Conducta suïcida i adolescència: factors de protecció i signes d'alarma
L'adolescència és una etapa plena de canvis i nous reptes en molts àmbits: en l'àmbit físic, psicològic, relacional, acadèmic, etc. És un període de transformació, de transició i de resolució de noves experiències.
Els canvis en l'àmbit físic s'observen a simple vista amb l'aparició dels caràcters secundaris sexuals (creixement del borrissol, eixamplament d'esquena i malucs...); els efectes de les hormones que els impulsen també es reflecteixen en l'estat d'ànim de l'adolescent, encara que aquestes fluctuacions no són tan evidents o comprensibles.
Reptes de l'adolescent: la individuació
Autors com Erikson, Perkins i Piaget han conceptualitzat els diferents reptes psicològics que ha de resoldre l'adolescent en la seva evolució cap a l'edat adulta. Erikson destaca la identitat com l'objectiu principal en aquesta etapa, aconseguint en aquest camí una sensació d'independència i de control.
També assenyala les relacions socials com l'element més important durant aquest període, mentre que en etapes anteriors l'escola i la família tenien més rellevància. Perkins i Piaget destaquen el trànsit del pensament del nen a l'adolescent com el pas del concret (bons i dolents, blanc o negre) a l'abstracte (pensament més elaborat, integrant aquests conceptes: els bons no són tan bons els dolents no són tan dolents) i planteja quatre preguntes bàsiques que l'adolescent ha de resoldre: Qui soc?; Soc normal?; Soc competent?; Puc estimar i ser estimat?
Aquesta etapa és, per tant, un escenari de conflicte entre la dependència que els joves encara tenen dels seus cuidadors i la creixent necessitat d'autonomia, llibertat i de construcció d'un projecte vital propi. Una etapa d'aprenentatge, desenvolupament i adquisició d'estratègies necessàries per afrontar els reptes de la vida adulta, en la qual poden haver-hi qüestionaments dels valors familiars i socials abans d'acabar de fer-los propis.
Concepte de mort
El concepte de mort es comença a adquirir al voltant dels 8 anys, aconseguint un coneixement més evolucionat un cop iniciada l'adolescència. Pensar i reflexionar sobre el concepte de la mort és una conducta normal, sovint motivada per la mort d'algun familiar, conegut o mascota, o arran del mateix estudi del cicle de la vida.
Pensar en la mateixa mort és sovint un pensament normal, que pot tenir qualsevol persona davant una situació especialment dolorosa, difícil d'afrontar o per a la que no es troba sortida.
Hipersensibilitat de l'adolescent
En l'adolescència és habitual viure aquestes situacions difícils i doloroses amb més intensitat que en l'edat adulta, tant pel moment vital de la persona, com per la manca d'experiències prèvies. És per això que els pensaments de mort en l'adolescència són més habituals del que pensem. Afortunadament, la majoria d'ells es resolen en la mateixa intimitat de l'adolescent, sense més repercussió ni escalada de gravetat.
No obstant això, hi ha experiències que posen a l'adolescent en una situació de vulnerabilitat, ja sigui per la gravetat de la situació, per la seva condició de llarga durada, o per portar acumulades un seguit d'experiències vitals estressants o de sofriment durant la infància. Les situacions poden ser variades i diverses al mateix temps: conflictes relacionals amb iguals, problemes de vinculació i d'acceptació en grups de pertinença, problemes familiars com conflictiva o ruptura familiar, problemes acadèmics, problemes relacionats amb malalties orgàniques o mentals, mort de familiars o persones significatives, etc.
És en aquests adolescents en situació de vulnerabilitat en què poden donar-se amb més freqüència conductes relacionades amb la mort. Quan parlem de conducta suïcida, ens referim a tot acte que tingui en algun grau una intencionalitat de morir. Aquesta es pot manifestar de diferents formes: idees relacionades amb la mort, planificar la manera de morir, realitzar algun tipus de preparatiu o fins i tot arribar a l'acte amb finalitat suïcida.
Factors de protecció
Davant d'aquestes situacions, els elements que han estat identificats com protectors per evitar que aquests pensaments de mort empitjorin, i el seu pas a tenir desitjos de morir o de posar fi a la pròpia vida, o fins i tot de realitzar algun intent de suïcidi són:
La bona comunicació familiar.
La participació en les activitats familiars.
La vinculació a grups de pertinença o a projectes (encara que aquests siguin individuals).
I la sensació de ser útil i valorat per les persones significatives, tant la família com a grups d'iguals.
Signes d'alarma
Si arribat el cas, vostè observa que el seu fill o filla adolescent manifesta:
Desesperança sobre el futur, pensaments catastrofistes del tipus "la vida no val la pena," "res canviarà".
L'absència de projectes vitals a curt/mitjà termini.
Baix estat anímic, sentiments de tristesa, minusvalidesa i baixa autoestima.
Alteració dels hàbits, de la son, l'alimentació o disminució del rendiment acadèmic.
Dificultats per compartir el malestar o sofriment amb família i/o amics.
Aïllament en domicili i poca comunicació amb familiars i/o amics.
Cessament d'activitats que abans realitzava, o incapacitat de gaudir d'aquestes.
Autolesions (talls en avantbraços, cuixes...) normalment realitzades amb la finalitat de regular emocions negatives.
Patiment relacionat amb assetjament escolar (bullying) o dificultats per establir relacions socials duradores.
Destapar o expressar experiències traumàtiques (abús sexual, maltractament...) que generen gran patiment.
Desbordament emocional desproporcionat davant de situacions conflictives o absència de recursos per fer-los front.
Has de saber que...
Per a l'Organització Mundial de la Salut (OMS), i per extensió per a tots els serveis de salut, la prevenció del suïcidi és una prioritat.
La majoria de persones que presenten conducta suïcida tenen una bona evolució amb ajuda professional.
Els professionals ens prenem seriosament el patiment dels adolescents, mai pensem que l'expressió d'aquest tipus d'idees o intencions sigui un toc d'atenció, sempre ho considerem una petició d'ajuda i els recomanem que com a pares també es prenguin seriosament aquestes peticions d'ajuda. Sempre, però molt especialment quan el context és semblant al descrit anteriorment.
Com actuar?
El professional a qui adreçar-se en primera instància és el seu pediatre o metge de capçalera, qui l'ajudarà a valorar la gravetat de la situació i, si escau, li remetrà al professional adequat, normalment de l'àmbit de la salut mental.
Si es troba davant d'una situació d'alta gravetat o urgència, també pot tenir els serveis d'urgències del seu hospital de referència, i en última instància amb els telèfons d'emergència de la seva Comunitat (112 o 061 a Catalunya).
Detecció fora de casa
En la detecció, tots tenim molt a aportar, i no només en referència als nostres propis fills. L'escola i altres centres de trobada menys formals també són molt importants, tant en la detecció com en la prevenció del suïcidi.
Entorn multimèdia: oportunitats i contagi
Val la pena destacar que actualment el món dels adolescents té més dimensions que en altres generacions. Els adolescents es relacionen en les xarxes socials, un món en el qual ells són "nadius" mentre molts dels pares som "immigrants".
Aquesta realitat ha incrementat notablement la complexitat de l'escenari de desenvolupament dels nostres adolescents, amb una paradoxa difícil de gestionar i, d'alguna mesura, relacionada amb la intimitat. D'una banda, al refugi i la clandestinitat d'aquesta intimitat, els adolescents tenen un accés il·limitat a la informació, indistintament si estan o no preparats per processar-la; i, d'altra banda, posseeixen unes eines de difusió massiva i d'exposició d'aspectes que haurien de romandre en la seva intimitat. Davant aquests reptes actuals i en espera de concretar guies d'actuació més generals, en adolescents en situació de vulnerabilitat es recomana supervisió parental, juntament amb el mateix adolescent, de l'ús que fa d'aquestes xarxes socials. No només per protegir-lo de la influència externa, sinó també per evitar que, a l'empara de la bona intenció de "compartir el seu malestar amb altres que li puguin entendre", facin apologia o provoquin el contagi d'aquest tipus de conductes suïcides.
Aquesta informació és de caràcter divulgatiu i no substitueix la tasca dels equips professionals de la salut. Si necessites ajuda, posa't en contacte amb el teu professional de referència.
La majoria de pares no saben com parlar de la sexualitat amb els fills i molts ho converteixen en un tema tabú, un fet que a la llarga pot perjudicar la confiança i l'aprenentatge dels adolescents. La clau està en tractar el tema amb naturalitat i llibertat.
Quines conseqüències té el consum de substàncies il·legals en els adolescents? A quins senyals hem de parar esment davant la sospita que un jove consumeix drogues?
Quan els fills comencen a créixer i sobretot quan entren a l'adolescència als pares ens comença a preocupar quines amistats trien els fills, si són les més adequades per a ells i com poden influir aquestes en el seu benestar.
És un fet que els joves s'inicien en les relacions sexuals cada vegada més aviat. El més important és que, quan decideixin fer-ho, tinguin al seu abast tota la informació, entre ella els anticonceptius disponibles. T'oferim una guia sobre els principals anticonceptius i les seves característiques.
En aquest article ens centrem en la noia adolescent que practica esport i es proposen un seguit de consells per a que la pràctica esportiva sigui el més beneficiosa possible.
Tots en un grau o un altre sentim admiració per un igual, per les seves peculiaritats i característiques. En molts casos aquesta admiració es pot identificar amb un tipus de conducta que en psicologia es diu "idolatrar".
La decisió de portar compreses, tampons o copes menstruals és una cosa que depèn de cada usuària. Explica a la teva filla com s'han d'utilitzar les tres opcions quan li vingui la menstruació (o "la regla") i com prevenir la síndrome de xoc tòxic si optés pels tampons.
És normal que una noia se salti la menstruació o que tingui cicles menstruals irregulars. Però, si aquestes irregularitats s'allarguen o s'associen a altres símptomes, s'ha de consultar al metge.
El mindfulness, o "atenció plena", és una tècnica d’origen budista basada en una pràctica de meditació terapèutica que ajuda a reduir l'estrès. És una pràctica que comença prestant atenció a la respiració per tal de centrar-se en l'aquí i ara.
El diagnòstic i el tractament precoç de la síndrome ovàrica poliquística són fonamentals, perquè aquesta afecció exposa a les afectades al risc de desenvolupar problemes a llarg termini. Amb un tractament adequat i un bon suport emocional, les afectades poden portar vides sanes i plenes.
És evident que cada noia o dona té unes característiques diferents respecte als seus pits, però existeixen unes recomanacions bàsiques per a totes quan es practica esport i que pot beneficiar-les a totes per igual.
Enregistrament del seminari web sobre quins són els principals problemes de son durant l'adolescència i què podem fer per a instaurar uns hàbits saludables al respecte. De la mà d'Òscar Sans Capdevila, Cap de la Unitat de Transtorns del Son de l'Hospital Sant Joan de Déu Barcelona.
Enregistrament del webinar sobre esport i salut física femenina de nenes i adolescents. Amb la Dra. Eva Ferrer, especialista en Medicina de l´Educació Física i l´Esport i Dona i Esport de la Unitat de Medicina de l´Esport Hospital Clínic-Hospital Sant Joan de Déu Barcelona.
Enregistrament del seminari web sobre com podem fomentar la resiliència a l'adolescència, una competència essencial per prevenir problemes de salut mental i promoure el benestar emocional en els joves; i presentació del programa Henka de l´Hospital Sant Joan de Déu de Barcelona.
Visualitza l'acte de presentació del 12è Informe FAROS: Una mirada a la salut mental dels adolescents; on trobareu pautes d'actuació preventives que poden frenar o endarrerir l'aparició de problemes de salut mental.
