Durant els primers dies de vida es pot observar una petita inflor de les mames del nadó, que poden tenir una coloració lleugerament vermellosa. És una circumstància normal que es deu al creixement i ingurgitació del teixit mamari produït pel pas d'hormones maternes (estrògens) a través de la placenta durant l'embaràs. Per tant, es produeix en nounats d'ambdós sexes, no només en les nenes, sense major freqüència en uns o altres.
Tot i que habitualment ocorre en les dues mames de forma simultània, és freqüent que una d'elles adquireixi major volum que l'altra. En ocasions pot aparèixer una secreció blanca (galactorrea) a través del mugró, coneguda com "llet de bruixes". L'antiga creença que aquesta llet podia ser utilitzada per les bruixes per alimentar-se i preparar pocions màgiques va estendre la pràctica d'esprémer la mama per extreure-la.
Tant la ingurgitació mamària com la secreció làctia es consideren normals en el nadó i desapareixen espontàniament en uns dies a mesrua que disminueixen els nivells d'estrògens procedents de la mare. Es recomana no estrènyer, ni fer massatges o intentar extreure la secreció pel risc d'infecció produït per aquestes pràctiques.
És important diferenciar la intumescència neonatal, de caràcter benigne, de la veritable infecció de la glàndula mamària, anomenada mastitis.
Mastitis neonatal
La mastitis neonatal és la infecció de la glàndula mamària del nounat. A diferència de la intumescència mamària, és més freqüent que sigui d'un sol costat. No sol passar en els primers dies sinó que és més freqüent a partir de la segona setmana de vida.
Es manifesta perquè la mama presenta signes clars d'inflamació: envermelliment, augment de volum, fluctuació i fins i tot secreció purulenta a través del mugró. Sol produir-se per bacteris de la pell (estreptococs i estafilococs) i, per tant, el seu tractament és antibiòtic. El fet de ser una infecció en un nadó exigeix realitzar analítiques per valorar si hi ha signes de que la infecció sigui greu i ingrés hospitalari per a tractament antibiòtic intravenós i observació.
Aquesta informació és de caràcter divulgatiu i no substitueix la tasca dels equips professionals de la salut. Si necessites ajuda, posa't en contacte amb el teu professional de referència.
A molts nens els costa treure l'hàbit de posar-se el dit a la boca. Alguns pares tenen por que això pugui donar lloc a problemes dentals, mentre que altres consideren, simplement, que és un costum lleig. Però el que molts no saben és que conèixer les causes d'aquest gest és fonamental perquè s’acabi.
Molts pares deixen un llum encès a l'habitació del nadó per reduir la seva "por" a la foscor. Es tracta d'un costum innecessari que, a més, pot afectar la seva salut.
No és gens estrany que el conducte que transporta les llàgrimes des de l'ull fins al nas no s'hagi desenvolupat completament al néixer, o estigui parcialment tancat.
Algunes dones pateixen hipogalàctia, és a dir, produeixen poca llet i no poden alletar els fills. Quines són les causes d'aquest problema i com es pot tractar?
Enregistrament del seminari web, realizat per l'Àrea de la Dona de l'Hospital SJD, amb les claus per afrontar els primers dies des del naixement del nadó.
Enregistrament del seminari web amb recomanacions sobre com aconseguir una tècnica de lactància materna satisfactòria, que garanteixi l'adherència del nadó i que no sigui dolorosa per la dona.
