Els efectes dels contaminants químics en la salut dels nens

És evident que les substàncies químiques estan molt presents en la nostra manera de viure, i cal saber que totes les substàncies químiques a les quals ens exposem representen un risc per a la nostra salut.

Ara bé, en general, encara que és comú el comentari i el rebuig contra totes les substàncies químiques, en realitat la majoria de persones no estan disposades a prescindir-ne, ja que si ho féssim, la vida, tal com la coneixem no podria ser. Així, l’ús de carburants, medicaments, conservants alimentaris, dissolvents, metalls, plàstics, etc. són fonamentals per la nostra manera de viure i a la que no volem realment renunciar.

Per tant, com en tants aspectes de la vida, en aquesta qüestió s’ha de ser conscient del risc que representa l’ús d’aquests materials i contraposar-lo al benefici que d’aquest ús se n’extreu.

Cal saber també que les substàncies químiques que ens envolten, arriben al nostre organisme per dues vies principals:

• La via aèria, majoritàriament en respirar aire que conté contaminants com partícules, gasos, vapors, etc. Per exemple, gasos d’escapament d’automòbils, pols del carrer, fums de les indústries o del tabac, etc.

• La via digestiva, principalment en ingerir aliments que han incorporat substàncies químiques de forma accidental o voluntària, o que s’han format en el transcurs de la vida de l’aliment. Per exemple, el mercuri en el cas del peix o els hidrocarburs produïts per la combustió i a la cuina.

Enmig d’aquesta situació de contacte habitual i perllongat amb els contaminants, un aspecte que preocupa molt a la majoria de persones és la possibilitat que es desenvolupin malalties relacionades, i en especial en els infants. Alguns dels efectes es relacionen amb el sistema hormonal, nerviós, immunològic o amb el càncer.

Aquest és un tema important, ja que està demostrat que el temps d’exposició és un factor molt important i en el cas dels nens, s’ajunta un dilatat temps d’exposició, ja que tenen tota la vida al davant, amb una especial sensibilitat per rebre l’acció dels tòxics.

Per això cal que la població tingui coneixement d’aquests temes per, sense caure en excessos i mesures exagerades, procuri no exposar-se en excés o inútilment a aquestes situacions. I alhora pugui transmetre als seus fills uns bons consells d’higiene i hàbits de vida saludables que minimitzin el màxim possible aquest contacte i el subsegüent risc.

En aquest sentit, podem assenyalar que en molts casos tenim molta més informació del que sembla. Per una part, els productes que utilitzem estan obligats a portar etiquetes amb abundants explicacions vers el seu ús segur, i per l'altra, les agències de salut i similars, com el Departament de Salut i l’Agència Catalana de Seguretat Alimentària, posen a l’abast del consumidor tot un seguit de consells i informacions que si ens acostumem a observar seran d’extrema utilitat per disminuir els potencials problemes. 

Per posar alguns exemples podríem parlar d’alguns contaminants molt habituals i la manera assenyada de minimitzar la nostra exposició i la dels nostres fills:

Exposició a dissolvents

Els dissolvents són de gran aplicació i utilitat en l'àmbit industrial i domèstic. Tots ells presenten considerables capacitats de produir efectes tòxics, sobretot per exposicions perllongades. Cal evitar exposar-s’hi de forma gratuïta si ho podem evitar. 

En tots els productes d’ús domèstic que contenen dissolvents s’acostuma a advertir de la seva toxicitat i de la conveniència del seu ús en espais ventilats. Regla de molta importància que sovint s’oblida de posar en pràctica, sobretot en situacions quotidianes com quan pintem la casa, envernissem un moble, etc.

Mercuri en el peix

Aquest és un tema que preocupa especialment en relació amb la sensibilitat dels nens abans i després del naixement, ja que fins que el seu sistema nerviós central no està acabat de desenvolupar, mostren una especial sensibilitat a aquest i a altres neurotòxics. 

Aquest és un tema de cabdal importància i de delicat tractament de cara a la població, ja que en termes de benefici-risc es considera que el peix és, dins d'alimentació saludable, una part important de la dieta i en cap cas substituïble. Això es deu, bàsicament, a la qualitat de la seva proteïna i el seu greix, amb aminoàcids essencials en quantitat més que adequada, escassa quantitat de greixos saturats i una important proporció d'àcids grassos omega-3 i de vitamines A, D, E, B6 i B12.

Així doncs, cal atendre a les indicacions de les agències de salut quan ens recomanen en alguns aspectes especialment importants:

1. Restringir la ingesta de peix blau de gran mida, ja que és el que més mercuri conté, sobretot embarassades, o que tinguin probabilitats d'estar-hi, que donin el pit i nens de fins a 3 anys: evitar la ingesta de peix blau de gran mida: tonyina gran, peix espasa, tauró, lucio, etc. Els nens de 3 a 12 anys cal restringir el consum d’aquestes espècies a 50 g/ setmana o 100 g/2 setmanes.

2. No disminuir en cap cas la ingesta de peix en general per evitar la pèrdua del seu valor nutritiu. Per tothom, embarassades incloses, és convenient menjar peix dues o tres vegades per setmana.

3. Mantenir una dieta tan variada com sigui possible pel que fa a productes diversos i als seus orígens, ja que així ens assegurarem d’obtenir tots els nutrients que ens calen i disminuirem les possibilitats d’estar freqüentment ingerint algun aliment que estigui especialment contaminat.

Atès que molts dels contaminants als quals ens exposem venen amb els aliments provinents del medi ambient, cal esforçar-se en l'àmbit individual i col·lectiu per cuidar l'ambient. Com més net estigui l'entorn, més net estarà el plat.