L'obesitat, avaluada sovint mitjançant l'IMC, pot portar a males estimacions en persones esportistes o musculoses. Factors com l'alimentació, el sedentarisme i la genètica influeixen en l'obesitat. La falta d'accés a aliments saludables i àrees de joc també exerceix un paper. L'obesitat afecta negativament a la salut en diversos aspectes. Combinar la restricció calòrica amb l'activitat física és eficaç per a la pèrdua de pes i la salut en general. L'exercici aeròbic i la resistència són beneficiosos, i s'ha d'augmentar gradualment l'activitat física.
Factors de l'obesitat: més enllà de l'IMC i la seva Influència
L'obesitat sovint es quantifica mitjançant l'IMC. L'IMC es basa únicament en l'altura i el pes. A causa de que no té en compte la composició corporal, pot sobreestimar la quantitat de greix en les persones esportistes o en persones amb una complexió musculosa. En general, la massa grassa i l'IMC es correlacionen bé en els nens i nenes.
Dues organitzacions, l'OMS i el International Obesity Task Force (IOTF, Grup de Treball Internacional sobre Obesitat), defineixen l'obesitat de forma lleugerament diferent. L'OMS considera que un/a nen/a o un/a adolescent té sobrepès quan el seu IMC es troba entre una i dues desviacions típiques per sobre de la mediana dels patrons de creixement (entre els percentils 68 i 95).
L'obesitat pot originar-se per un únic factor o per una combinació de factors. Pel que fa a la conducta, menjar en excés, consumir aliments rics en calories i baixos en nutrients (menjar escombraria), passar massa temps davant d'una pantalla i la falta d'activitat física poden afavorir el desenvolupament de l'obesitat.
El factors ambientals que predisposen a l'obesitat inclouen el fàcil accés al menjar escombraria, la manca d'oportunitats per practicar activitat física i la manca de parcs i àrees de joc propers (Davison i Birch, 2001). La genètica intervé en el risc incrementat de ser obès. Cers medicaments poden provocar un augment de pes, i alguns trastorns mèdics, com l'hipotiroïdisme, poden també contribuir a l'obesitat.
Conseqüències de l'obesitat en la salut
L'obesitat afecta la salut de molts sistemes del cos humà, tant a curt com a llarg termini. Els nens i nenes que presenten IMC més alts corren un risc més gran d'empitjorar el seu estat de salut (Koplan, Liverman i Kraak, 2005). Aquests efectes s'han estudiat àmpliament i es resumeixen a la següent taula. Cal destacar que aproximadament el 40% dels nens i nenes que són obesos seran adults obesos, el que també comporta moltes comorbiditats (Yanovski, 2015).
Riscos associats amb l'obesitat pediàtrica
A curt termini
A llarg termini
Malalties cardiovasculars
Obesitat en l'adult
Apnea del son
Salut deficient en l'edat adulta
Asma
Triglicèrics elevats, disminució del colesterol HDL
Molèsties musculoesquelètiques, risc elevat de fractures
Diabetis mellitus tipus 2
Disfunció gastrointestinal
Nivell educatiu i ingressos reduïts
Hiperandrogenisme, síndrome de l'ovari poliquístic
Pubertat precoç (nenes) o tardana (nens)
Baix rendiment acadèmic
Resistència a la insulina
Agravació dels trastorns cutanis
Disminució de la qualitat de vida relacionada amb la salut
Trastorns psicològics, com augment de l'ansietat, depressió i trastorns de l'alimentació.
Intervencions relacionades amb l'activitat física
La combinació de la restricció calòrica i l'activitat física dóna com a resultat una major pèrdua de pes que qualsevol de les dues intervencions de forma aïllada, tot i que cadascuna d'elles pot induir una pèrdua de pes moderada (Chin, Kahathuduwa i Binks, 2016; Routsalainen et al. 2015).
De totes maneres, és important recordar que l'activitat física té molts efectes positius per a la salut a banda de la pèrdua de pes. Alguns autors sostenen que una pèrdua de pes lleu com a resultat de l'augment de l'activitat física és més beneficiosa per a la salut general que una pèrdua de pes major sense activitat física (Chin, Kahathuduwa i Binks, 2016). La majoria de les intervencions se centren en l'exercici aeròbic, encara que l'entrenament de resistència (aixecar pesos) també es pot incorporar al programa.
El volum i la intensitat dels programes d'exercici cal augmentar-los gradualment un cop s'inicien. Els nens i nenes amb sobrepès i obesitat poden tenir problemes per assolir inmediatament els cent cinquanta minuts recomanats d'activitat física setmanal (Kelley i Kelley, 2013). Per mantenir la pèrdua de pes després d'una intervenció d'activitat física, és aconsellable augmentar els nivells d'exercici per sobre dels cent cinquanta minuts recomanats per setmana (Chin, Kahathuduwa i Binks, 2016).
Aquesta informació és de caràcter divulgatiu i no substitueix la tasca dels equips professionals de la salut. Si necessites ajuda, posa't en contacte amb el teu professional de referència.
Aproximadament un 6% dels nens tenen importants problemes de coordinació que poden interferir tant en el desenvolupament acadèmic com en la integració social. Que un nen mostri poca destresa no ha de ser motiu de preocupació llevat que aquesta interfereixi de forma visible en el desenvolupament, en les tasques i en el dia a dia.
Com van els teus fills a l’escola? Si la distància entre casa teva i el col·legi ho permet, es recomana fer el trajecte a peu o en bicicleta: faran exercici, parlaran amb els seus amics i aprendran seguretat viària.
Molts pares saben que córrer és molt beneficiós per als seus fills a partir dels 5 anys, però molts encara tenen dubtes sobre amb quina freqüència poden córrer, quin calçat han d'utilitzar, etc. En tot cas, el principal consell és que ha de ser una activitat plaent per a ells i no una obligació.
Enregistrament del webinar sobre esport i salut física femenina de nenes i adolescents. Amb la Dra. Eva Ferrer, especialista en Medicina de l´Educació Física i l´Esport i Dona i Esport de la Unitat de Medicina de l´Esport Hospital Clínic-Hospital Sant Joan de Déu Barcelona.
