els olis essencials.

Quan es tria una alternativa a la pols de talc, és important assegurar-se que el producte sigui adequat per a la pell sensible del nadó i que no contingui fragàncies ni altres additius que puguin causar irritació.

Altres productes controvertits per a la salut

El talc no és l'únic producte en el punt de mira. El grau d'evidència sobre el potencial cancerigen és comparable al que es té sobre els riscos de menjar carn vermella o de treballar en horari nocturn, encara que no es pot determinar el risc d'estar exposat a cadascun.

El 2023, la mateixa IARC també va declarar com a “possiblement cancerigen” l'edulcorant aspartam. Aquest endolcidor artificial es troba en refrescos i llaminadures amb l'etiqueta de baixos en calories. Aquesta classificació correspon al nivell de risc 2 B, immediatament inferior al que es troba el talc.

Recentment, una investigació liderada per la Universitat de Califòrnia ha detectat “concentracions de diversos metalls tòxics” en tampons menstruals. Els investigadors van detectar nivells d'arsènic, plom, cadmi i altres metalls tòxics a diverses marques internacionals de tampons. Els investigadors afirmen que calen més estudis per determinar si els metalls es filtren a través dels tampons al cos humà.

Tot i que la comercialització d'aquests productes continua, la inquietud dels consumidors i la disponibilitat d'alternatives més saludables i sostenibles obren la porta a una transició cap a opcions més segures. És essencial que tant les autoritats sanitàries com els consumidors es mantinguin informats i prenguin decisions basades en l'evidència disponible per protegir la salut pública.