La por
Aquest tipus de pors a la infància són habituals, universals, adaptatius i formen part del procés d'aprenentatge.
Al voltant del 40% dels nens entre sis i dotze anys mostren pors o preocupacions.
La por és una emoció habitual durant la infància, que apareix quan el nen sent perill, a causa d'una amenaça real o no. És un comportament normal i necessari per al desenvolupament evolutiu, i que, en la majoria dels casos, disminueix de manera natural a mesura que creixem, tendeix a resoldre's espontàniament amb la maduració cognitiva.
En el cas dels focs artificials o pirotècnia, aquesta situació pot provocar o generar una resposta d'ansietat o malestar i pot arribar a condicionar, en menor o major grau, les dates i les celebracions esmentades.
A continuació, es descriuen algunes recomanacions bàsiques que poden ser útils en aquest tipus d'ocasions: importància d'explicar-los la situació, que els coets succeeixen en una festa, transmetre'ls la seguretat que no ens passarà res, tractar de tranquil·litzar-los, abraçar-los , mantenir la calma, oferir-los comprensió, no exposar-los deliberadament, no forçar-los.
Si el nen plora, se sobresalta o s'espanta és important no ridiculitzar-lo o riure-se'n. Uns dies abans és aconsellable explicar-los el que molt probablement passarà durant la festa. Es pot fer ús de fotografies o vídeos.
Es tracta de buscar sempre l'enfocament positiu intentant que el menor gaudeixi. Si el nen té por, és aconsellable sotmetre'l a una exposició progressiva a la por en qüestió, és a dir, anar apropant-lo a poc a poc als petards fins que el nen agafi confiança.
Quan la por passa a convertir-se en una fòbia infantil
En general, es converteix en un problema quan el nen pateix per la por en qüestió o quan el seu malestar és objectivament més gran del que s'esperava i quan limita actuacions pròpies o les de tota la família.
D'altra banda, hi ha un tipus de població més vulnerable, com és el cas dels nens o les persones amb trastorn de l'espectre de l'autisme (TEA) que acostumen a presentar hipersensibilitat auditiva.
Molts d'aquests nens poden manifestar una reacció molt significativa davant de sorolls d'alt impacte com és el cas de petards, coets o pirotècnia que s'utilitzen en aquestes dates.
En alguns casos, aquesta característica es pot controlar. No obstant això, en molts altres casos, aquesta molèstia els pot condicionar completament el dia o la celebració d'aquests nens i les seves famílies. Poden arribar a angoixar-se molt amb sons tan estridents.
Per això, davant la possibilitat d'exposar els nens amb autisme a una situació on hi hagi focs artificials es recomana aplicar algunes de les estratègies següents per reduir el nivell d'ansietat o malestar: anticipar la situació amb suport visual (pictogrames, fotos), utilitzar algun amortidor de so com poden ser cascos aïllants, ja que això reduirà en certa mesura la intensitat dels estímuls auditius. Una altra acció que es podria dur a terme és allunyar-lo dels petards en la mesura que sigui possible o bé adaptar l'entorn a les necessitats del nen, per exemple, tancant finestres, baixant persianes a casa si fos necessari amb l'objectiu de reduir estressors ambientals.
Com a conclusió, cal tenir en compte que les pors solen variar al llarg del cicle vital, especialment al llarg de l'etapa de la infància i l'adolescència. Superar-les fomenta la confiança i la seguretat en un mateix. Totes les pors es poden superar.
Finalment, cal destacar la importància de donar visibilitat a les persones amb autisme i sensibilitzar-nos amb les seves dificultats i característiques, així com comprendre les molèsties que aquest tipus d'estrèpits puguin ocasionar-los.
