Quan es considera que hi ha un retard en la pubertat?

Què és la pubertat? Com es defineix?

La pubertat és el conjunt de canvis físics i psicològics que acompanyen la transició del nen a l'adult, aquests canvis són provocats per la secreció d'hormones sexuals produïdes per l'ovari (estrògens) o el testicle (testosterona) per l'estímul de les hormones de la hipòfisi (LH/FSH).

Eix hipotàlem hipofisari gonadal

.

 

L'inici de la pubertat es defineix a la noia l'aparició del botó mamari, i al noi per l'augment de la mida del testicle (es defineix com a puberal quan el testicle fa 4 cm3, mesurat amb una eina que utilitzen els endocrinòlegs pediàtrics de denominada orquidòmetre).

 

Posteriorment van apareixent altres signes físics (pubarquia (vell en pubis), axilarquia (vell en aixelles), acne, olor corporal, augment de la velocitat de creixement, ia la fase final la noia té la seva primera regla (anomenada menarquia) i el noi a la fase final canvia la veu, apareix la nou, barba ((veure la següent taula dels estadis puberals de Tanner).

Quan es considera que una pubertat està endarrerida?

Es defineix com a pubertat retardada quan una noia no ha iniciat l'aparició de caràcters sexuals (en la dona ho marca el botó mamari) als 13 anys i en els nois quan als 14 anys encara no hi ha hagut un augment dels testicles.

 

Cal estudiar una pubertat endarrerida?

És recomanable en cas que no s'hagi iniciat la pubertat en les edats indicades o bé no hagi progressat la pubertat durant més de dos anys (pubertat no evolutiva), consultar amb un especialista, en aquest cas un endocrinòleg pediàtric.

 

Hi sol haver antecedents a la família?

Principalment en el retard constitucional en l'home i més infreqüent en la dona hi pot haver antecedents en els pares d'un retard puberal.

 

Quines proves se solen precisar per estudiar aquests pacients?

El metge sol·licitarà una analítica general i estudiarà les hormones sexuals per detectar si hi ha cap problema associat.

 

També se sol·licita una radiografia de canell que ens ajuda a veure el grau de maduració òssia i es compara amb un atles amb radiografies d'altres nens de la mateixa edat.

 

Quines són les causes més freqüents de pubertat retardada?

En el noi la pubertat retardada és més freqüent que en la noia, i la seva causa més freqüent és el retard constitucional del creixement i desenvolupament. Sovint s'acompanya d'un creixement lent previ i una edat òssia (radiografia de canell) retardada. Hi sol haver antecedents en el pare i/o germans.

 

En la noia és més infreqüent que es presenti aquest patró, encara que també hi pot haver un patró de retard constitucional. Altres causes poden ser el baix pes, exercici excessiu…que provoquen una manca de l'estímul que inicia la pubertat (hipogonadisme hipotalàmic).

 

Altres causes:

• Hipergonadisme (cromosomopaties): entre les causes ja més infreqüents estan alteracions del cariotip (Síndrome de Turner en la dona o Síndrome de Klinefelter en l'home com a més freqüents).
• Formes d'hipogonadismes:
  • Hipogonadotrops congènits (hi ha una fallada en les hormones de la hipòfisi).
  • Hipogonadisme adquirit (descartar en pacients tractaments previs com radioteràpia, quimioteràpia, traumatismes cranials greus…).

 

S'ha de tractar la pubertat retardada?

Si la pubertat no comença de forma espontània, sí que requereix tractament. L'edat idònia la definirà l'especialista que visita el fill en funció de les característiques del pacient.

 

Com es tracta?

En el noi es requereix l'administració de testosterona, se sol triar enantat de testosterona que és d'administració intramuscular una vegada cada 4-3 setmanes; habitualment després d'indicar-ho l'especialista s'administra en el seu ambulatori.

 

En la dona requereix de tractament amb estrògens ja siguin transdèrmics en pegats o bé estrogen natural oral diaris.

Escrit per: Paula Casano Sancho